Normalització i Normativització del Català: Història, Fites i Ramon Llull

Normalització Lingüística

Definició de Normalització

Procés per revertir el conflicte lingüístic, buscant l'augment de parlants, l'increment de la freqüència d’ús i l'ocupació de tots els àmbits socials. Inclou la normativització (codificació) i l'estandardització (creació de models comuns), amb una intervenció sociopolítica necessària.

Objectius de la Normalització

1. Augment de parlants.
2. Increment de la freqüència d’ús.
3. Ocupació de tots els àmbits (família, escola, justícia, administració, mitjans de comunicació).
4. Creació de normes legals favorables.
5. Combinació de normativització, estandardització i polítiques lingüístiques.

Situació per Territoris

• Andorra: El català és l'únic idioma oficial i està normalitzat.
• Catalunya: Força normalitzat.
• Illes Balears: Situació precària, amb bilingüisme (Menorca, Mallorca, Formentera, Eivissa).
• País Valencià: Bilingüisme social i territorial.
• Alguer: No és oficial, però està protegit.
• Rosselló (Catalunya Nord): Situació més difícil. França manté el francès com a única llengua oficial.

Aspectes Positius de la Normalització

• Educació.
• Administració pública.
• Mitjans de comunicació: TV3, IB3, 33, À Punt, Ràdio 4, Diari Balears, ARA, etc.
• Música: Oques Grasses, Catarres, etc.
• Institucions de suport: OCB, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Fites Legals i Consciència Social

• Lleis de Normalització: Catalunya (1983), Illes Balears (1986), País Valencià (1983).
• Augment de la consciència lingüística.
• Integració dels nouvinguts.
• Política lingüística adequada.

Aspectes Negatius i Reptes

• Ús social baix (especialment entre els joves).
• Forces armades.
• Justícia.
• Sectors sense educació lingüística adequada.

Perspectives de Futur

• Oficialitat del català al Congrés dels Diputats.
• Oficialitat a la Unió Europea (UE).
• El futur depèn de la implicació social.

Normativització Lingüística

Definició

Procés d’elaboració de les normes ortogràfiques i gramaticals de la llengua (ortografia, gramàtica, diccionaris, enciclopèdies).

Història de la Normativització

• Segle XIII: Jaume I crea la Cancelleria Reial, que estableix les primeres normes.
• Ramon Llull estableix la base del català estàndard medieval.
• Segles XIV-XV: Consolidació de la Cancelleria Reial.
• Segles XVI-XVIII: Decadència i aturada del procés normativitzador.
• Segle XIX (Renaixença, 1833): Recuperació del prestigi de la llengua i impuls dels Jocs Florals.
• Finals del XIX - Inicis del XX (Modernisme): Es promouen les Bases de Manresa (1892).
• Noucentisme (1906): Impulsat per Pompeu Fabra i el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Antoni M. Alcover), buscant un model lingüístic únic.
• 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• 1913: Publicació de les Normes ortogràfiques.
• 1917: Publicació del Diccionari ortogràfic.
• 1918: Publicació de la 1a Gramàtica catalana.
• 1932: Publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC).
• 1985: Creació de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), que col·labora amb l'IEC.

Protagonistes Clau

• Pompeu Fabra: El gran normativitzador (impulsor de la gramàtica, el diccionari i les normes de l'IEC).
• Antoni M. Alcover:
  • El 1901 publica la "Lletra de Convit", iniciant el projecte d'un diccionari col·lectiu.
  • Autor del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), un recull exhaustiu de dialectalismes (acabat per Francesc de Borja Moll).

Obres Institucionals Destacades

• Enciclopèdia Catalana (1963): Considerada la segona millor enciclopèdia del món després de la britànica. Objectiu: Assolit amb èxit.

Ramon Llull (1232-1316)

Biografia

• Nascut a Palma (Mallorca), provinent d'una família noble barcelonina.
• Va tenir una vida cortesana al servei de Jaume I, fins que una visió de Crist va provocar la seva conversió.
• Casat amb Blanca Picany, van tenir dos fills.
• Conegut inicialment com a "lo foll", es va convertir en místic, filòsof i poeta.
• Va escriure més de 300 obres en llatí, àrab, occità i català.
• És considerat el creador del català literari.

Objectius de la seva Obra

1. Conversió dels "infidels" (musulmans) al cristianisme.
2. Escriure millor que els filòsofs àrabs i jueus.
3. Fundar escoles i monestirs per a l'ensenyament i la missió.

Obres Principals

• Llibre del gentil i dels tres savis (1272): Diàleg entre un gentil i tres savis.
• Llibre de contemplació a Déu (1272): Obra enciclopèdica.
• Arbre de ciència (1296): Tractat de ciència i enciclopèdia.
• Llibre de l’ordre de cavalleria (1275): Manual cavalleresc.
• Doctrina pueril (1278): Manual d'educació infantil.

Idees Clau sobre Llull

• Figura polifacètica: filòsof, teòleg, poeta, missioner, lingüista i novel·lista.
• Innovador i universal en els camps de la religió, la ciència i la literatura.
• Considerat el creador de la llengua i la literatura catalana.

Comentari de Text: L'Estructura de la Notícia

La notícia és un text narratiu d’àmbit periodístic amb una estructura definida que té com a objectiu informar de la manera més clara i ràpida possible dels esdeveniments d’actualitat.

Estructura General

La notícia es caracteritza per una estructura interna específica i una estructura externa complexa i diferenciada de qualsevol altre tipus de text.

Estructura Interna: La Piràmide Invertida

La notícia ha de respondre a les sis qüestions periodístiques bàsiques (les 6 W): Què, Qui/A qui, Quan, On, Com i Per què. Generalment, la notícia comença donant al lector la informació més rellevant (el lead, entradeta o primer paràgraf), que després es va concretant i completant en els paràgrafs posteriors. Aquesta disposició s'anomena estructura de "piràmide invertida".

La notícia s’estructura en paràgrafs breus amb un nombre reduït de frases i paraules.

Les Sis Qüestions Periodístiques (6 W)

• QUÈ: El fet o esdeveniment que ha succeït.
• QUI / A QUI: Els protagonistes de l’esdeveniment.
• ON: El lloc o espai on ha tingut lloc el fet.
• QUAN: El moment o temps en què s’ha produït el fet.
• COM: Les formes o maneres en què s’ha esdevingut l’esdeveniment.
• PER QUÈ: Les causes de l’esdeveniment.

Estructura Externa

L’estructura externa de la notícia presenta tres aspectes bàsics: els títols (avantítol, titular i subtítol), el cos i la il·lustració. Els principals elements són:

• Titular
• Avantítol
• Subtítol
• Entradeta o lead
• Cos de la notícia
• Intertítol o titolet
• Foto i peu de foto
• Nom del diari i data
• Nom del periodista i lloc