Normalització Lingüística del Català: Marc Legal i Ús Social
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,09 KB
La Normalització del Català
La normalització lingüística s’entén com a procés polític de recuperació per al català del paper que li és propi en la societat catalana, com a llengua d’ús habitual amb la qual es pugui viure plenament.
El Marc Legal de la Llengua Catalana
El català és reconegut com a idioma internacional a les Nacions Unides, ja que és la llengua oficial d’Andorra des del 1993.
Estatuts Jurídics del Català
El català té diferents estatuts jurídics que, de més a menys favorables, són els següents:
- Principat d’Andorra: El català és l'única llengua oficial.
- Catalunya i Illes Balears: El català es troba en un règim de doble oficialitat.
- País Valencià: Se situa el català i el castellà en règim de cooficialitat. Les mesures legals favorables al català han estat més tímides en aquest territori.
- Franja de Ponent i L’Alguer: Hi ha una legislació protectora que no permet impulsar una política de normalització real.
- Catalunya Nord i El Carxe (Múrcia): La situació legal és de no-reconeixement.
El marc legal del català és heterogeni i, en molts casos, insuficient per aplicar una política normalitzadora.
L’Àmbit Privat
És difícil fer estudis sobre els usos lingüístics privats. Alguns fenòmens rellevants destaquen:
Aspectes Positius
- Pràcticament tots els pares catalanoparlants continuen transmetent la llengua als seus fills.
- La majoria de parelles lingüísticament mixtes també transmeten el català als fills. Ha crescut el nombre de ciutadans bilingües que han après el català. Això comporta una bilingüització progressiva de part de la població més jove, especialment notòria en les àrees urbanes.
- S’ha donat una actitud majoritàriament favorable de la població castellanoparlant a l’aprenentatge del català, tant pel que fa als mateixos interessats com als seus fills.
Aspectes Negatius
- Catalanoparlants habituals: Es manté pràcticament invariable l’actitud d’utilitzar la llengua castellana quan l’interlocutor parla aquesta llengua.
- Població amb llengua familiar castellana: Sovint el coneixement adquirit de la llengua pròpia del país no es tradueix en una opció personal d’identificació lingüística, ni en fer-la servir com a llengua habitual.
L’Àmbit Públic Oficial
Les institucions estatals no usen la llengua catalana o bé en fan un ús purament testimonial. Els ciutadans tenen dret d’adreçar-se en català a aquestes institucions, però no poden exigir que se’ls contesti en aquesta llengua.
La Generalitat de Catalunya, tant el Govern com el Parlament, utilitzen el català de manera pràcticament exclusiva.
El Sistema Educatiu
La Generalitat de Catalunya ha organitzat un sistema educatiu que garanteix la prioritat del català com a llengua pròpia de l’ensenyament.