Normes de seguretat en el laboratori i el mètode científic

Normes de seguretat en el laboratori

Els productes del laboratori poden resultar perillosos per a les persones o el medi ambient, de manera que s’han de prendre algunes precaucions.

Normes per a l'ús de productes químics

• Els flascons de reactius no han de quedar oberts.
• No es pot pipetejar amb la boca els productes químics, s’ha de fer servir el material adequat.
• No s’han de tornar mai als flascons d’origen, sense consultar al professor, els sobrants dels productes que s’hagin fet servir.
• Abans d’utilitzar qualsevol producte, convé llegir-ne l’etiqueta detingudament.
• Si s’aboca qualsevol producte químic, s’ha d’avisar el professor.
• Els productes inflamables no s’han de situar mai a prop d’una font de calor com encenedors o estufes.
• Per preparar qualsevol dissolució o una substància, cal emprar un recipient net i retolar-lo convenientment.
• S’ha de tenir una cura especial amb els àcids. Per diluir-los, s’ha d’afegir sempre l’àcid sobre l’aigua, mai a l’inrevés.

Normes per a l'ús d'equips electrònics i elèctrics

No s’han de tocar endolls o connexions elèctriques amb les mans humides. No es pot arreglar cap aparell elèctric; ho ha de fer un tècnic.

Normes per a la gestió de residus de laboratori

• Substàncies líquides: Es poden abocar a l’aigüera, després de consultar-ho al professor i de diluir-les en aigua.
• Productes químics tòxics: S’han de rebutjar en contenidors especials.
• Vidre, paper o altres sòlids: Es tiren als contenidors destinats a cadascun d’aquests materials, tret que estiguin contaminats per residus tòxics o perillosos. En cas de dubte sobre on s’ha de dipositar un residu, cal consultar el professor.

El mètode científic

El mètode científic és la forma de treball que es fa servir per investigar els fenòmens que es produeixen a la natura.

Observació

L’observació consisteix a dedicar la nostra atenció, detingudament, a un objecte o a un fenomen per estudiar-lo tal com es presenta en realitat.

Cerca i selecció d'informació

L'informació es pot treure de: monografies, revistes especialitzades, recursos audiovisuals, entrevistes a científics o a les pàgines web.

Enunciació d'hipòtesi

L’observació consisteix a dedicar la nostra atenció, detingudament, a un objecte o a un fenomen per estudiar-lo tal com es presenta en realitat. S’ha d’enunciar de manera clara i amb les paraules precises. S’ha de poder comprovar, és a dir, s’ha de poder rebutjar o confirmar mitjançant un experiment.

Experimentació

L’experimentació consisteix a reproduir un fenomen en condicions controlades que es puguin repetir i modificar, amb la finalitat de comprovar si una hipòtesi és veritable o falsa.

Interpretació dels resultats

En ciències experimentals, i especialment en física i química, els resultats se solen exposar en forma de taules i de gràfics.

Formulació de lleis

Una llei és una hipòtesi confirmada, però una llei es pot modificar.

Formulació de teories i models

Una teoria és una llei generalitzada que abraça un conjunt de fets. Un model és una representació d’un fenomen natural, generalment mitjançant expressions matemàtiques, que el descriu totalment o parcialment per simplificar-ne l’estudi.

Elaboració d'un informe

Encapçalament, autors i institució on s’ha dut a terme el treball. Objecte de la recerca. Introducció i treballs previs sobre recerques semblants. Mètode experimental (materials, procediments, etc.). Resultats, interpretació i conclusions. Resum o abstract. Referències o bibliografia.

Eines matemàtiques

La variable és un factor el valor númeric del qual canvia al llarg d'un experiment i en condiciona els resultats.

Variable independent: es modifica voluntariament per comprovar si la seva variació produeix canvis en els resultats.

Una magnitud és una propietat d’un fenomen, cos o substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una unitat de mesura. Una unitat és un patró de referència que serveix per expressar la mesura d’una magnitud. Constant: no pot canviar segons la persona que faci la mesura. Tampoc no ha de canviar encara que variïn les condicions ambientals, per exemple, la temperatura o el lloc on es dugui a terme l’experiment. Universal: no ha de canviar segons el país o lloc on es faci servir. Reproduïble: quan es repeteixi la mesura en les mateixes condicions, s’ha d’obtenir el mateix resultat. Mesurarés comparar una magnitud amb un patró que s’anomena

Notació cintífica: En ciència s’expressen les magnituds mitjançant nombres molt grans i molt petits. Per expressar adequadament una mesura, no s’han de fer servir xifres amb un nombre molt gran de zeros a la dreta o a l’esquerra, sinó que s’utilitza el que es coneix com a notació científica. La notació científica és una manera senzilla de representar quantitats numèriques amb rigor i transmetent tota la informació necessària.

Xifres significatives: Les xifres significatives d’una mesura són el nombre de dígits fiables que té aquesta mesura.

Arrodoniment, aproximació i xifres significatives: L’última xifra significativa d’una mesura s’ha d’aproximar sempre: Si la primera xifra no significativa és 5 o més gran de 5, l’última xifra significativa augmentarà en una unitat. Exemple: per obtenir tres xifres significatives 1,4352 s’arrodoneix a 1,44. Si la primera xifra no significativa és més petita de 5, l’última xifra significativa roman igual.

L'error: L’exactitud amb la qual es duu a terme un mesurament determina la precisió en el resultat obtingut. Però fer un mesurament de manera correcta és molt difícil, perquè sempre es comet algun tipus d’error.

Hi ha dos tipus d'errors: Error instrumental: és l'error propi que dóna un instrument al fer la mesura. Error del observador: és un error imposible de preveure i que surt de la persona, com fa la mesura.

Error instrumental: Sensibilitat: la mesura més petita que pot donar un aparell. Presició: és la més petita l'escala d'un aparell