Noucentisme i Avantguardisme: Literatura Catalana Segle XX

El Noucentisme

Què és i què vol aconseguir el Noucentisme?

L’acció voluntarista dels noucentistes té una importància bàsica per a impulsar un projecte normalitzador i de modernitat per a Catalunya. El conjunt d’intel·lectuals, artistes i polítics que protagonitzen el Noucentisme tenen una idea molt clara d’allò que cal fer: ha arribat l’hora de passar d’una etapa de recuperació de la identitat catalana (Renaixença) i d’obertura a la sensibilitat contemporània (Modernisme) a una nova època de realitzacions sòlides com a país. I per materialitzar-les, cal comptar amb un cert poder polític.

Enric Prat de la Riba

Quina funció tenen els intel·lectuals i els artistes?

El paper dels intel·lectuals i dels escriptors en aquest procés és prou destacable. I cal remarcar el paper bàsic que té Eugeni d’Ors, assagista i filòsof que acabarà sent el principal teòric del Noucentisme i intel·lectual actiu, que desenvoluparà una tasca fonamental en càrrecs polítics.

També és força important la col·laboració d’un poeta com Josep Carner. No intervé tant com a difusor ideològic, sinó més aviat com a escriptor que creu que, amb la seva obra, pot contribuir a determinar una societat culta, civilitzada, basada en els principis liberals. Un dels seus objectius és definir una llengua literària.

La seva col·laboració en la gran feina de normalització i normativització lingüístiques, empresa per Pompeu Fabra, és un dels orgulls de la seva trajectòria com a escriptor.

Qui va ser Josep Carner?

Quina és la seva obra més important?

L’obra de Josep Carner és una de les aportacions importants al moviment noucentista. La feina del poeta en aquest context té a veure amb la creació d’espais idíl·lics. És una opció optimista davant la realitat complexa. El poeta, no és un ideòleg, ni un polític, té un paper rellevant en el foment d’un cert estat d’ànim i d’unes veritats imaginatives que ajudin a construir un país que cregui en les seves possibilitats com a col·lectiu. A part de crear aquests “ensomnis” necessaris, també ha de treballar intensament per la dignificació de la llengua catalana.

Un dels aspectes essencials de la concepció artística de Carner és la creació d’un llenguatge noble, refinat, cada vegada més irònic, que busca la precisió i l'exactitud.

Un llibre com Els fruits saborosos estableix una concepció poètica que té un gran ressò en els ambients literaris i que, alhora, s’identifica amb el projecte polític i cultural noucentista.

Quina és l'evolució de Carner?

Auques i ventalls, com a consolidació de la poesia noucentista, ens ofereix tot allò que el poeta ha après al llarg de la seva primera època artística: passa de presentar una escena gairebé costumista, a representar a un poble, una cultura, una llengua que s’enriqueix en contacte amb la tradició clàssica, que recupera un conjunt de valors tals com l’ordre, l’harmonia, la proporció, la civilitat, etc.

Després amb La paraula en el vent, mostra un canvi d’estil en el tractament de la temàtica amorosa. Hi ha una implicació més intensa del poeta, la interiorització de l’experiència dolorosa d’estimar.

Què significa per a la poesia de Carner el pas al Postsimbolisme?

Amb el seu llibre El cor quiet es produeix un canvi important en la poesia de Carner. Trobem poemes presidits per una atmosfera plena d’incerteses i d’angoixes, tan allunyada de les idealitzacions que constituïen l’essència de la seva poesia noucentista. El poeta ha madurat.

A partir d’ara, la poesia de Carner expressa dues tendències. D’una banda, l'aprofundiment en la influència postsimbolista que el portarà a una veu de contingut metafísic i abstracte. D’altra banda, el poeta continuarà polint la seva capacitat per a fixar de manera lírica determinades escenes. Aquesta segona faceta té una relació més natural amb l’adaptació del simbolisme.

Avantguardisme Català

Quina evolució experimenten els llenguatges artístics?

A partir dels anys vint, es pot considerar que la via cultural i política noucentista ha perdut força i persistència pública. En el terreny literari, s’aferma la presència del simbolisme, sobretot pel que fa a l’exploració de les possibilitats de la paraula poètica. Aquesta tendència cap a l'experimentació es pot observar també en els corrents de l’avantguardisme. L’experiència avantguardista (futurisme, cubisme, dadaisme, surrealisme, etc.) té un cert ressò en la literatura catalana, però no va gaire enllà, perquè es fa difícil introduir el trencament de l’estructura formal i dels continguts tradicionals en una poesia que encara està implicada en l’elaboració d’una llengua literària sòlida.

Quin és l’objectiu bàsic dels escriptors dels anys 20 i 30?

Autors com Josep Carner, Sagarra, Josep Pla, Foix i Riba, tracten d’aconseguir un instrument vàlid per a tots els registres i gèneres de la literatura i, alhora, no perdre el contacte amb la creació moderna i amb el públic lector. Cal insistir que, en el període dels anys vint i trenta, la literatura catalana lluita per la normativització de la vida cultural i literària. Amb l’esclat de la guerra civil espanyola, es manifesta un compromís més intens de l’escriptor amb la seva societat, defensant valors culturals i humanístics.

Qui va ser Joan Salvat-Papasseit?

Joan Salvat-Papasseit neix en una família humil i proletària. És autodidacte i ha viscut en la pròpia pell la injustícia social. Es fa partidari dels avantguardismes i escriu manifestos que ell anomena futuristes, però que no són altra cosa que la reacció davant de la poesia noucentista del seu temps. Molt pròxim a l’avantguardisme en els seus primers llibres de poemes, com Poemes en ones hertzianes i L’irradiador del port i les gavines, s’entusiasma amb els nous recursos expressius i n’obté molta eficàcia comunicativa: cal·ligrames, mots en llibertat, composicions cubistes, etc. Però progressivament, es decanta per una poesia que contempla la realitat social, amorosa. En sap extreure la nota lírica, sensual: El poema de la rosa als llavis.

Qui va ser J. V. Foix?

J. V. Foix estableix la fusió del vell i del nou. Si d’una banda, inicia la seva carrera literària amb la publicació de llibres de proses poètiques, influenciades pel surrealisme, aviat es declara “investigador en poesia”, i mostra una retirada per nodrir-se de totes les experiències, tant les del passat com les més modernes. Té la voluntat essencial de servir la seva llengua, de contribuir a crear un llenguatge literari propi que reculli l’herència de la literatura medieval i la parla viva catalana: Sol, i de dol.

Qui va ser Josep Maria de Sagarra?

Sagarra és un escriptor que aconsegueix fórmules poètiques que tenen la virtut de traduir situacions i personatges complexos en mots i recursos entenedors i rics, amb gran musicalitat, i sentit del ritme. Tanmateix, s’ha parlat de neopopularisme en referir-se a la seva obra perquè recorre a formes i a figures de la literatura tradicional, així com a recrear personatges llegendaris com El compte Arnau o la insistència de l’estructura de la cançó. Per això utilitza un llenguatge enlluernador, de gran riquesa lèxica. També és un gran traductor d'obres teatrals com les de Shakespeare.

Qui va ser Carles Riba?

Carles Riba és un escriptor que elabora, des de l’experiència poètica del simbolisme, una poesia reflexiva, que es converteix en una veritable aventura intel·lectual: Estances, Salvatge cor. Més tard, en els anys d’opressió de la postguerra, retornat de l’exili, sap assumir un paper fonamental d’orientador, de testimoni actiu de la continuïtat cultural.

L’Assaig i el Memorialisme

Què són les escriptures del “jo”?

Al llarg del segle XX, al costat de les formes narratives tradicionals, cal valorar l’existència d’una concepció àmplia de prosa literària, relacionats amb el periodisme, la filosofia, amb la història, etc. És el cas de l’assaig, entès com el gènere literari en prosa de caràcter no ficcional que expressa el pensament del seu autor. Podem parlar, fins i tot, de les escriptures del “jo” i les seves concrecions genèriques: autobiografia, biografia, diari, memòries, retrats, etc.

Qui va ser Josep Pla? I Joan Fuster?

Darrere de l’extensa obra de Josep Pla, escriptor i periodista, hi ha un dels projectes més ambiciosos de la prosa catalana contemporània. Pla treballa a partir de la forma autobiogràfica. No es qualifica mai com a novel·lista, més aviat es presenta com a autobiògraf o memorialista i participa d’una visió de la literatura centrada en l’observació i en la descripció de la realitat.

L’escriptor valencià, Joan Fuster participa de la tradició de l’assaig amb els seus Assaigs. Proses d’intenció literària en primera persona i en clau de reflexió personal sobre temes diversos. L’obra assagista de Fuster és considerablement nombrosa. Aquesta producció en prosa ha estat classificada en tres grups: els assaigs humanístics, els escrits sociopolítics i els estudis d’història cultural.