Noucentisme i Avantguardes: Art, Literatura i Societat

Definició i concepte (1906-1923)

El Noucentisme va ser una etapa històrica i cultural que es va produir a Catalunya entre 1906 i 1923 aproximadament. El terme el va popularitzar Eugeni d'Ors des de les pàgines de La Veu de Catalunya, diari que a partir de 1906 es va convertir en el diari del partit de la Lliga Regionalista perquè promovia el moviment políticament i culturalment. El terme Noucentisme es refereix tant al concepte nou (oposat a vell), com a l'època del nou-cents (contrari al vuit-cents).

Naixement i mort del moviment

A partir de 1906, els joves "noucentistes" prenen el relleu dels ideòlegs i escriptors modernistes, encara que el Modernisme no es dona per acabat fins al 1911, amb la mort de Joan Maragall. Durant uns anys, els dos moviments –i les respectives concepcions estètiques– van coexistir, però aviat s'imposà un programa polític i estètic que s'oposava clarament al Modernisme. El Noucentisme s'acaba, definitivament, amb el cop d'estat i la consegüent Dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), que va tindre el vistiplau del rei Alfons XIII de Borbó. Evidentment, una dictadura comporta deixar de costat tots els canvis que havien impulsat els noucentistes.

Marc polític

El Noucentisme pretenia transformar la societat, per tant calia fer política. Els referents van ser Enric Prat de la Riba (president de la Mancomunitat Catalana) i el seu partit, la Lliga Regionalista. Qui portava el pes ideològic del moviment era Eugeni d'Ors qui, a través dels seus articles d'opinió englobats sota el títol de "Glosari" i publicats al diari La Veu de Catalunya, difonia les idees del moviment. Gràcies al seu accés al poder, és a dir a la Mancomunitat, els noucentistes van crear l'Institut d'Estudis Catalans, que és qui regula la llengua encara avui en dia.

Idees socials clau

Els objectius del Noucentisme, difosos per Eugeni d'Ors al diari La Veu de Catalunya, eren tres:

1. Transformar el país en una societat culta, amb essència mediterrània i clàssica, cívica i europea, estructurada en ciutats i amb la indústria com a motor econòmic.
2. Crear institucions fortes a nivell polític (Mancomunitat de Catalunya) i cultural (IEC). S'impulsa la creació d'una normativa lingüística que se li encomana a Pompeu Fabra. La seua proposta va ser acceptada al País Valencià el 1932, a Castelló, cosa que va suposar el reconeixement de la unitat de la llengua i l'acceptació de les variants valencianes.
3. Usar la literatura com a vehicle per difondre les idees noucentistes: estètica ordenada, natura controlada i ideals conservadors.

Característiques del Noucentisme

1. El classicisme i el Mediterrani. Mentre el Modernisme es va inspirar en les estètiques dels països nòrdics, el Noucentisme es va basar en les formes d'art clàssiques. Gira la mirada cap a Grècia i el mar Mediterrani esdevé un centre neuràlgic. El paisatge representat en la pintura noucentista és mediterrani. També l'arquitectura fuig del moviment modernista, deixa enrere Gaudí i els motius florals, les formes abarrocades, i torna a les formes simples, clàssiques, utilitzant la columna, per exemple.
2. La ciutat com a lloc de modernitat. Amb el Noucentisme la ciutat esdevé escenari literari i les seves obres se situen habitualment en escenes quotidianes dels seus carrers i jardins.
3. La civilitat. Davant l'individualisme i la genialitat pròpia dels modernistes, la generació noucentista busca la cooperació, el grup, no pas el geni d'un autor, sinó la realització col·lectiva d'un poble. Aquest punt comporta una actitud pròpia del burgès compromès amb el projecte noucentista, un model d'escriptor que “treballa” per a la literatura i fa una obra ben feta.
4. La poesia, el gènere literari principal. Els noucentistes van situar la poesia en el terreny literari més elevat, per sobre dels altres gèneres, per damunt de la novel·la, el teatre i el relat que havien estat conreats amb molt d'èxit durant el Modernisme. També van treballar la prosa de no ficció, com l'article periodístic o l'assaig.

Noucentisme vs. Modernisme

• Noucentisme
  • Integració de la intel·lectualitat en el món social i polític.
  • Visió idealitzada de la ciutat.
  • Artificiositat retòrica, rigor formal.
  • Mediterranisme, classicisme.
  • Idealització de la realitat.
  • Predomini de la poesia.
• Modernisme
  • Artista marginat i incomprès per la societat.
  • Ruralisme.
  • Espontaneisme.
  • Moviment de signe romàntic.
  • Interès pels aspectes més sòrdids de la realitat.
  • Es conreen tots els gèneres, amb predomini de la narrativa sobre la poesia.

Autors noucentistes destacats: Clementina Arderiu (1889-1976), Eugeni d'Ors (1881-1954), Carles Riba (1893-1959) i Josep Carner (1894-1970).

Avantguardes

Els esdeveniments bèl·lics de principis del s. XX van provocar un gran daltabaix en l'organització política, econòmica i social. Fenòmens com la I Guerra Mundial, les revolucions obreres, la crisi del 29 i el naixement d'ideologies totalitàries com l'estalinisme o el feixisme van influenciar les creacions artístiques del moment. Van aparèixer moviments que negaven el passat i experimentaven noves fórmules artístiques i literàries més adequades als nous temps.

• Sota el nom d'Avantguardes s'apleguen una sèrie de moviments de vida efímera però intensa, protagonitzats per artistes que lluitaren contra la tradició academicista burgesa. En general, podem dir que els artistes, conscients de la seua incapacitat per a transformar el món, optaren per la provocació i el desordre.
• Es desenvoluparen a Europa cap al 1907, tot i que alguns autors prefereixen fixar com a data d'inici el 1909, any de l'aparició del primer manifest futurista de Marinetti. Assoliren el moment de màxim esplendor entre el 1915 i el 1925, i desaparegueren durant la dècada dels anys 30. Les seues propostes han estat integrades fins al punt que avui podem afirmar que la major part de l'art i la literatura actual tenen les seves arrels en les avantguardes.
• Les actituds avantguardistes foren les encarregades de posar en evidència la crisi total dels esquemes culturals burgesos. Per a fer-ho, transformaven la realitat a través de la destrucció de l'harmonia de colors, formes, melodies, imatges, llenguatge, etcètera, i en la recerca constant de noves formes d'expressió.
• Les tendències principals van ser quatre: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme.

Cubisme

Neix com a grup pictòric a París l'any 1907. El quadre Les senyoretes d'Avinyó de Picasso es considera l'obra iniciadora d'aquest moviment.

• És el primer moviment que qüestiona la representació de la realitat: els objectes es descomponen geomètricament per a obligar l'espectador a reconstruir-los mentalment, qui els veu com si els contemplés des de diversos angles alhora. L'emoció doncs, radica en la disposició dels elements i no en els elements per ells mateixos.
• En l'àmbit literari el cubisme va introduir el cal·ligrama, el collage i els jocs tipogràfics.
• Els cubistes més coneguts van ser els pintors Georges Braque i Picasso, i l'escriptor Guillaume Apollinaire.

Futurisme

Al contrari que els cubistes que només pretenien una renovació estètica, els futuristes sí que tenien una voluntat clara d'influir sobre la societat. La seua idea principal és el rebuig de tota la tradició occidental.

• La nova cultura que proposaven s'havia de basar en la tecnologia (maquinisme), i en la lluita i el combat (la qual cosa els duria a exaltar la guerra).
• La renovació de la literatura havia de tindre com a base les paraules en llibertat que implicarien una reforma dràstica de les tècniques d'escriptura: destrucció de la sintaxi, rebuig dels infinitius, ús inusual dels adjectius, utilització anticonvencional de les majúscules i la puntuació, introducció de lèxic propi de la ciència i la tecnologia.

Dadaisme

El moviment dadà va ser fundat a Zuric l'any 1916 per alguns intel·lectuals europeus que s'havien refugiat a Suïssa a causa de la guerra.

• El nom d'aquest moviment parteix de l'onomatopeia infantil "da-da" i va suposar una rebel·lió contra l'art burgès.
• El dadà significa una actitud de rebuig, tant de l'ordre establert com de totes les possibles alternatives. Dadà no és un corrent literari o artístic, sinó una forma de viure intensament. No hi ha cap regla ni estil que els puga identificar.
• Algunes característiques d'aquesta forma de viure podrien ser el passotisme i el refús de la lògica, així com la burla, l'exhibicionisme i la provocació.

Surrealisme

• Va nàixer a França el 1924, a partir del manifest surrealista d'André Breton.
• Els surrealistes estan molt influïts per Freud. Creuen que l'esperit humà no està en la part conscient de la nostra ment, ja que està condicionada per la raó, la lògica i molts tabús d'origen social. Cal anar a buscar l'autèntic esperit de l'home en el subconscient, que només es manifesta lliurement a través dels somnis o dels estats que com la hipnosi o la drogoaddicció desinhibeixen la ment dels condicionaments socials i morals introduïts per la raó.
• La tècnica més adequada és l'escriptura automàtica, que consisteix a reproduir ràpidament els impulsos espontanis de la nostra ment.