Normes socials i ideologies: Comprensió i impacte en la societat

Les normes socials: Les normes són unes pautes de comportament que té la nostra societat. N'hi ha d'universals (com ara no mataràs) o d'algunes societats (com no menjar amb els dits). Poden ser lleis o codis, o fruit de costums o tradicions.

Les normes de conducta són aquelles que la societat t'empeny a fer si són correctes o les rebutja si no ho són. Hi ha normes tècniques, lingüístiques, morals de joc, jurídiques…

Les normes són imprescindibles per a la convivència, ja que, si no, hi hauria un desconcert social i descontrol. Ajuden a imposar disciplina. Les normes socials afecten la relació entre les persones, mentre que les personals només afecten una persona sola.

Classifiquem la importància de les normes en dos criteris: Costums: Són bàsiques i essencials en una societat; tothom està obligat a complir-les i, si no, és sancionat. Usos: Normes més febles, voluntàries i que no cal que hi hagi un acord.

La ideologia: Són un conjunt de creences i conceptes que expliquen el món, simplificadors. Conté un element que legitima el poder i l'autoritat i, alhora, deslegitima altres formes de poder i autoritat. Pot ser veritat objectiva o distorsionada.

És una ideologia quan un ampli grup social té la mateixa visió del món. Aquest concepte, el d'ideologia, s'assembla al de cosmovisió, encara que aquesta última és el conjunt total d'una societat o civilització. Ha de ser individual, mentre que la ideologia és el fet de pertànyer a un grup de persones que s'enfronten a un altre i pot ser individual o compartida. Quan va aparèixer el terme ideologia, aquesta es definia com una ciència que estudia les idees, el seu caràcter, l'origen i les lleis que les regeixen. Per a Marx, hi havia un significat diferent; diu que és un sistema de valors que les classes altes imposen per justificar el seu domini.

La ideologia consta de dos components: un és la teoria, que és la representació que ens fem sobre la realitat, i l'acció, que són les tècniques que fem servir per acostar la situació existent cap a la ideal.

La ideologia interpreta la gent i explica la realitat d'una manera tranquil·litzadora, sense tenir en compte les circumstàncies reals. La paraula ideologitzats s'entén com un discurs que veu el món com una cosa estàtica; és dogmàtic i s'acompanya del proselitisme o l'adoctrinament.

Tipus d'ideologies: Les reaccionàries, que volen restaurar un sistema anterior; les conservadores, que defensen el manteniment de l'ordre econòmic i polític existent; les revolucionàries, que donen suport als canvis i a la transformació del sistema; i les reformistes, que proposen i afavoreixen els canvis.

Diferències entre dreta i esquerra: Polítiques: idees sobre justícia, llibertat... Econòmiques: idees sobre el govern respecte al mercat... Morals: idees sobre la legalització de les drogues...

Les creences: Són arguments o idees que acceptem sense pensar-ho ni criticar-ho, com a veritats. Les rebem de l'ambient i ens orienten en el món.

Les persones desitgem tenir la necessitat de saber i conèixer, per orientar-nos, decidir, fer i actuar.

El coneixement depèn dels processos psicològics que afecten la nostra vida.

La creença és una actitud mental a la qual alguna persona s'adhereix sense tenir-ne cap prova.

Una creença s'accepta com a verdadera durant una època i dins d'un grup determinat de persones, al marge del procés científic d'hipòtesis i comprovació. Les creences impliquen un conjunt de conviccions que guien l'acció i s'oposen al saber. Encara que tot saber és creença, hi ha diferents graus de creença; hi ha les molt sòlides, que són fortes i sense reserves, és a dir, certesa, i, per altra banda, hi ha les vagues, que són febles i parcials, l'opinió. És per això que no creiem en tot de la mateixa manera; podem suposar coses, sospitar-les... Per tant, podem dir que una creença és un estat psicològic subjectiu i no és el mateix que saber una cosa, ja que aquest comporta un nivell d'objectivitat independent de les nostres opinions.

Existeixen les creences implícites, que són aquelles que donem per suposades; no ens les plantegem com a problema perquè les percebem com a naturals, per exemple, agafar un llibre.

Les creences actuen sobre nosaltres, ens formen, i a mesura que anem creixent, anem adquirint noves creences. Quan creiem, no pensem; això només ho fem davant de les incerteses, com les religions, que es creu sense cap explicació.