Noucentisme, Avantguardes i Geologia: Conceptes Clau i Processos

Noucentisme i Modernisme: Conceptes Clau

Comparativa: Noucentisme vs. Modernisme

Noucentisme

Perfecció, Raó, Ordre, Bellesa formal, Tenia un ideòleg que va inventar el terme.

Modernisme

Destrucció de l’harmonia, Irracionalitat, Transgressió, Admiració pels elements nous, No tenia cap ideòleg.

Principis i Característiques del Noucentisme

Classicisme

Adoptava idees d’ordre, objectivitat i perfecció, inspirades en els valors del món clàssic.

Mediterranisme

Defensava un model de vida propi dels països del Mediterrani, especialment de la Grècia clàssica i la Roma antiga.

Arbitrarisme

Pretenia aconseguir la perfecció a través de l’abstracció de la realitat.

Civilitat

Rebutjava la naturalesa salvatge del Romanticisme i defensava la ciutat com a espai d’ordre i refinament.

Imperialisme

Vinculava la regeneració cultural del país a l’acció política, com es va veure amb la creació de l’IEC (1907) i la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Ironia

Era un recurs present i sovint utilitzat, tot i que no tenia un paper destacat.

Anàlisi de "A un auró" de Josep Carner

"A un auró" – Josep Carner (Etapa Final)

• Tema: Caràcter efímer de la vida i el pas del temps.
• L'auró: Arbre noble, fidel i acollidor, vist com un amic constant.
• Relació: El jo poètic i l'auró comparteixen una amistat silenciosa i estable.
• Descripció: No es descriu el jo poètic, només l'arbre.
• Temporalitat: Transcorre al llarg d'un any (cicle de les estacions).
• Simbolisme: L'hivern simbolitza els moments difícils que revelen la veritable natura de les persones.

Figures Retòriques Destacades:

• Personificació: "noble amic".
• Fal·làcia patètica: L'auró no sent enveja (atribució de sentiments humans a la natura).

Les Avantguardes (Segle XX)

Moviment cultural i artístic revolucionari que volia trencar amb l’art i la cultura tradicional.

Objectius Principals de les Avantguardes:

• Novetat
• Joventut
• Provocació i escàndol
• Trencament de normes
• Exaltació del progrés

També es caracteritzava per ser una reacció antiburgesa.

Context Històric:

• Període d’entreguerres (entre la Primera i la Segona Guerra Mundial).
• Va tenir gran difusió en totes les arts: literatura, pintura, arquitectura, música, etc.

Josep Vicenç Foix – "Sol, i de dol" (1947)

• Dualitat temporal:
  • Primer quartet: Evocació del passat medieval (trobadorisme).
  • Segon quartet: Avantguardisme (velocitat, moviment, món modern).
• Últim vers clau: "M’exalta el nou i m’enamora el vell", que representa una síntesi d’eclecticisme.
• Moviments presents: Avantguardisme i Noucentisme.

J.V. Foix – "On he deixat les claus"

Tipus de Poema:

• Surrealista amb influència avantguardista.

Característiques Principals:

• Explora l’inconscient i els somnis.
• Trenca la lògica convencional, creant un món oníric i absurd.
• Utilitza un llenguatge simbòlic i metafòric (les claus com a símbol).
• Presenta vers lliure, sense rima ni mètrica fixa.
• Descriu un paisatge desconnectat de la realitat: muralles, museus antics, indrets desconcertants.

Tema Central:

• La recerca de la identitat, la memòria i el sentit de la realitat.

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924)

Figura clau de l’avantguardisme català.

Biografia:

• Neix a Barcelona (1894), fill d’un cuiner de vaixell.
• Als 7 anys queda orfe i viu en un asil naval.
• Treballa com a vigilant nocturn al port, on escriu "Nocturn per acordió".
• També va ser llibreter i editor a les Galeries Laietanes.

Influències:

• Avantguardes artístiques: Cubisme, Futurisme.
• Futurisme: Introduït per Joaquim Torres-García (influència de Marinetti).
• Idees socials: Anarquista i socialista (membre de la Joventut Socialista).

Estil i Temes:

• Poesia innovadora i moderna, però també tendra i amorosa.
• Exemple: "El poema de la rosa als llavis" (poesia amorosa).
• Combina enginy formal amb emoció i compromís.

Obres Principals:

• Poemes en ondes hertzianes (1919)
• L’irradiador del port i les gavines (1921)

Mor de tuberculosi el 1924, als 30 anys.

Geologia: Processos i Roques Sedimentàries

Agents Geològics Externs

Elements que actuen sobre les roques, les modifiquen o en formen de noves a través dels processos geològics externs.

A Catalunya, els agents més rellevants són:

• Aigua
• Vent
• Pluja

Aquests són impulsats per la gravetat i l’energia solar.

Processos Geològics Externs

Successió de fenòmens que transformen una roca en una altra sedimentària.

Etapes dels Processos Geològics Externs:

1. Meteorització
2. Erosió
3. Transport
4. Sedimentació
5. Diagènesi

Diferència Clau entre Agent i Procés Geològic:

Agent Geològic

Responsable directe del canvi de la roca.

Procés Geològic

Seqüència de canvis que provoca l’agent.

Meteorització

Conjunt de processos mecànics, químics o biològics que modifiquen roques, minerals o sediments a la superfície.

Meteorització Física (Mecànica)

Trenca la roca sense canviar-ne la composició química.

Descompressió

Quan una roca formada en profunditat puja a la superfície, la pressió baixa i es formen diàclasis i fissures.

Gelifracció

L’aigua entra a les esquerdes, es congela, augmenta de volum i fractura la roca.

Canvis tèrmics (dia/nit)

Les diferències de temperatura causen dilatació i contracció, provocant la fractura progressiva de la roca.

Meteorització Biològica (Mecànica)

Arrels de plantes eixamplen fissures, i organismes com els talps també poden fragmentar roques.

Meteorització Química

Canvia la composició química de la roca. L’aigua és un factor clau.

Hidròlisi

Ions H⁺ i OH⁻ destrueixen les xarxes cristal·lines dels silicats (ex: ortòclasi), formant sauló.

Descarbonatació

La pluja amb CO₂ forma àcid carbònic, que reacciona amb roques carbonàtiques per formar bicarbonats, donant lloc a un paisatge càrstic.

Hidratació

Absorció d’aigua sense formar nous minerals. Exemple: les argiles augmenten de volum.

Oxidació

Reacció de Fe o Mn amb oxigen, formant òxids insolubles que donen un color ocre/vermellós a la roca.

Altres Processos Geològics Externs

Erosió

Separació física del material rocós, deixant-lo preparat per al transport.

Transport

Desplaçament dels materials erosionats des del lloc d’origen fins a la conca sedimentària.

Sedimentació

Acumulació dels fragments transportats.

Diagènesi

Transforma sediments en roca sedimentària. Inclou:

• Compactació: Els sediments s’apil·len i el seu pes els compacta.
• Cimentació: L’aigua amb minerals dissolts es filtra entre els sediments i precipita, formant una massa sòlida que els uneix.

Roca Sedimentària

És una roca exògena, és a dir, un producte de l’acumulació de partícules fragmentàries (minerals, restes orgàniques) o dels dipòsits de precipitacions químiques i bioquímiques.

Tipus de Roques Sedimentàries:

Roques Sedimentàries Detrítiques (o Clàstiques)

Són formades per sediments d’altres roques preexistents.

Classificació de Roques Sedimentàries Detrítiques per Mida de Clast

Roques Sedimentàries No Detrítiques (Químiques i Bioquímiques)

Són formades per precipitacions químiques o activitat bioquímica, i no directament pels processos geològics externs de meteorització, erosió i transport.

Carbonàtiques

Les roques principals són les dolomies (MgCO₃) i les calcàries (CaCO₃). La presència d’aigua és essencial per a la seva formació.

No Carbonàtiques

Inclouen roques com el carbó, format per la descomposició de la matèria orgànica. Segons el seu contingut en carboni, es divideix en:

• Torba: <30% de carboni (menys profund, apte per a la calefacció).
• Lignit: 30-40% de carboni.
• Hulla: 40-70% de carboni.
• Antracita: >70% de carboni (més profund, tots els anteriors són aptes per a usos industrials).

Ambients Sedimentaris Continentals

Detall dels Ambients Sedimentaris Continentals

Ambient Sedimentari Glacial

• Roques: Til·lites caòtiques i massives amb clasts poc arrodonits.
• Estructures i Fòssils: Estries i restes d’animals congelats.

Ambient Sedimentari Desèrtic

• Roques: Gresos seleccionats de tonalitats vermelloses o groguenques.
• Estructures: Ripples (ondulacions) i laminacions creuades.

Ambient Sedimentari Al·luvial

• Roques: Conglomerats i bretxes, gresos i lutites.
• Estructures i Fòssils: Dipòsits de conglomerats, laminacions creuades, restes d’animals i plantes, paleocanals, marques d’activitat biològica (petjades, galeries, etc.) i ripples hidràulics.

Ambient Sedimentari Fluvial

• Roques: Conglomerats, gresos i lutites.
• Estructures i Fòssils: Ripples hidràulics, laminacions paral·leles o creuades, paleocanals, fòssils d’animals i plantes i marques d’activitat biològica.

Ambient Sedimentari Palustre i Lacustre

• Estructures i Fòssils: Ripples hidràulics, estructures de corrent, fòssils d’animals i plantes i marques d’activitat biològica.

Ambients Sedimentaris de Transició

Ambients Sedimentaris Marins