Noucentisme i Avantguardes: Característiques i Autors

El Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme és el moviment polític i cultural que, entre 1906 (1r Congrés de la Llengua Catalana) i 1923 (cop d'estat de Primo de Rivera), recull les noves aspiracions de la burgesia catalana. No és un simple moviment literari, sinó un moviment ideològic organitzat al voltant d'un poder polític que dona suport a la creació, difusió i normalització lingüística. Es vol allunyar del Modernisme, i el paper de les institucions fou fonamental, assumint tasques com la creació d'infraestructures culturals (biblioteques, empreses editorials…) o la fixació d'una llengua literària (1911: creació de l'IEC; 1913: Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra).

Estètica del Noucentisme

El Noucentisme defensa els valors tradicionals burgesos. L'estètica noucentista manca de naturalitat i espontaneïtat, perquè el poeta controla la llengua per alliberar-la de deficiències. La poesia es caracteritza per:

• Estètica arbitrària: basada en la voluntat del poeta, que defuig de l'espontaneïsme i el sentiment. La paraula ha de ser precisa, intel·ligible i clara, i defugir el símbol vague i misteriós.
• Estètica de caire clàssic: l'ordre, l'equilibri, el rigor formal i la contenció emotiva són característiques de la tradició grecollatina recuperada pels noucentistes.
• Poesia civilista: visió idíl·lica del seu temps, del que seria una societat ideal d'acord amb els valors de la burgesia catalana, d'esquena a les tensions polítiques i socials de l'època (vida feliç, personatges sensibles, recreacions de mites clàssics…).

Josep Carner (1884-1970)

Josep Carner (Barcelona, 1884 – Bèlgica, 1970) va col·laborar en publicacions com La Veu de Catalunya, i fou membre de l'IEC, on participà en la redacció de les Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra. Acabada la Guerra Civil, s'hagué d'exiliar. Marxà a Mèxic, on fou professor d'universitat, i poc després es traslladà a Bèlgica, on també fou professor universitari i on va viure fins a la seva mort. La seva obra inclou poesia, prosa, teatre i traducció, però destaca per la poesia. La publicació d'Els fruits saborosos és considerada l'inici del Noucentisme. La poesia de Carner és classicista; rebutja el romanticisme, el jo com a centre del poema, l'atzar… Per contra, Carner atorga importància a la mesura i a la forma. La seva poesia es caracteritza per una suau melancolia i una ironia lúcida, però no cruel, i recupera formes com el sonet. Té dues èpoques:

• Noucentista: iniciada amb la publicació d'Els fruits saborosos, on es publiquen llibres com Auques i ventalls.
• Època de maduresa: on els poemes tenen un to més reflexiu, com a El cor quiet o Nabí.

Guerau de Liost (1878-1933)

Guerau de Liost és el pseudònim de Jaume Bofill i Mates. Va col·laborar a La Veu de Catalunya (diari de la Lliga Regionalista), va ser membre de l'IEC i amic de Josep Carner. El 1908 publica La muntanya d'ametistes, exponent de l'esforç per a crear una nova sensibilitat literària que s'acosta al classicisme, i el primer llibre d'una trilogia inacabada. Les seves Sàtires (1927) descriuen irònicament la societat catalana del moment. La seva poesia vol aconseguir una llengua culta i pura, amb temes com l'amor, la natura i l'humor.

Els Moviments d'Avantguarda

Els moviments d'avantguarda inclouen manifestacions artístiques diferenciades, de vida efímera però intensa. Presenten característiques com el desig de trencar els lligams amb la tradició, l'afany d'experimentació o la difusió immediata més enllà del país d'origen. Apareixen en el període d'entreguerres, quan factors com l'impacte de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa proposen models socials i culturals no burgesos. Es diferencien en dues etapes:

Primera Avantguarda (1906-1924)

• Cubisme: rebutja la còpia directa de la realitat i la reelabora a través de la recerca de l'estructura. En literatura, introdueix jocs com el collage o el cal·ligrama, iniciat per Apollinaire, que intenta trencar les barreres que separen les diferents disciplines artístiques.
• Futurisme: en contra de la tradició, canta al demà i al progrés industrial com a elements de futur. Reivindica la tecnologia i sent fascinació pels descobriments tècnics. També exalta la violència, el militarisme i condemna el feminisme. Marinetti és el creador d'aquest moviment, que esdevingué l'estètica feixista italiana.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Joan Salvat-Papasseit: autor d'origen obrer, que manifesta els seus ideals revolucionaris en els seus primers escrits en vers, els Poemes en ondes hertzianes, primera escriptura avantguardista a la península (collage, subratllats, versos blancs…), i de contingut social. El Poema de la rosa als llavis (1923) és la seva gran creació, que parla de l'amor sense restriccions. Només hi ha dos cal·ligrames en l'obra; els altres poemes tenen formes diverses.

Segona Avantguarda (a partir de 1924)

• Dadaisme: iniciat a Nova York, Tristan Tzara l'introdueix a la literatura. S'enfronta al racionalisme burgès mitjançant la burla i la provocació, i reivindica la llibertat per usar l'atzar, l'absurd i l'humor. Es caracteritza per les ruptures en tots els camps artístics, de manera que es trenquen fronteres entre escultura, pintura, poesia…
• Surrealisme: influït per la psicoanàlisi de Freud, incorpora a la literatura l'inconscient, la imaginació, la llibertat, etc. A Catalunya destaquen autors com Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch. Lorca i J.V. Foix també participen en el moviment creat per André Breton.

J.V. Foix (1893-1987)

J.V. Foix divulgà el Dadaisme i el Surrealisme a través d'articles periodístics, escrigué proses en què intentava reproduir la lliure fluïdesa dels somnis, i en el Diari 1918 inclou imatges que exploren el món subconscient i irreal. Posteriorment, es girà cap a models més clàssics.