Normalització i Normativització de la Llengua Catalana: Objectius i Història

Normalització Lingüística: Definició i Objectius

La Normalització Lingüística és un procés que cerca revertir el conflicte lingüístic, augmentant el nombre de parlants i la freqüència d’ús de la llengua dominada, així com ocupant tots els àmbits d’ús. També inclou la normativització i l’estandardització de la llengua.

Objectius de la Normalització Lingüística

El seu objectiu principal és restaurar la “normalitat” de la llengua dominada mitjançant diverses accions:

1. Augmentar el nombre de parlants.
2. Augmentar la freqüència d’ús de la llengua.
3. Ocupar tots els àmbits d’ús: familiar, educatiu, judicial, administratiu, mitjans de comunicació, etc.
4. Elaborar normes d’ús favorables a la llengua dominada.
5. La normalització inclou la normativització (codificació de la llengua) i l’estandardització (elaboració de models d’ús comuns), així com la intervenció sociopolítica mitjançant polítiques lingüístiques.

Situació de la Llengua Catalana Segons els Territoris

• Andorra: La llengua catalana és la llengua única i està més normalitzada.
• Catalunya: La llengua catalana està força normalitzada.
• Illes Balears: La situació de normalització és més precària i hi ha bilingüisme.
  • Menorca
  • Mallorca
  • Formentera
  • Eivissa
• País Valencià: A part del bilingüisme social, també hi ha bilingüisme territorial.
• L’Alguer: El català no és llengua oficial, però està protegida.
• Rosselló (Catalunya Nord): És on la situació de la llengua catalana és pitjor. A França només es considera el francès com a primera llengua.

Balanç de la Normalització Lingüística

Aspectes Positius de la Normalització

• Àmbit educatiu.
• Àmbit administratiu i institucional.
• Mitjans de comunicació: TV3, IB3, 33, À Punt, Ràdio 4.
• Cultura i música: Grups musicals actuals (p. ex., Oques Grasses, Els Catarres).
• Institucions de suport: OCB (Obra Cultural Balear), Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià.

Aspectes Negatius i Reptes

• Ús social (sobretot entre els joves).
• Forces armades.
• Àmbit judicial.
• Sector de la població sense accés a l’educació (o amb dificultats d'accés a l'aprenentatge del català).

Legislació Clau per a la Normalització

• Llei de Normalització Lingüística de Catalunya (1983).
• Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1986).
• Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983).

Factors Clau per a l'Èxit de la Normalització

L'èxit del procés depèn de diversos factors:

• Consciència lingüística del parlament autòcton.
• Voluntat integradora dels nouvinguts.
• Política lingüística adequada.

El Futur de la Llengua Catalana

Els reptes futurs inclouen:

• Aconseguir que sigui llengua oficial al Congrés dels Diputats.
• Aconseguir que sigui "llengua oficial" a la Unió Europea.

El futur de la llengua catalana depèn de nosaltres.

La Normativització de la Llengua Catalana

Definició de Normativització

La normativització és el procés d’elaborar normes ortogràfiques i gramaticals de la llengua (ortografia, gramàtica, diccionaris, enciclopèdies).

Història de la Normativització

Fites Històriques Clau

• Jaume I i la Cancelleria Reial (S. XIII): Òrganisme creat pel rei Jaume I que s’encarregava d’escriure normes ortogràfiques i gramaticals de la llengua catalana.
• Ramon Llull: Considerat creador del català estàndard durant l’època medieval.
• La Cancelleria Reial (S. XIV - XV).
• La Decadència (S. XVI - XVIII): S’aturen les fites de normativitzar.
• La Renaixença (S. XIX): A partir de 1833, dona prestigi a la llengua catalana i a la literatura. Es creen els Jocs Florals per retornar el prestigi a la llengua.
• El Modernisme (finals S. XIX - principis S. XX): Creació de les Bases de Manresa (1892) per intentar crear unes normes comunes.
• El Noucentisme (1906): Impulsat per figures com Pompeu Fabra.

La Codificació Moderna

• 1906: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'objectiu era establir un model de llengua per a tots els territoris catalanoparlants i demostrar que el català tenia un model de llengua equiparable a les llengües europees. Va presidir el congrés Antoni M. Alcover.
• 1907: Creació de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans).
• 1913: Publicació de les Normes Ortogràfiques (per a tots els territoris).
• 1917: Publicació del Diccionari Ortogràfic.
• 1918: Publicació de la Primera Gramàtica Catalana (obra de Pompeu Fabra).
• 1932: Publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana (DGDC).
• 1985: Creació de l’IEB (Institut d’Estudis Baleàrics), que col·labora amb l’IEC.

Figures Clau de la Normativització

Antoni M. Alcover (1862-1932)

• 1901: Publicació de la Lletra de Convit, una carta on convidava els amics de la llengua a col·laborar en l'elaboració d'un gran diccionari.
• El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) és una obra mestra de gran volum que recull tots els dialectalismes de parla catalana. Alcover no el va poder acabar a causa de la seva mort, i va ser finalitzat per Francesc de Borja Moll.

Altres Fites Culturals

• Enciclopèdia Catalana (1963): Obra mestra amb molts d’autors, iniciada el 1962. Es considera la segona millor del món, darrere de l'Enciclopèdia Britànica.

L'objectiu de la normativització (codificació) s'ha aconseguit plenament.

Conceptes Relacionats amb la Sociolingüística

Préstecs Lingüístics

Els préstecs lingüístics són totes aquelles paraules que s’incorporen a una llengua procedents d’una altra. Cal dir que les interferències són negatives quan substitueixen paraules pròpies, mentre que els préstecs són positius quan enriqueixen el lèxic.

• Castellà: Castellanisme
• Italià: Italianisme

Drets Lingüístics

Fan referència als drets de conèixer i utilitzar les llengües oficials d’un territori, sense discriminació per raons d’idioma.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Les llengües minoritàries es defineixen quantitativament, segons el nombre de parlants. Al món, hi ha unes 6.000 llengües, però només una vintena són parlades per més de 50 milions de persones. A Europa, poques llengües superen els deu milions de parlants.

Nota: La llengua catalana a Espanya es troba minoritzada, ja que l'Estat no li dona la importància necessària per al seu creixement. A Andorra, tot i ser l'única llengua oficial, es troba en desavantatge amb altres llengües (francès, portuguès, etc.) a causa del turisme. A Itàlia (l'Alguer) i a França (Rosselló), es troba en desavantatge i en retrocés, ja que tampoc és una llengua oficial.