Normalització Lingüística: Procés, Etapes i Conseqüències

Anormalitat vs. Normalitat Lingüística

Una comunitat lingüística disposa d'un idioma que la cohesiona i compleix totes les funcions instrumentals, simbòliques i discriminatòries bàsiques. La normalització lingüística és un procés social prospectiu que respon a la consciència lingüística i busca la cohesió de la comunitat.

Normalització no és sinònim de normativització (codificació) ni d'oficialització (requisits formals i accés a certs àmbits).

Definició de Normalització Lingüística

És un macroprocés social intencional que, a partir d'una fase de substitució lingüística, pretén la plena recuperació de funcions i parlants per al codi de recessió X. L'objectiu és aturar la substitució i assegurar l'estabilitat i continuïtat lingüística futures de la comunitat cultural X.

Condicionants

• Durada i característiques del procés de substitució lingüística (PSL) de la llengua minoritzada, que condiciona el punt de partida (+ o – òptim).
• Necessitat de política lingüística.

Tres Processos Interrelacionats

1. Aturada i reinversió de la pèrdua de varietats vernaculars (pèrdua intergeneracional).
2. Planificació lingüística o estandardització.
3. Integració-bilingüització-assimilació d'immigrants.

És un procés únic amb constants, que depèn de factors estructurals de la societat i implica un augment quantitatiu (usuaris i ús) i qualitatiu (+ àmbits formals per a la llengua).

Etapes de la Normalització

1. Consciència lingüística (CL) explícita.
2. Presa de consciència.
3. Arrencada de les pautes sociolingüístiques (importància de les elits).
4. Actuació i avaluació: acció social conscient, pragmàtica i efectiva (cívica o suport governamental).

Conseqüències

• Individuals: aprenentatge i cultivació de la llengua.
• Socials: inversió del PSL i superació de la CL.
• Territorials: cohesió de la CL i establiment monolingüe territorial.

Política i Planificació Lingüística

Política lingüística: qualsevol acte polític (institucional o no), conscient o no, sobre l'ús de les llengües.

Planificació lingüística: elaboració conscient i racional de plans d'intervenció sobre fets lingüístics.

Principals Models

• Einar Haugen
• Joan Robin
• Heinz Kloss

Doble Vessant

• Formal: planificació del corpus (o normativització). Estratègies d'actuació sobre l'estructura de la llengua.
• Informal: planificació de l'estatus (o extensió d'ús). Conjunt de procediments amb l'objectiu de l'ús lingüístic.
• Cooper: àmbit funcional (+ usos) i adquisició de la llengua (ensenyament).

Exemples de Política Lingüística

• Multilingüisme igualitari: Suïssa i Bèlgica (totes les llengües són oficials).
• Cas extrem: Espanya franquista (persecució i repressió).
• Espanya i Itàlia actuals: reconeixement parcial de llengües (oficials en l'àmbit territorial estricte).