Normes de Seguretat i Gestió de Riscos en Laboratoris Químics i Biològics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,07 KB

Introducció a la Seguretat al Laboratori

La seguretat és una situació lliure de riscos o bé amb risc limitat, i resulta del compliment d’un conjunt de normes i pràctiques dictades per aconseguir aquesta finalitat.

Aquestes normes són dictades governamentalment, i cada laboratori ha d’afegir les seves normes específiques. Totes les normes dictades són una obligació per al treballador conèixer-les i aplicar-les.

Sistemes per Marcar la Seguretat i Riscos dels Productes

Hi ha 3 sistemes principals per marcar la seguretat o els riscos dels productes que utilitzem:

  1. Comunitat americana.
  2. Comunitat europea.

Pictogrames i Frases de Risc (R i S)

  • Pictogrames: Dibuixos que porten els recipients i, a sota, unes inicials. El color típic és l'ataronjat.
  • Frases R (Risc): Frases escrites en etiquetes que expliquen quins són els riscos que tenen els productes. Van acompanyades d’un número (Ex: R30). Tots els R30 signifiquen el mateix.
  • Frases S (Seguretat): Indiquen els consells de seguretat.

Mesures Generals de Seguretat: Barreres

Les barreres allunyen la persona de la font de risc. Es classifiquen en tres tipus:

  • Barreres primàries: Es troben al voltant de l’origen del risc. El risc queda aïllat. Exemple: una campana extractora.
  • Barreres secundàries: Barreres que estan al voltant del treballador (Equips de Protecció Individual - EPI). Exemples: ulleres, mascaretes, botes, guants, sistemes de dutxa, calçat.
  • Barreres terciàries: Localitzades al voltant del laboratori. Exemples: portes que indiquen l’accés restringit (per codi secret, empremta digital).

Nota: Dins del laboratori no es pot sortir a l’exterior amb la roba de treball o mostres.

Recomanacions Bàsiques en el Treball Habitual

  • La superfície de treball ha d’estar neta i ordenada.
  • Abans de començar, tenir el material preparat.
  • Portar l’uniforme del laboratori (bata, pijama, etc.).
  • Cabell recollit.
  • Obligatori l’ús de guants.
  • NO menjar ni beure al laboratori.
  • Prohibit fumar.
  • Evitar tocar-se els ulls.
  • Rentar-se les mans a l’hora de sortir del laboratori.
  • Rotular el reactiu que posem en un pot.

Riscos Químics

Classificació de Substàncies Químiques Peligroses

  • Tòxiques: Una substància aplicada o ingerida per una persona que causa la mort o dany greu.
  • Dosi Letal 50 (DL50): Dosi mínima que produeix la mort al 50% de la població.
  • Molt tòxiques: Com els fluorurs o cianurs.
  • Nocives: Com els nitrits o el benzè.
  • Corrosives: Provoca la destrucció dels teixits per contacte o que desgasta el material. Exemple: Tots els àcids i bases.
  • Irritants: Provoca reaccions a la pell i mucoses. Quan afecta la mucosa ocular (substàncies lacrimògenes).
  • Carcinògenes: Pot provocar càncer. Exemples: bromur d’etil, benzè.
  • Teratògens: Capaç de provocar mutacions en el fetus. Exemple: òxid d’etilè.
  • Mutàgens: Capaç de produir mutacions.

Nota: Tota substància carcinògena és mutàgena, però no a l’inrevés.

Mesures Específiques de Seguretat per a Substànques Químiques

  • Tot el material químic ha d'estar allunyat de tota font de calor.
  • Les substàncies perilloses s'han d'emmagatzemar en llocs segurs i accessibles.
  • Tots els pots han d’estar ben etiquetats.
  • No acumular gaires reactius tòxics al laboratori.
  • Hi ha determinades substàncies que no poden estar juntes.
  • No olorar mai les substàncies.
  • Quan treballem amb àcids, s’han d’abocar amb aigua (H₂O).
  • Tapar bé els pots i transportar-los amb seguretat.

Prohibició d'Abocar Substàncies per l'Aixeta

NO abocar substàncies per l’aixeta. Això pot provocar danys:

  • Danys immediats: Tòxiques, molt tòxiques, nocives, corrosives, irritants.
  • Danys amb el temps: Carcinògenes, teratògens, mutàgenes.

Riscos Relatius als Gasos Utilitzats al Laboratori

Precaucions amb Bombones de Gasos

  • Els gasos amb bombones sempre han d’estar de peu.
  • Vigilar amb les vàlvules: Hi ha una que permet que surti el gas i una altra que regula el gas que ha de sortir.
  • S’ha de mirar la direcció per on s’obre la vàlvula. Si s’obre cap a la dreta, vol dir que el gas és inflamable; si s’obre cap a l’esquerra, no ho és.
  • Les bombones inflamables no poden estar al costat d’una font de calor.

En Cas de Fuita de Gas

  • Apagar tot aparell elèctric.
  • Respirar el mínim possible i ajupir-se.

Precaucions Especials amb CO₂, N₂ i O₂

Aquests gasos s’utilitzen amb estufes. Molts són inflamables (CO₂). Poden causar la mort per asfíxia (CO₂).

Riscos Relatius als Aparells

Descripció d’Alguns Riscos Específics

Centrífuga

La seva elevada velocitat és perillosa. Cal evitar:

  • Tocar el botó quan està girant.
  • Forçar la seva aturada.
  • Tocar amb les mans mullades.
  • Tenir cura a l’hora de netejar si s’ha trencat algun tub.

Microscopi

  • Pot causar problemes a la vista.
  • Pot causar mal de cap.
  • Si són de fluorescència, vigilar amb les bombetes de mercuri.

Riscos Microbiològics i Bioseguretat

Transport i Recepció de Mostres Infeccioses

Malalties com la brucel·losi, shigel·losi, hepatitis B i C, febre tifoide, meningitis per meningococs i tuberculosi. Ens podem contagiar a través de mostres o esputs.

Accidents i Vies de Contagi

Els accidents més comuns són:

  • Vessaments o esquitxades (30%).
  • Punxades (25%).
  • Altres.

Les vies de contagi són:

  • Digestiva: No rentar-se les mans, tocar una mostra amb el bolígraf i portar-lo a la boca.
  • Parenteral: Punxades, contacte amb sang o per ferida oberta.
  • Aèries: Per inhalació (aerosols).

Grups de Bioperillositat (OMS)

L'OMS va establir grups de bioperillositat:

  • Grup 1: Agents biològics que rara vegada provoquen infeccions en persones sanes immunològicament. El risc de provocar epidèmies és nul. Exemple: La flora habitual/autòctona.
  • Grup 2: Existeix cert risc de provocar infeccions en persones sanes immunològicament, però el risc de provocar una epidèmia és baix. Exemples: La salmonel·la, soques del virus de la grip.
  • Grup 3: Patògens amb grau de virulència elevat. Provoquen infeccions i tenen risc de provocar una epidèmia. Existeixen mecanismes profilàctics i tractaments. Exemples: Brucel·losi, febre tifoide, alguns virus de la grip o Mycobacterium tuberculosis.
  • Grup 4: Format per virus. Provoquen infeccions i causen epidèmies. Es coneix alguna mesura profilàctica, encara que no sigui 100%, i no hi ha tractaments.

Nota: Normalment es treballa amb Grup 1 i 2. A Catalunya hi ha un laboratori de Grup 4.

Nivells de Contenció (NC)

Les mesures de seguretat s'estableixen segons els grups amb què treballem. Es divideixen en 4 nivells:

  • NC 1: No necessitem cap condició especial.
  • NC 2: Es recomana la presència de cabines de bioseguretat, ús de guants, autoclau obligatori, distintius de perill biològic i roba adequada.
  • NC 3: Laboratori aïllat, accés tancat. Sistema de dutxes per entrar i sortir. Obligatori treballar amb campanes de bioseguretat. Sistema de filtració d’aire. Pressió negativa. Exemple: CRESA (Campus Bellaterra).
  • NC 4 (Màxima Seguretat): S'ha de complir tot el nivell 3. Les persones treballen amb barreres secundàries molt aïllades. Estan aïllats del nucli urbà.

Prevencions Específiques

  • Aèria: Evitar agitar cultius biològics i crear aerosols. Quan es treballa amb les nanses de sembra, vigilar perquè creen aerosols. No ser gaire enèrgic al sembrar en placa. La centrífuga també genera aerosols; en obrir-la, no posar el cap a sobre.
  • Digestiva: Evitar menjar i beure dins del laboratori. No portar a la boca ni bolígrafs ni llapis.
  • Parenteral: Vigilar quan algun vidre es trenqui. Utilitzar guants. Evitar encaputxar les agulles.

Precaucions Especials amb Hepatitis B (HBV) i HIV

Són malalties víriques i difícils de curar. Es transmeten per via parenteral, principalment per mostra de sang (la més important) o seminal.

Protocol en Cas d'Exposició a Mostra Sanguínia

  • Evitar el contacte directe, i més si hi ha una ferida.
  • Si ens hem punxat o tenim una ferida que ha tocat amb la mostra, el risc d'infecció depèn de la quantitat de virus que tingui la mostra i de l'estat del sistema immunitari (SI) de la persona.

Actuació Post-Exposició

Si el treballador no té la malaltia, se li administra una dosi profilàctica abans de saber si la mostra és positiva o negativa. Si la mostra del pacient és positiva, es farà un seguiment per veure si s’ha infectat, que inclou analítiques de sang cada 3 mesos durant 1 any, a més del tractament profilàctic.

Nota: Contra el VHB hi ha una vacuna.

Riscos Ionitzants (Radiacions)

Són riscos associats a les radiacions, que tenen un risc elevat.

Afecten les cèl·lules que estan contínuament dividint-se. Les cèl·lules sanguínies són les primeres dianes. Si una persona ha estat en exposició, és molt típic el desenvolupament de leucèmia. Els espermatozoides, cèl·lules pulmonars i la pell també es divideixen ràpidament.

Requisits per Treballar amb Radiacions

No tots els laboratoris poden treballar amb radiacions. S’han de complir uns requisits:

  • Senyalització correcta.
  • Utilització de dosímetres.

Els dosímetres són aparells que mesuren la dosi de radiació a la qual ens sotmetem. Tenen una cèl·lula que capta la radiació i, cada cert temps, es passa per un codi de barres que indicarà la quantitat de radiació.

Nota: Normalment ha de donar 0. Si s’arriba a un màxim, no es pot continuar treballant. Es fa el seguiment del límit anual de radiació a la qual una persona es pot sotmetre durant l’any.

Pla de Gestió de Residus

Com Eliminar Residus?

No llençar material reactiu a la paperera o per la pica. Cal tenir un Pla de Gestió d’Emergència i Evacuació (com actuar en cas de fuites).

Tipus de Residus Sanitaris

  • Tipus I: Residu sanitari, però es pot tractar com un residu urbà qualsevol. Exemples: Material d'oficina, embolcalls de material, mobiliari.
  • Tipus II: En àmbit hospitalari. Entra en contacte amb el pacient i s’ha de tractar amb cura, però només dins de l’hospital. Exemples: Gases, vestuari, guants, xeringues, guixos.
  • Tipus III: Dins de l’hospital, però requereixen manteniment o trasllat específic.
    • Traumàtics: Objectes punxants (agulles, vidres, material quirúrgic, portaobjectes, cobreobjectes...). Mai es llencen en bosses de plàstic; han de ser rígids.
    • No traumàtics: Materials infecciosos, vacunes, mostres de biòpsies...
  • Tipus IV: Generat dins de l’àmbit sanitari, amb contacte o no amb el pacient. Exemples: Substàncies citostàtiques, medicaments caducats, material radioactiu, residus que continguin alguns tipus de metalls, termòmetres de mercuri.

Com Eliminar Residus Líquids?

  • Colorants: Es poden eliminar per la pica, però com a mínim s’han de diluir 5 vegades amb H₂O.
  • Substàncies greixoses: La concentració d’olis ha de ser <100 mg/L. Si és >100 mg/L, s'ha de recollir.
  • Substàncies corrosives: Intentar neutralitzar el pH de la substància o recollir-les amb recol·lectors químics.
  • Substàncies explosives: Diluir amb H₂O (sempre que es pugui) com a mínim a la meitat.

Entradas relacionadas: