Noucentisme i Avantguardes a Catalunya: Autors i Característiques

Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme va ser un moviment cultural i polític que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. Es caracteritza per la seva reacció classicitzant al Modernisme i per la seva voluntat de modernitzar i europeïtzar la cultura catalana.

Esdeveniments Clau:

• 1906: Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la participació de lingüistes europeus.
• 1906: Publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.
• 1906: Eugeni d'Ors comença a publicar les seves glosses a La Veu de Catalunya, que després recopilarà en un glossari.
• 1906: Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana.
• 1906: Miquel Costa i Llobera publica Horacianes.
• 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera.

Característiques del Noucentisme:

• Reacció classicitzant al Modernisme.
• Moviment ideològic relacionat amb els intents de Prat de la Riba de fer viable la cultura catalana des d'un punt de vista d'estat.
• La burgesia crea un sistema de signes i postula idees i projectes per a la transformació social.
• Actitud reformadora.
• Aposta per un nou espiritualisme.
• Èmfasi en la voluntat individual.
• Exaltació de l'arbitrarietat (exemple d'obra ben feta).
• Transició del hobbie a la professionalització en l'àmbit cultural.

Figures Clau:

• Enric Prat de la Riba: Va impulsar la Mancomunitat de Catalunya i va intervenir en tots els àmbits de la societat.
• Eugeni d'Ors (Octavi de Romeu/Xènius): Va definir els principis del moviment.
• Josep Carner: Gran divulgador del corrent estètic en el camp cultural i literari.
• Pompeu Fabra: Va liderar el procés de normativització de la llengua catalana.
• Carles Riba: Autor d'Elegies de Bierville.
• Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost).
• Josep Pla.

Conceptes Clau:

• Imperialisme i Nacionalisme: Recuperació de la consciència nacional i la seva projecció a nivell europeu.
• Classicisme: Harmonia, serenor, disciplina, racionalisme, ironia, recerca de la mesura humana, valoració de la vida quotidiana.
• Civilitat: Interès per l'home i la natura transformada per l'home, exaltació de la ciutat.
• Mediterranisme: Valoració de la cultura del Renaixement italià i de la cultura catalana.

El Noucentisme valora l'obra ben feta, rebutja l'espontaneïtat i valora l'artificiositat. Es busca un domini lingüístic acurat, precís i ric. Es dona més importància a la poesia i la narració curta que a la novel·la. L'assaig és un gènere destacat.

Autors destacats: Eugeni d'Ors, amb els seus articles al Glossari a partir de 1906, i Josep Carner.

Les Avantguardes (Principis del Segle XX)

El terme Avantguardes designa un conjunt de corrents estètics de ruptura i recerca que van aparèixer a principis del segle XX. L'artista avantguardista és un innovador que obre camins cap al futur, trencant violentament amb el passat.

Les Avantguardes porten a l'extrem la teoria de Baudelaire sobre el llenguatge com a instrument de recerca i la teoria dels simbolistes sobre la recerca d'una realitat interior subjectiva. La poesia es converteix en una arma de coneixement, explorant els somnis i l'inconscient. Es busca destruir el llenguatge heretat i crear-ne un de nou, inèdit i desvinculat de la tradició.

Característiques de les Avantguardes:

• Destrucció de l'art tradicional.
• L'art com a font de recerca i experimentació.
• Recerca de la novetat, l'originalitat i la provocació.
• Ús de mètodes d'agitació col·lectiva, com ara manifestos.
• Obsessió pel futur i la modernitat.
• Acceptació dels descobriments científics de Freud i Einstein.
• Supressió de les barreres entre les arts i els gèneres.

Les Avantguardes a Catalunya:

A Catalunya, les primeres mostres d'avantguarda apareixen entre 1912 i 1930, amb una certa continuïtat fins als anys 50. Els artistes catalans adopten elements de diferents corrents estètics europeus.

Cubisme:

• Nova interpretació de l'espai i ús de formes geomètriques.
• Josep Dalmau va introduir les avantguardes a Catalunya i va organitzar la primera exposició avantguardista el 1912.
• Va editar la revista Troços (1916-1918), on es va publicar el cal·ligrama Oda a Guynemer de J.V. Foix.

Futurisme:

• Recull els temes de l'edat moderna, sintetitzant-los a través de la màquina i la velocitat.
• Joan Salvat-Papasseit és el futurista per excel·lència, especialment en la seva primera etapa (1916-1925).
• Va escriure el manifest Concepte de poeta (1919), on defensa que el poeta ha de lluitar contra si mateix i que la paraula ha de ser foc.
• Altres autors: Carles Sindreu, Sebastià Sànchez-Juan, Sebastià Gasch (crític literari), Lluís Montanyà (crític literari).

Dadaisme:

• Busca crear un estat de confusió total basat en el valor del no-res.
• Francis Picabia va viure a Barcelona entre 1916 i 1917 i va fundar la revista dadaista 391.

Surrealisme:

• Moviment més sòlid que exalta la inconsciència i l'absència de control racional.
• Salvador Dalí és un dels màxims exponents del Surrealisme.
• Manifest Groc (1928): Manifest antiartístic català signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà.
• Rebuig de la literatura, l'argumentació i la correcció, i exaltació de l'automòbil i el musical.
• Citen Picasso, Joan Miró, Tristan Tzara, Le Corbusier, Jean Cocteau, Paul Éluard, Federico García Lorca i Luis Aragon.
• Aparició d'un nou model d'artista que utilitza els mitjans de comunicació per difondre la seva obra.

Aquests moviments de ruptura no van suposar una ruptura total. J.V. Foix i Josep Vicenç Foix van compaginar la subversió literària amb el respecte per la tradició.