Noucentisme: Característiques, Autors i Gèneres Literaris

El Noucentisme: Ideals i Característiques

El Noucentisme va ser un moviment cultural i literari català de principis del segle XX que buscava modernitzar Catalunya a través de la civilitat i la cultura.

Principals Conceptes del Noucentisme

• Civilitat: Assenyala l'ideal de Catalunya com a ciutat, on el ciutadà adopta formes de vida voluntàries, escapant del determinisme de la natura.
• Imperialisme: Força d'un poble amb una vida nacional intensa sobre altres.
• Arbitrarisme: En literatura, pretén transformar i civilitzar Catalunya, imposant la voluntat humana sobre la realitat. Domini de l'home sobre la natura.
• Classicisme: Regit per models ideals com harmonia, ordre, seny i humanisme. Reivindica la llum, la claror i el paisatge dominable.
• Ciutat: Considerada la base del projecte noucentista, un model de civilització moderna.
• Intervenció: Acció reformadora en profunditat, com la implantació d'una llei.
• Nacionalisme: Recuperació de l'esperit nacional i orientació cap a Europa.

Rebuig d'Ideologies Anteriors

El Noucentisme es va oposar al liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme.

El Paper de la Burgesia

Els noucentistes van considerar que la burgesia era essencial per a dur a terme el seu projecte.

Priorització de la Intel·ligència

Es valorava més la intel·ligència que la sensibilitat.

Canvi i Tradició

Les noves aportacions noucentistes buscaven un canvi mesurat que esdevingués tradició.

L'Art i la Societat

L'artista podia adquirir un sentiment modern a través de funcions socials, com la construcció de parcs, edificis, escultures públiques, pintures murals, jardins i nous plantejaments urbanístics.

Gèneres Literaris i Innovacions

Els narradors van trencar amb el naturalisme i van iniciar la creació d'antinovel·les, relats breus i les famoses gloses d'Eugeni d'Ors.

Gèneres Literaris Predominants

Els gèneres literaris més utilitzats van ser la poesia, l'assaig i l'oratòria. La poesia, amb figures com Josep Carner i Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), va ser un espai per a la creació d'imatges. L'assaig, amb les gloses i articles periodístics d'Eugeni d'Ors, va ser una eina comunicativa essencial. L'oratòria, per la seva força de persuasió, va ser utilitzada per convèncer la societat de la importància dels canvis proposats.

La novel·la va ser un gènere menor, tot i que Narcís Oller i Joaquim Ruyra en van escriure. La major producció en prosa es va concentrar en els contes i els relats breus.

Autors Destacats del Noucentisme

Josep Carner (1884-1970)

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Va col·laborar a La Veu de Catalunya i va ser membre destacat de la vida política catalana. La seva trajectòria té quatre etapes:

1. Iniciació: Influenciada per la poesia modernista i la poètica verdagueriana. Obres: El llibre dels poetes i Primer llibre de sonets.
2. Etapa Noucentista: Es consolida com a poeta i crea la figura de dandi. Obres: Els fruits saborosos (la més important) i Auques i ventalls.
3. Crisi de l'estètica noucentista i descobriment del postsimbolisme: Obra: El cor quiet.
4. Evolució cap a una poesia d'especulació metafísica: Obra: Nabí, on reflexiona sobre el destí de l'ésser humà.

Els fruits saborosos representa la consagració de Carner com a noucentista, amb gran perfecció formal i una visió idíl·lica de la natura.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Fill de família aristocràtica, va estudiar Dret. Primeres obres: Primer llibre de poemes, l'obra de teatre Romea Rondalla d'esparvers i la novel·la Vida privada. Durant la guerra, es va exiliar a París i després va tornar a Barcelona, on es va dedicar a traduir (La Divina Comèdia). Després de la prohibició, va tornar a estrenar obres de teatre en català com La ferida lluminosa. Més tard, va tornar al periodisme en castellà a Destino i La Vanguardia Española. L'any 1954 va publicar les seves memòries.

Obra Teatral

Destaquen les comèdies de costums de tradició vuitcentista com El matrimoni secret i La Rambla de les floristes. També els poemes dramàtics que plantegen situacions dramàtiques com L'Hostal de la Glòria i El Cafè de la Marina. Sagarra va ser influenciat pel teatre clàssic de Shakespeare i Molière, amb temàtica sovint costumista i desconnectada de la realitat històrica. La seva producció es pot considerar anacrònica.