Normalització, Tolerància i Ajustatges en Processos Industrials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,9 KB
Normalització en Processos Industrials
La normalització es defineix com un conjunt de prescripcions tècniques que especifiquen, unifiquen i simplifiquen aspectes referents als processos industrials. La normalització afecta:
- La forma, la composició, les dimensions, les propietats físiques i químiques dels materials.
- La terminologia i la simbologia.
- Els mètodes de càlcul, d'assaig de materials, la seva mesura i la seva utilització.
La composició dels materials és on s'especifica el percentatge en pes dels components que el formen. Així, tots els fabricants que vulguin fer bigues amb acer F-1110 hauran de fer la composició de la taula 9,4.
La simbologia permet simplificar la representació d'esquemes elèctrics, plànols d'arquitectura o mecànica.
Tolerància Dimensional en Fabricació
La tolerància és la quantitat dimensional que indica l'interval de dimensions entre les quals s'ha de fabricar una peça. Per expressar les toleràncies s'utilitza la nomenclatura 10+0,035-0,040 en què 10 és la cota nominal, 0,035 és la desviació superior respecte a la cota nominal i -0,040 és la desviació inferior respecte a la cota nominal.
La línia que passa per la cota nominal l'anomenem línia de referència. Tots els valors que es troben per sobre de la línia de referència es consideren de valor positiu, i els que són per sota la línia de referència prenen valors negatius.
Tipus d'Ajustatges Mecànics
Un ajustatge és quan una peça encaixa en una altra peça amb una relació dimensional prèviament definida.
Ajustatges amb Joc
Els ajustatges amb joc garanteixen que les peces llisquin entre elles. La condició que s'ha de complir és que el diàmetre mínim del forat sigui més gran que el diàmetre màxim de l'eix. Els ajustatges amb joc són d'aplicació en totes les peces que hagin de tenir joc entre elles, com un eix giratori dins d'un forat.
Ajustatges amb Serratge
Els ajustatges amb serratge no deixen moure les peces entre elles un cop muntades. La condició de serratge és que el diàmetre mínim de l'eix sigui més gran que el diàmetre màxim del forat. Aquests s'apliquen quan una peça ha de fixar-se amb una altra, com un coixinet que ha d'entrar en un forat però hi ha de quedar fixat.
Ajustatges Indeterminats
Els ajustatges indeterminats no permeten saber per endavant si les peces un cop muntades lliscaran o quedaran fixades. La indeterminació es produeix quan la cota màxima del forat és més gran que la cota mínima de l'eix i, al mateix temps, quan la cota mínima del forat és més petita que la cota màxima de l'eix. Això significa que les cotes límits es creuen. Els ajustatges indeterminats no són gaire habituals; només s'utilitzen quan no es requereix cap condició de les anteriors.