Noucentisme: Art, Cultura i Política a la Catalunya del Segle XX

Noucentisme: Un Moviment Polític i Cultural Català (1906-1923)

El Noucentisme va ser un moviment politicocultural que, entre 1906 i 1923, va recollir les aspiracions de la burgesia catalana. Va crear una ideologia a partir dels seus interessos i va formular models de comportament social per fer possible la seva acció reformadora. Sovint s'associa a una visió conservadora.

Aquesta paraula va ser inventada per Eugeni d'Ors amb un significat ambigu: tant pot derivar de l'adjectiu nou ("un nou moviment") com referir-se al segle (nou-cents). Aquest moviment va recollir les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l'àmbit social, polític i cultural.

Eugeni d'Ors: Intel·lectual i Referent del Noucentisme

Eugeni d'Ors va estudiar Filosofia i Lletres i Dret. El 1911 fou nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1917 director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Quan va morir Prat de la Riba, es traslladà a Madrid i deixà d'escriure en català. És autor del Glosari, un conjunt d'articles de poca extensió (gloses) que apareixien periòdicament, des del 1906, a La Veu de Catalunya, on exposava el seu ideari estètic.

Conceptes Clau del Noucentisme

• Intervenció: Fa referència a l'acció reformadora. Quan s'aplica a l'actuació estètica, s'anomena arbitrarietat.
• Classicisme i Mediterranisme: Es basen en el passat grecoromà com un espai comú de civilització i s'oposen al decadentisme nòrdic dels modernistes.
• Civilitat i Obra Ben Feta: Es defensa la Catalunya ciutat, identificada amb Barcelona, en oposició al rusalisme modernista. Es propugna l'obra ben feta que, en el cas de la literatura, comporta la perfecció moral.

Autors destacats: Guerau de Liost i Josep Carner (La Munyanya, Els Fruits Saborosos)

Maria Antònia Salvà i l'Escola Mallorquina

Maria Antònia Salvà, nascuda a Palma, va formar part, juntament amb Llorenç Riber i Miquel Ferrà, de l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica i en prosa es va dedicar a la traducció. Algunes de les seves obres poètiques són: Poesies, Espigues en flor, Cel d'horabaixa i Lluneta de pagès. També va escriure la biografia Entre el record i l'enyorança.

Llorenç Riber: Sacerdot i Catalanista

Llorenç Riber va néixer a Campanet, es va ordenar sacerdot el 1905 i, aquell mateix any, fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari. Entusiasta del moviment catalanista, ajudà Antoni M. Alcover en l'Obra del Diccionari. Col·laborà activament a la revista literària Mitjorn i intervingué en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906).

Miquel Ferrà: Poeta i Crític de l'Escola Mallorquina

Miquel Ferrà, nascut a Palma, poeta, crític i bibliotecari, va formar part de l'Escola Mallorquina, que tenia com a mestres Joan Alcover i M. Costa i Llobrera. Hi aportaren una gran riquesa lèxica. A les Illes Balears, el moviment literari no comptà amb el suport de les forces polítiques illenques, com va passar a Catalunya, i per això no va tenir la mateixa importància cultural. L'obra poètica de Ferrà està recollida en el volum de Poesies completes.