Normalització Lingüística: Requisits, Fases i Casos d'Èxit

El Procés de Normalització Lingüística

3. Monolingüisme en L1 i Recuperació Lingüística

Si els parlants reaccionen davant aquesta situació (actitud de lleialtat lingüística) i gràcies a una política lingüística adequada, la L1 pot recuperar tots els àmbits d'ús d'on havia estat bandejada.

Requisits Essencials per Assolir la Normalització

Per assolir la normalització és necessari:

1. Política lingüística adequada: Que mantingui l'oficialitat de la L1 i en promogui l'ús.

2. Actitud dels parlants: Han d'evitar els prejudicis i la deslleialtat i adoptar una actitud de consciència lingüística (ús i defensa de la llengua pròpia).

3. Suport dels immigrants: Les persones nouvingudes no han de veure en l'adopció de la nova llengua un atac als seus drets lingüístics, ja que assimilar-la significa integrar-se al territori d'acollida.

Quatre Aspectes Clau en el Procés de Normalització

En el procés de normalització, cal considerar quatre aspectes:

1. Normativització: És el pas previ a la normalització. Consisteix en l'elaboració d'unes normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques, vàlides per als usos formals de la llengua.

2. Estandardització: És la promoció d'una varietat d'una llengua com a norma supradialectal per a tota la comunitat lingüística.

3. Planificació lingüística: És l'acció de govern encaminada a elaborar plans d'intervenció sobre els fets lingüístics.

4. Política lingüística: És el marc legal favorable a la normalització.

2. Casos d'Èxit de Normalització Lingüística

A) El Polonès: Unificació Nacional Postguerra

Polònia, que havia format part de Rússia, Prússia i Àustria, es va constituir en un estat independent després de la I Guerra Mundial i a partir del Tractat de Versalles (1919). És en aquest moment que es consolida un procés de normalització lingüística, política i cultural, i el polonès es va convertir en el principal element unificador.

B) El Francès al Quebec: Normalització en un Entorn Anglòfon

Quebec és la província més gran del Canadà, una espècie d'illot lingüístic francòfon dins una mar anglòfona. Un grup minoritari de francòfons amb un creixent sentiment d'identitat pròpia aconsegueixen des del 1977 la normalització del francès a l'ensenyament, a la feina i al comerç.

C) L'Hebreu: La Resurrecció d'un Idioma Mil·lenari

El renaixement de la llengua hebrea ha estat considerat un dels casos més insòlits des d'un punt de vista sociolingüístic, ja que es tracta d'una autèntica resurrecció d'un idioma. Al segle XIII va deixar de parlar-se i quedà només com a llengua de la litúrgia dels diferents grups jueus de la diàspora (integrats lingüísticament a aquelles comunitats que els havien acollit). L'antiga llengua de la religió, la filosofia i la literatura jueves havia deixat de ser llengua col·loquial, també entre el petit nucli jueu que continuà vivint a Palestina.

El 1880 fou revitalitzat i modernitzat per un jueu rus, Ben-Yehuda, per tal d'intentar unir els jueus dispersos per tot el món. El seu projecte triomfà quan el 1922 les autoritats reconegueren l'hebreu com a llengua oficial dels jueus de Palestina. Aquest procés culminà amb la proclamació de l'estat d'Israel el 1948. Actualment, l'hebreu és la llengua de l'estat d'Israel i compta amb uns 7 milions de parlants.