Normes sobre Publicació i Eficàcia: Aspectes Clau

1. Entrada en vigor de les normes: Publicació i Publicitat

1. Aprovació definitiva: Òrgan competent.

2. Sanció i promulgació:    a. Llei estatal: 91 CE: el rei sancionarà, en el termini de 15 dies, les lleis aprovades per les Corts Generals i les promulgarà i ordenarà la seva immediata publicació.    b. Lleis autonòmiques: són sancionades pel president de la CA en nom del Rei, excepte en el País Basc, on no apareix "en nom del Rei".    c. Reglaments: no es parla formalment de sancionar, sinó simplement de signatura del President de l’Executiu, Ministres/Consellers competents.

3. Publicació:    a. Principi general: publicitat de les normes: art. 9.3 CE.    b. Funcionalitat: base per imposar obligació de coneixement; ignorància inexcusable.    c. Contingut:       i. Regla: Publicació del text íntegre (referit al contingut normatiu).       ii. Excepció: pressupostos locals: 169.3 TRLHL: al BOP es publica només un resum per capítols; el pressupost íntegre es publica al BO de la Corporació si en té.

   d. Forma:       i. Lleis i NNFL: BOE o BO CCAA (art. 2.1 CC i art. 131 L 39/2015).       ii. Reglaments: 131 L 39/2015:          1. Publicació preceptiva: publicació al “DO correspondiente”.          2. Publicació addicional facultativa: altres mitjans complementaris.       iii. Equivalència de publicació en paper o electrònica: si aquesta reuneix les condicions i garanties.

2. Eficàcia de les normes; el principi d’inderogabilitat singular. 1. Vacatio legis:

Període temporal abans que entri en vigor la norma.

   a. Funcionalitat: la vacatio legis serveix per possibilitar el coneixement material de la norma i l’adopció de les mesures necessàries per a la seva aplicació.    b. Règim general: entrada en vigor als 20 dies de publicació, si no es disposa contrari (2.1 CC per lleis).    c. Especialitats:       i. Eficàcia immediata: no hi ha vacatio legis a partir de la publicació; avui es considera excepcional, i caldria justificar les raons que ho han permès. La majoria de la doctrina pensa que això és admissible quan:          ○ Urgència i necessitat.          ○ Molta difusió.          ○ No calen mesures especials abans de posar en pràctica.       ● OO FF EELL (ordenances fiscals entitats locals): 17.4 i 163 TRLHL: només requereixen publicació.       ii. Eficàcia posterior a publicació:          ● A un dia posterior concret (si hi ha previsió expressa).          ● Possibilitat d’eficàcia esgraonada (si hi ha previsió expressa).          ● Als 15 dies següents a comunicació a AP E o CCAA:            reglaments locals: art. 70.2 LB: l’entrada en vigor dels reglaments locals exigeix dos requisits:          ○ Publicació.          ○ Recepció de la còpia de la norma per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma corresponent (és el termini perquè aquestes administracions puguin requerir l'anul·lació de la norma).       ● 1 de gener o 1 de juliol següents a la seva aprovació: Llei o reglaments estatals que imposin noves obligacions a les persones físiques o jurídiques que exerceixin una activitat econòmica o professional com a conseqüència de l’exercici d’aquesta: art. 23 L 50/97:          ○ Excepció: decrets llei, o casos en què es tracti del compliment del termini de transposició de directives europees o altres raons justificades així ho aconsellin (havent-se de justificar a la Memòria).       iii. Eficàcia retroactiva: no hi ha vacatio legis.

2. Retroactivitat:

   a. Irretroactivitat normes sancionadores i restrictives: 9.3 CE/ 47.2 L 39/2015 (nul).    b. Jurisprudència: Ss TC 45/2018, de 26 d’abril i 51/2018, de 10 de maig.       i. Concepte disposició sancionadora: no abasta multes coercitives (sí les sancionadores) ni recàrrecs.       ii. Concepte disposició restrictiva de drets individuals:          ● Garantitza esfera de protecció de la persona: drets fonamentals, drets patrimonials, principis rectors de la política social i econòmica.       ● No garantitza la protecció dels drets adquirits: si s’adquireixen drets sota una normativa, aquesta pot ser objecte de canvi (i això no és aplicació retroactiva).

   c. Retroactivitat tàcita: en DA sancionador: aplicació principis D. Penal: és obligatòria l’aplicació retroactiva de norma posterior favorable, sigui quina sigui la instància (administrativa o judicial) o el procediment (declaratiu o d’execució) STS 25.2.2010.

3. Inderogabilitat singular:

   a. Regulació: 37.1 L 39/2015; són nul·les les resolucions que vulnerin allò establert a una disposició reglamentària.    b. Derogacions internes (significat intrínsec): no admissió de regulació a la carta: no s’admeten excepcions singulars no justificades, ni tan sols dins la pròpia normativa.    c. Derogacions externes (significat extrínsec):       i. Per actes no normatius d’aplicació: no admissió d’acte d’aplicació contrari a la norma, encara que vingui d’òrgan jeràrquic superior.       ii. Per actes normatius d’igual o inferior jerarquia: tampoc pot ser objecte de derogació injustificada (STS 16/04/2010 RJ 2012/5825).