Noucentisme i Avantguarda: Evolució de la Literatura Catalana (1906-Postguerra)

NOUCENTISME: Moviment Cultural d'Abast Polític (1906-1923)

L'objectiu del Noucentisme era dotar la societat catalana d'institucions de tota mena que tinguessin un bon funcionament. Les principals línies d'actuació eren:

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Prendre el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Exalçar el món urbà.
• Abandonar la inspiració per aconseguir l'obra ben feta.

Prosa Noucentista

Eugeni d'Ors (1881-1954) fou el responsable de l'elaboració i la difusió del programa. Destaquen El Glosari, un recull d'obres publicades al diari La Veu de Catalunya, signades per Xènius.

Poesia Noucentista

Es destaca L'Escola Mallorquina:

• Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
• Joan Alcover (1854-1926)
• Gabriel Alomar (1874-1941)

També hi trobem Josep Carner (1884-1970). El llenguatge és elegant i ric. La temàtica se centra en:

• Paisatges i figures de Catalunya.
• La bellesa femenina.
• El pas del temps.
• La seva pròpia vida interior.

Poemes destacats són Els fruits saborosos, Auques i ventalls i El cor inquiet.

LA POESIA D'AVANTGUARDA

Al primer terç del segle XX sorgeixen moviments amb voluntat de ruptura amb l'ordre establert i experimentació. Es produeix la vulneració de les normes gramaticals i de puntuació, l'alteració del significat de les paraules, i la incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals. Destaquen el Futurisme i el Surrealisme.

Futuristes Destacats

• Joan Salvat Papasseit (1894-1954): Simpatitzant amb els moviments populars i obrers. És un futurista i els seus poemes són Poemes en ondes hertzianes. Incorpora cal·ligrames. També va fer literatura amorosa (El poema de la rosa als llavis) i patriòtica (Les conspiracions).
• Josep Vicenç Foix (1893-1987): Impulsa revistes i funda l'Aeroclub de Catalunya. Incorpora símbols i imatges futuristes juntament amb elements onírics i plàstics. Destaquen Sol, i de dol o Les irreals omegues.

LES RENOVACIONS LITERÀRIES DELS ANYS 20-30

La Novel·la

La novel·la va reprendre forces després de la marginació dels noucentistes. Destaca la novel·la psicològica que se centra en la vida sexual, familiar o afectiva. Novel·listes destacats són: Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó o Carles Soldevila. Més endavant s'afegiran autors com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, etc.

El Teatre

En l'alta comèdia burgesa destaquen Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila. Obres de crítica ideològica on destaquen Josep Maria Millàs-Raurell i Joan Oliver. També hi ha el poema dramàtic de temàtica amorosa i riquesa lingüística on destaca Josep Maria de Sagarra.

La Poesia Postsimbolista

Prové del simbolisme donat a França al final del segle XIX. Expressa idees abstractes amb llenguatge poètic i elaborat. Destaquen Clementina Arderiu, Marià Manent, Joan Vinyoli i sobretot Carles Riba.

Prosa No Narrativa

Es consolida el periodisme i l'assaig en llengua catalana. Destaquen Carles Riba, Tomàs Garcés i sobretot JOSEP PLA.

LITERATURA A LA GUERRA, L'EXILI I LA POSTGUERRA

La poesia va ser el gènere més utilitzat per la seva fàcil difusió, gràcies a edicions clandestines o obres que escapaven la censura. Els temes eren bàsicament els fonaments bèl·lics i els de l'exili. Els més destacats són J.V. Foix, Pere Quart, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Carles Riba.

SALVADOR ESPRIU

Va néixer a Santa Coloma de Farners (1913). Va estudiar Dret i Història Antiga; la seva vocació fou la literatura. La guerra va marcar al poeta i els seus temes principals eren la mort, el pas del temps, la persecució política i lingüística.

Obra d'Espriu

• De jove va escriure Laia (1932) i Ariàdna al laberint grotesc (1935).
• Altres obres: Cementiri de Sinera (1946), Les hores (1952), Mrs. Death (1952), El caminant del mur (1954) i Final del laberint (1955).
• L'any 1960 publica La pell de brau (el llibre més polític).

Teatre d'Espriu

• Destaquen Antígona (1939), Ronda de mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us plau (1978) i la més important Primera història d'Esther.

JOAN OLIVER I SALLARÈS (PERE QUART)

Va néixer a Sabadell l'any 1899 en una família burgesa. Va estudiar Dret. Es caracteritza pel seu incorformisme radical. Durant la Guerra Civil va fundar, entre altres, la Institució de les Lletres Catalanes. Es va exiliar a França, a Xile (on fundà l'editorial El Pi de les Tres Branques) i el 1948 tornà a Catalunya. Va morir a Barcelona l'any 1986.

Obra d'Oliver/Quart

• La poesia va aparèixer amb el pseudònim de Pere Quart, i la prosa i el teatre sota el seu nom real.
• Poesia (Pere Quart): Les decapitacions (1934), Oda a Barcelona (1936), Bestiari (1937). A la segona etapa: Al saló de tardor (1947) i Terres de naufragis. Els temes són la mort amb un to reflexiu. El 1960 publica Vacances pagades i les últimes com Quatre mil morts (1977), on continua la línia crítica i combativa políticament i socialment.