Normes dibuix tecnic

El dibuix tècnic és un llenguatge convencional de caràcter universal subjecte

 a unes regles molt específiques. Per poder dibuixar un objecte, primer l’hem de

dissenyar i per això ens caldrà utilitzar el dibuix tècnic.  Els programes de CAD

admeten diferents dispositius d'entrada el més general és el ratolí i el més

específic és la tauleta gràfica. Els programes de CAD, a diferència dels editors

gràfics, són programes vectorials en què el programa tracta cada línia dibuixada

internament, com si fos una expressió matemàticaDibuix tècnic:Transmet

 informació tècnica amb precisió, El plànol es signat per un tècnic que se’n responsabilitza,

Les dimensions del plànol estan normalitzades, El dibuix tècnic està totalment normalitzat.,

El dibuix tècnic no acostuma a tenir colors. , En el cas del dibuix tècnic és necessari conèixer

 unes tècniques (escales, acotacions, simbologia).Dibuix artístic:Pretén provocar emocions

, L’obra artística duu la signatura de l’autor per a atribuir-se el seu valor artístic. ,

 Les dimensions d’un tela es poden triar lliurement. ,El dibuix artístic no s’ajusta a cap norma. ,

 El dibuix artístic acostuma a ser de colors. ,En el dibuix artisticno estem sommesos a normesrigides

.Tenim mes llibertat a l'hora de desenvolupar les tecniques artístiques.Hi ha diferents aparells

 de dibuix: -La taula de dibuix El paral·lex: és un aparell format per un regle pel qual hi

 passen uns fils que serveixen per desplaçar verticalment el regle.El tecnígraf: és un

 aparell format per un braç que es pot desplaçar verticalment i horitzontalment.

A l’extrem del braç hi ha un capçal giratori amb un transportador d’angles graduable al qual

s’uneixen dos regles que formen un angle de 90º. Paper de croquis: per fer esbossos,

 croquis inicial, etc. És un paper de qualitat inferior (paper ceba i paper sulfuritzat). Paper

de dibuix a llapis: és rugós i mat Paper per dibuix a tinta: és lleugerament setinat.

 Ies mes gruix que els altres.Paper vegetal: transparent, impermeable, dur

Paper mil·limetrat :sutilitza generalment per representar graficcs.

El llapis: És una barra de fusta de secció cilíndrica o hexagonal, que allotja a l’interior

d’una barreta de grafit (mina). La característica principal dels llapis és la duresa de la

mina, per això els podem classificar en tous, mitjans, durs i extradurs. L’estilògraf: És

l’instrument que s’utilitza per al traçat de dibuixos amb tinta. Anteriorment es feia

servir el tiralínies. L’estilògraf té un dipòsit de tinta, que connectat a un tub interior,

 permet utilitzar-lo contínuament sense haver de carregar-lo constantment. Les

 puntes de l’estilògraf porten una numeració que indica el seu gruix.

Bigotera: s’utilitza per traçar circumferències de diàmetre petit. És més precisa que el

compàs, ja que l’obertura dels braços es gradua per mitjà d’un eix roscat, de manera que

 les puntes queden fixes.

Bigotera boja

S’utilitza per traçar circumferències de diàmetre

molt petit. Té dos braços un dels quals és un eix acabat en agulla i l’altre gira lliurement al voltant del primer.

El regle: S’utilitza per traçar rectes, mesurar segments i transportar longituds. N’hi ha de diversos tipus:

Regle graduat: és aquell que porta impreses les unitats de longitud.

Doble decímetre: té dues vores marcades, en una està graduada en mil·límetres i l’altra en dobles mil·límetres.

Escalímetre: és un regle de perfil triangular, generalment de 300 mm de longitud i graduat

 en diferents escales. Només s’utilitza per mesurar. El Cartabó és un aparell que té forma de

triangle rectangle isosceles i serveix per a mesurar i dibuixar angles. (90º + 45º + 45º)

L'escaire:té forma de triangle rectangle escalé (90º + 60º + 30º).

Combinant l’escaire i el cartabó podem formar angles múltiples de 15º.

Trasnsportador d’angles o goniòmetre: És un instrument en forma de semicercle que s’utilitza per

 mesurar, transportar i construir angles. Dibuix a mà alçada: És el que es fa sense instruments de

dibuix, és a dir, consisteix a dibuixar a pols. L’esbós: és la primera expressió gràfica a mà alçada

d’una idea. És un dibuix sense normes, que serveix per expressar idees que no s’acaben de perfilar.

El croquis: és el dibuix d’un objecte a mà alçada en el qual hi ha una informació completa sobre la

 forma i la dimensió que té, com també les dades necessàries per dibuixar el plànol definitiu. També

s’utilitza per dissenyar objectes abans de construir-los. El croquis ha de mantenir les proporcions de

 l’objecte que es representa i ha de tenir totes les dimensions de l’objecte.

Les vistes:Son les projeccions ortogonals del mateix sobre 6 plànols, disposats en forma de cub.

Diferencia:el sistema América respecta el sentit de les vistes.