Nombre massic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,77 KB

¡Escribe tu texto aquí!

Característiques de càrrega i massa

La càrrega de l’electró es igual que la del protó, pero de signe contrari.

La massa del protó és molt semblant a la del neutró

La massa de l'electró és molt més petita que la del protó i la del neutró

Model Planetari

Tenen un nucli en el qual es troben partícules amb més massa (protons

 i neutrons)

Tenen una escorça formada per electrons, que giren al voltant del nucli.

Els àtoms son neutres. Per aixo han de tenir el mateix nombre de

 protons que d’electrons

El nombre de neutrons es similar al de protons, però no és necessari 

que sigui exactament igual.

Nombre atomic:indica el nombre de protons de l’àtom

Nombre massic: nombre de protons i neutrons junts

Símbol: esta format per la inicial del nom de l'élément en llatí

. Pot Anar seguida d’una altra lletra

 si hi ha més d’un element amb la mateixa inicial

S’anomenen isòtops els àtoms que tenen el mateix nom de

 protons i el nombre de neutrons diferents.

 Es representen amb el mateix symbol i tindran el Z igual i A diferent

Quan un àtom neutre perd electrons adquireix una càrrega positiva i

 es consisteix en un ió positiu o Catíó

Quan un àtom neutre guanya electrons adquireix càrrega negativa i

 es converteix en un ió negatiu o aníó

BOHR

L’atom esta format per un nucli molt petit, format per protons i neutrons.

 Dins d’una gran escorça formada per electrons.

Els electrons es mouen amb una determinada òrbita. En aquestes òrbites

 encara que giri, l’electró no emet energia. En cada òrbita l’electró té una

 determuinada energia,  com més a prop del nucli, menys energia.

Perquè un electró passi d’una òrbita qye esta més aprop del nucli a una altra

 que esta més allunada cal donar-li energia.

D’una menera semblant, quan l’electró esta en orbita mes allunada del nucli i

 passa a una orbita mes propera, despèn energia.


Desintegració RADIOACTIVA:  És el procés que experimenten els nuclis

 d’alguns atoms, que fan que emetin radiació.

Quan els atoms d’un element experimenten un procés  al nucli es converteixen

 en atoms d’un element químic.

RADIACCIÓ ALFA: Formades per dos protons i dos neutrons. La seva càrrega

 és positiva i s’emeten a gran velocitat, encara que tenen molt poc poder de

 penetració.

RADIACIó BETA: Formada per electrons. Té cárrega negativa i la massa es molt

 petita. Les partícules beta tebnen més poder de penetració.

RADIACIÓ GAMMA: És una radiació del tipus de la llum. Té un gran poder de penetració.

FISSIÓ NUCLEAR: es produeix quan els nuclis dels isotops radioactius d’àtoms molt grans

, com ara l’urani o el plutoni, es trenquen i és produeixen nuclis d’atoms més petits.

FUSIÓ NUCLEAR: es produeix quen els nuclis d’atoms molt petits, com l’hidrogen

 s’uneixen per donar lloc a nuclis d’atoms més grans, com l’heli.


Entradas relacionadas: