Les normes que regeixen el comportament i les actituds dels membres d’un grup:?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,57 KB
Socialització
Concepte: La socialització és el procés mitjançant el qual l'individu entra a formar part de la cultura de la seva societat. En el seu transcurs, l'individu, "nascut amb una gamma de comportament potencial molt àmplia, és conduït a desenvolupar un comportament amb límits més restringits, consistents amb el que és habitual i acceptable d'acord amb les normes del seu grup". Així, la socialització implica tres principis fonamentals.
1.procés d´aprenentatge. Aprèncom funciona el món i al mateix temps construeix la seva pròpia identitat. Consisteix en reforços i influències incomptables que van configurant la personalitat dels individus a partir de la seva base biològica i genètica. És un procés que dura tota la vida, una persona es pot veure sotmesa a diferents resocialitzacions en funció de les seves circumstàncies de vida,
2.Procés de interiorització, configura la seva personalitat. Segons les experiències viscudes es configuren els trets psicològics fonamentals. Les actituds, les preferències, la forma d´estar en el món queden fortament establertes
3.La socialització és la immersió total i profunda en una cultura determinada, i concretament, en l'estat objectivat de la mateixa, que són les institucions. El que aprèn en el procés de socialització és la cultura, un complex conjunt de pautes de comportament recurrents que li permeten saber a què atenir-se en cada situació, què ha d'esperar dels altres, com ha de reaccionar en cada cas concret i què poden esperar els altres d'ell.
La socialització es du a terme mitjançant els agents socialitzadors, que són les vies o instàncies mitjançant les quals s´efectua la transmissió del coneixement cultural. És freqüent que aquests agents socialitzadors es classifiquin en dos grups bàsics, el grups primari i el secundari. El grup primari: reduït nombre de membres que l'integren, relacions personals, relacions directes i entre tots. Clima afectiu, lliure expressió de la personalitat, Família. Secundari: molt de membres, impersonals, indirectes, entra alguns, clima asèptic, no lliure expressió, Agents socialitzadors: Sist. Educatiu, Medis de comun.
Institucions
Concepte: és un «òrgan regulador, que canalitza les accionshumanes de forma molt similar a com els instints canalitzen la conducta animal». Les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant les quals la conducta humana esdevé modelada, pautada, i es veu obligada a anar per uns canals o a seguir unes pautes que la societat considera desitjables. En aquest sentit, les institucions es poden considerar com un conjunt de normes que es caracteritzen per l’externalitat, l’objectivitat i la coercíó. Aquestes normes poden ser explícites, que estan regulades i el seu incompliment suposa un procés d’enfrontament o Sancíó sovint formal. Les normes implícites, formen part de la cultura d’una comunitat. El seu compliment acostuma a produir-se d’una manera inconscient i en ocasions imposada. La construcció social de les institucions pretén solucionar els problemes que poden comportar els nostres instints i mira d’organitzar la societat canalitzant les accions humanes.
La cultura
Concepte: La cultura és un sistema relativament integrat d'idees, valors, actituds, assercions ètiques i formes de vida, disposats en esquemes o patrons que tenen una certa estabilitat dins d'una societat donada, de manera que influeixen en la seva conducta i estructura Els elements constitutius que formen part de la cultura es poden subdividir en tres grans àmbits: