Noucentisme i avantguardisme a la literatura catalana (1906–1942)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,48 KB
Noucentisme (1906–1923)
Noucentisme: corrent cultural i polític (1906–1923). Fets d’inici: 1) Eugeni d’Ors publica El Glosari (transmet la doctrina del noucentisme); 2) Josep Carner, Els fruits saborosos (reflecteix els ideals del moviment); 3) primer congrés de la llengua catalana (pas a la normalització de la llengua). Romp amb l’estètica modernista, però segueix amb la tasca de renovar la cultura catalana per fer Catalunya més autònoma, moderna i europea. Intelectuals i burgesia: transformació social. Mancomunitat (1914) — impulsa la llengua i la cultura per a la modernització (promou reformes i modernització lingüística). Model cultural: mon classicista. Valors: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal, intel·lectualitat. Noucentisme: perfecció basada en raó, ordre, serenitat i bellesa; en contra del modernisme: sentiment, espontaneïtat i llibertat formal. Aplicat a la ciutat (lloc de canvi i on la burgesia té un paper impulsor).
Eugeni d’Ors
Eugeni d’Ors: Barcelona, 1881. Ideòleg del noucentisme; estudis de dret, filosofia i lletres però aviat es dedica a la literatura. Pseudònim: Xènius. Secretari general de l’IEC; la polèmica amb Prat de la Riba el va forçar a dimitir (1920: trasllat a Castella). Obra: Glosa: article breu per a intel·lectuals publicat a La Veu de Catalunya, estil innovador amb llenguatge elaborat, culte i refinat amb arcaismes. Recollit en: La ben plantada (1911) — dona ideal del noucentisme; Gualba, de mil veus (1915) — noia i donació a la naturalesa.
Josep Carner
Josep Carner: Barcelona, 1884. Pares intel·lectuals; als 12 anys publica la primera poesia a L’Aureneta. Als 14 anys inicia estudis universitaris (dret, filosofia i lletres); veu catalana i figura política. 1921 inicia carrera diplomàtica; 1939 exili a Mèxic i professor a la universitat; mort a Brussel·les (1970). Obra: Primera etapa noucentista: Fruits saborosos (1906) — etapes de la vida; segona etapa: simbolista, humana i filosòfica: El cor quiet (1925).
Carles Riba
Carles Riba: Barcelona, 1893. Estudis de filosofia i lletres i també dret (procedent d’una família culta). 1912 es casa amb Clementina; professor i traductor. 1939 exili a França per la dictadura franquista fins al 1943; retorn a Barcelona i mort el 1959. Obra: influenciat pel modernisme però després noucentista. Poesia existencial i metafísica: Elegies de Bierville (1942), escrita durant l’exili; 12 poemes amb referències a la mitologia grega.
Avantguardisme
Avantguardisme: inici amb el Manifest futurista de Marinetti (1909). Finalització pràctica al voltant de 1940 amb la invasió nazi. A Catalunya: cop d’estat de Primo de Rivera (1923), crisi del 1929 als EUA, i la Primera Guerra Mundial (1914–1918) com a context. Enfrontament entre la burgesia i la classe obrera; malestar social. L’avantguarda cerca un vitalisme basat en destruir l’harmonia, l’irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i l’admiració pel progrés.
Principals moviments avantguardistes
- Futurisme: sense punts ni majúscules, trencament del vers, desordre sintàctic, paraula lliure i imaginació.
- Surrealisme: alliberament, importància dels somnis, escriptura sense raó, textos incoherents i absurds.
- Cubisme: mètode científic per canviar la realitat, collage, cal·ligrafia i caligrames.
- Dadaisme: escriptura automàtica (sense raó), caos intel·lectual.
Avantguardes a Catalunya
Figures rellevants: Papasseit, J. V. Foix i Joan Brossa en la literatura; Dalí (amb La persistència de la memòria, 1931) i Miró en l’art.
Joan Salvat-Papasseit
Papasseit: Barcelona, 1894. Classe social humil; autodidacte i estudis literaris. Col·labora en publicacions periòdiques amb articles de denúncia contra el capital; funda Un enemic del poble. 1918 tuberculosi; mort el 1924. Obra: Rosa als llavis (1923), poema destacat d’amor; Ossa Menor (1925), darrer recull amb temes d’amor, erotisme i angoixa.
J. V. Foix
J. V. Foix: Sarrià, 1893–1987. Estudià dret però va deixar-ho per ajudar en el negoci familiar (pastisseria). Interès per la literatura francesa i italiana; aquesta influència fa present Miró i Dalí a Barcelona. Membre fundador d’Acció Catalana. Publica en revistes com Amic de les arts i Revista. Guerra Civil. Ingressa a l’IEC el 1961. Obra: prosa i vers; escrits que harmonitzen avantguarda i classicisme. Poesia amb llenguatge molt elaborat i influències surrealistes. Sol i de dol (1947, prosa); Getrudi (1927), KRTU (1932)…
Noucentisme i avantguardisme (duplicat per fidelitat al document original)
Noucentisme: corrent cultural i polític (1906–1923). Fets d’inici: 1) Eugeni d’Ors publica El Glosari (transmet la doctrina del noucentisme); 2) Josep Carner, Els fruits saborosos (reflecteix els ideals del moviment); 3) primer congrés de la llengua catalana (pas a la normalització de la llengua). Romp amb l’estètica modernista, però segueix amb la tasca de renovar la cultura catalana per fer Catalunya més autònoma, moderna i europea. Intelectuals i burgesia: transformació social. Mancomunitat (1914) — impulsa la llengua i la cultura per a la modernització (promou reformes i modernització lingüística). Model cultural: mon classicista. Valors: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal, intel·lectualitat. Noucentisme: perfecció basada en raó, ordre, serenitat i bellesa; en contra del modernisme: sentiment, espontaneïtat i llibertat formal. Aplicat a la ciutat (lloc de canvi i on la burgesia té un paper impulsor).
Eugeni d’Ors
Eugeni d’Ors: Barcelona, 1881. Ideòleg del noucentisme; estudis de dret, filosofia i lletres però aviat es dedica a la literatura. Pseudònim: Xènius. Secretari general de l’IEC; la polèmica amb Prat de la Riba el va forçar a dimitir (1920: trasllat a Castella). Obra: Glosa: article breu per a intel·lectuals publicat a La Veu de Catalunya, estil innovador amb llenguatge elaborat, culte i refinat amb arcaismes. Recollit en: La ben plantada (1911) — dona ideal del noucentisme; Gualba, de mil veus (1915) — noia i donació a la naturalesa.
Josep Carner
Josep Carner: Barcelona, 1884. Pares intel·lectuals; als 12 anys publica la primera poesia a L’Aureneta. Als 14 anys inicia estudis universitaris (dret, filosofia i lletres); veu catalana i figura política. 1921 inicia carrera diplomàtica; 1939 exili a Mèxic i professor a la universitat; mort a Brussel·les (1970). Obra: Primera etapa noucentista: Fruits saborosos (1906) — etapes de la vida; segona etapa: simbolista, humana i filosòfica: El cor quiet (1925).
Carles Riba
Carles Riba: Barcelona, 1893. Estudis de filosofia i lletres i també dret (procedent d’una família culta). 1912 es casa amb Clementina; professor i traductor. 1939 exili a França per la dictadura franquista fins al 1943; retorn a Barcelona i mort el 1959. Obra: influenciat pel modernisme però després noucentista. Poesia existencial i metafísica: Elegies de Bierville (1942), escrita durant l’exili; 12 poemes amb referències a la mitologia grega.
Avantguardisme
Avantguardisme: inici amb el Manifest futurista de Marinetti (1909). Finalització pràctica al voltant de 1940 amb la invasió nazi. A Catalunya: cop d’estat de Primo de Rivera (1923), crisi del 1929 als EUA, i la Primera Guerra Mundial (1914–1918) com a context. Enfrontament entre la burgesia i la classe obrera; malestar social. L’avantguarda cerca un vitalisme basat en destruir l’harmonia, l’irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i l’admiració pel progrés.
Principals moviments avantguardistes
- Futurisme: sense punts ni majúscules, trencament del vers, desordre sintàctic, paraula lliure i imaginació.
- Surrealisme: alliberament, importància dels somnis, escriptura sense raó, textos incoherents i absurds.
- Cubisme: mètode científic per canviar la realitat, collage, cal·ligrafia i caligrames.
- Dadaisme: escriptura automàtica (sense raó), caos intel·lectual.
Avantguardes a Catalunya
Figures rellevants: Papasseit, J. V. Foix i Joan Brossa en la literatura; Dalí (amb La persistència de la memòria, 1931) i Miró en l’art.
Joan Salvat-Papasseit
Papasseit: Barcelona, 1894. Classe social humil; autodidacte i estudis literaris. Col·labora en publicacions periòdiques amb articles de denúncia contra el capital; funda Un enemic del poble. 1918 tuberculosi; mort el 1924. Obra: Rosa als llavis (1923), poema destacat d’amor; Ossa Menor (1925), darrer recull amb temes d’amor, erotisme i angoixa.
J. V. Foix
J. V. Foix: Sarrià, 1893–1987. Estudià dret però va deixar-ho per ajudar en el negoci familiar (pastisseria). Interès per la literatura francesa i italiana; aquesta influència fa present Miró i Dalí a Barcelona. Membre fundador d’Acció Catalana. Publica en revistes com Amic de les arts i Revista. Guerra Civil; IEC 1961. Obra: prosa i vers; escrits que harmonitzen avantguarda i classicisme. Poesia amb llenguatge molt elaborat i influències surrealistes. Sol i de dol (1947, prosa); Getrudi (1927), KRTU (1932)…