Normalització i accessibilitat per a persones amb diversitat funcional

Normalització

La normalització és el principi pel qual les persones amb diversitat funcional han de poder fer una vida igual que la de qualsevol altra persona.

Una vida normalitzada suposa la capacitat que una persona té per:

• Decidir sobre la seva pròpia existència.
• Participar activament en la societat.

Perquè la normalització sigui possible és necessari que aquesta persona:

• Pugui accedir en les mateixes condicions als diferents recursos (accessibilitat).
• Compti amb mesures d’acció positiva.

L’accessibilitat

L’accessibilitat són les característiques que han de complir els espais, processos, objectes, eines, productes i serveis per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones, en condicions de seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma i natural possible.

En les polítiques del nostre país sobre accessibilitat s’emmarquen la llei esmentada i el Pla Nacional d’Accessibilitat 2004-2012.

Cal canviar la mentalitat de la població perquè consideri l’accessibilitat com una matèria.

Les barreres arquitectòniques dificulten, entorpeixen o impedeixen:

• La llibertat de moviments.
• L’accés a espais i serveis comunitaris.
• L’autonomia de les persones.

Classificació de les barreres arquitectòniques:

Barreres urbanístiques. A les vies i espais lliures d’ús públic.

Barreres en l’edificació. A l’interior dels edificis.

Barreres en el transport. Dificulten o impedeixen la utilització de mitjans de transport.

Barreres en la comunicació. Obstacles a l’expressió i la recepció de missatges.

Dificultats de maniobra

Dificultats per salvar desnivells

Dificultats d’abast

Dificultats sensorials

Dificultats d’orientació

Dificultats de control: d’equilibri i de manipulació

Persones amb dificultats en la deambulació:

Dificultats per:

• Salvar desnivells i escales.
• Passar per llocs estrets.
• Executar trajectes llargs sense descansar.

Risc greu de caigudes per ensopegades o relliscades.

Dificultat d’accionar mecanismes.

Persones que utilitzen cadires de rodes:

Impossibilitat o dificultat de superar:

• Desnivells bruscos, escales i pendents pronunciats.
• Passadissos o espais estrets.
• Limitació greu d’abast manual i visual.

Persones amb diversitat funcional visual:

Detecció d’obstacles.

Seguiment d’itineraris.

Identificació de missatges i senyals visuals.

Persones amb diversitat funcional auditiva:

Identificació de missatges de veu i senyals sonors.

Persones amb disminució de les capacitats cognitives:

Orientació espacial i temporal.

Limitacions en altres àrees: equilibri, sensorials, etc.

Habitació:

Ha d’estar definida:

• Per al recolliment i descans de la persona.
• Per evitar accidents o autolesions.
• No ha de ser pas obligat a una altra dependència.

Ha de comptar amb:

• Ventilació i il·luminació directes a l’exterior.
• Sistemes d’avís en cas d’emergència.

Es bo disposar d’un percentatge elevat d’habitacions individuals.

En les compartides, hi haurà armaris individuals i una separació entre els espais dels residents.

Superfície mínima de l’habitació: 9 - 10 m2/individual i 14 m2/doble.

La circulació i mobiliari estaran dissenyats per a cadires de rodes.

Sales comunes:

Consideracions generals:

El menjador. Ha de garantir l’accés a les taules i la circulació fluida.

La sala d’estar. N’hi ha d’haver una per planta.

La sala d’activitats o teràpia ocupacional. Han de tenir espai per a les activitats de teràpia ocupacional i altres.

En centres petits hi podrà haver una única sala polivalent:

Amb 3-4 m2 de superfície útil per resident.

Amb il·luminació i ventilació natural i directa.

A les zones comunes hi haurà d’haver uns lavabos per a cada 25 persones.

La il·luminació:

Serà natural i directa en totes les dependències.

Estaran il·luminades les zones per on es passi.

Es podrà utilitzar la il·luminació artificial, amb un mínim de llum artificial de 200 luxs.

En espais d’activitats amb esforç visual, haurà de ser un mínim de 500 luxs.

La il·luminació permetrà l’orientació de les persones residents, fins i tot a la nit.

Es tindrà una instal·lació d’enllumenat d’emergència.

Es tindran mecanismes d’accionament de la llum elèctrica fàcils de distingir i accionar, i a l’altura i zones adequades.

La ventilació:

Haurà de ser:

• Natural i directa quan sigui possible.
• Obligatòria en dormitoris, menjadors i sales comunes.

- Les sales i dependències tancades a l’exterior tindran un sistema de ventilació i renovació d’aire.

- Als lavabos, el dispositiu de renovació d’aire serà automàtic.

La temperatura:

Serà l’adequada en funció de l’ús de les àrees i de l’època de l’any.

Les zones habitables comptaran amb sistemes fixos de calefacció en les dependències utilitzades per les persones.

Aquests sistemes hauran de funcionar:

• Sempre que la temperatura ambient ho requereixi.
• A fi d’aconseguir una temperatura general aproximada de 20 °C
• Com a norma de seguretat no s’empraran estufes que fan servir materials combustibles