Noucentisme i Avantguardes: Cultura Catalana

El Noucentisme: Impuls a la Cultura Catalana

Des d'un punt de vista ideològic, el Noucentisme va suposar la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista, va governar la Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat de Catalunya (unió de les quatre diputacions catalanes), presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch, va saber crear una xarxa d'infraestructures culturals com mai no hi havia hagut a la Catalunya moderna: Institut d'Estudis Catalans, etc.

A més, la celebració del Primer Congrés de la Llengua Catalana va impulsar la normalització ortogràfica i gramatical, a càrrec de Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans.

També es va promoure la creació d'un gran nombre d'escoles, biblioteques i museus.

La Mancomunitat de Catalunya i el moviment noucentista van suposar el primer impuls institucional a la normalització de la cultura catalana.

Les Avantguardes: Ruptura amb la Tradició

Gairebé tot el segle XX va estar marcat pels moviments d'avantguarda, que van suposar un enfrontament amb la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa.

Les avantguardes pretenien començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans. Es van manifestar sobretot en les arts plàstiques. Els principals moviments avantguardistes són:

• Cubisme: Va néixer a França cap al 1907. En les arts plàstiques el representen bàsicament Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, que van abolir la perspectiva i van introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va crear els cal·ligrames, poemes el text dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut.
• Futurisme: Va ser creat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tomasso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la defensa del feixisme. En poesia va introduir paraules en llibertat.
• Dadaisme: Nascut a Zuric cap al 1916, el seu creador va ser Tristan Tzara. És el moviment avantguardista més radical de tots. Es fonamenta en la provocació constant, la falta de lògica i el gust per l'abolició de totes les convencions. Defensa la destrucció de l'art i la cultura.
• Surrealisme: Va sorgir a París cap al 1924, i el seu principal ideòleg va ser André Breton. Propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis. Els pintors més coneguts d'aquest moviment són Joan Miró i Salvador Dalí.
• Expressionisme: Nascut a Alemanya a principis de segle, reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració i era donat a la sàtira política.

L'avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plàstiques que no en la literatura. Pel que fa a la poesia, cal assenyalar el cubisme i el futurisme. Cal ressaltar la publicació del Manifest Groc (1928), que atacava la cultura catalana més tradicional, o els cal·ligrames de Joan Salvat-Papasseit. En general, per als escriptors catalans, l'avantguarda va ser una experiència més, diluïda en el context del Noucentisme.

Les Dècades de 1920 i 1930: Crisi i Ressorgiment

Amb el Noucentisme acabat i les avantguardes convertides en una experiència efímera, hi va haver un període que no està classificat amb cap denominació concreta. És la crisi del gènere novel·lístic, que es va produir als anys 20 per dues raons:

• Després d'obres tan importants i innovadores afegides a la literatura, la novel·la ja no podia tornar a seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Calia, doncs, un nou tipus de novel·la.
• En l'àmbit català, el Noucentisme havia practicat gèneres breus, en detriment de la novel·la, un gènere més popular i més menystingut pels noucentistes.

En la literatura catalana, aquesta absència de novel·les va ser font de polèmiques. Però als anys 30 es va produir un ressorgiment del gènere amb una nova diversitat d'obres.

Moltes d'aquestes obres estan escrites sota la influència de l'anomenada novel·la psicològica. Al llarg d'aquests anys també apareixen importants obres de poesia.

Joan Salvat-Papasseit: Vida i Obra

• L'obra de Joan Salvat-Papasseit es troba vinculada a la seva vida.
• Va néixer el 1894 a Barcelona. El fet que el seu pare morís quan ell tenia 6 anys en un accident de vaixell, va fer que en Joan visqués a l'Asil Naval Espanyol, destinat als fills orfes dels mariners.
• Als 12 anys, treballava d'aprenent d'adroguer i en un taller d'escultura.
• Va entrar a les Joventuts Socialistes, va escriure articles d'agitació social i va fer de vigilant nocturn al moll.
• Gràcies al seu amic Joaquim Rosse-García es va introduir al món del futurisme.
• A la Llibreria Nacional Catalana, Salvat importava revistes europees d'avantguarda.
• Desenganyat del socialisme, va professar un individualisme anarquista.
• Va ser col·laborador en diverses revistes.
• Va emmalaltir de tuberculosi, fins que va morir el 1924, amb 30 anys.

La vida de Salvat va estar marcada per l'autodidactisme, la influència de les avantguardes, una evolució ideològica que anava del socialisme a l'anarquisme, i la presència de la malaltia, que el va portar a una consciència de la mort que sovint es traduiria en un intens vitalisme.

Obra Poètica de Salvat-Papasseit

L'obra poètica consta de:

• Poemes en ondes hertzianes (marcat per les primeres avantguardes)
• L'irradiador del port i les gavines
• Les conspiracions (poemes nacionalistes escrits a Castella)
• La gesta dels estels
• El poema de la rosa als llavis (clàssic de la poesia amorosa i eròtica en català)
• Óssa Menor (poemes trobats sota el coixí de l'autor mort)

Salvat va destacar pel to directe, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva. Per això, J.V. Foix va deixar escrit que Salvat era un fals avantguardista i provenia de Maragall.