La Noció de Gènere en la Didàctica de la Llengua Catalana

La Noció de Gènere en la Didàctica de la Llengua

La noció de gènere, que abans era simplement un format (pensem en tragèdia o comèdia), passa dels estudis literaris als estudis lingüístics i s’assenta en el marc de la didàctica de la llengua. A partir del segle XX, el concepte de gènere deixa de ser patrimoni exclusiu de l’escena literària i passa a l’escena educativa.

Avui dia, existeix un consens per part de la comunitat de mestres a denominar gèneres a un tipus d’escriptura que ja no té per què tenir un valor poètic, sinó que pot incloure qualsevol cosa que utilitzi un llenguatge ordinari més enllà de ser poètic, com ara una llista de la compra o una recepta de cuina. Aquests no tenen per què tenir un valor poètic.

De la Lingüística Tradicional a la Lingüística Textual

Quant al pas de la lingüística tradicional a la lingüística textual, cal destacar que la lingüística tradicional es basava en la frase com a objecte d’anàlisi de la llengua (morfologia i sintaxi). En canvi, la lingüística textual basa la seva unitat fonamental en el text o l'anàlisi textual. Es fonamenta en l'àmbit social i en l’àrea pragmàtica. D’aquesta manera, es pot explicar el canvi.

La noció de gènere té a veure amb l’ús que es dona en situacions on hem d’utilitzar aquesta llengua. Té relació amb els diferents usos lingüístics i s’ha d’utilitzar des dels primers nivells educatius.

L'Expansió dels Estudis de Gènere

L’expansió dels estudis de gènere es produeix des de fa una vintena d’anys, que és quan es reclama el concepte de gènere per a la didàctica de la llengua. L’escola de Ginebra és la que situa el concepte de gènere com a peça fonamental de l’aprenentatge i ensenyament de les llengües.

Conceptes Relacionats amb la Noció de Gènere

Existeixen alguns conceptes propers a la noció de gènere:

• El Bastiment de Brunner: Incideix en unes ajudes progressives que es retiren una vegada assolit un nivell.
• La Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) de Vygotski: Incideix en el saber potencial que té l’alumnat i, per tant, és la base dels plantejaments de les bases didàctiques.

Què és un Text?

Per a definir el concepte d’alfabetització, és important saber què és un text. Un text és una unitat que té sempre caràcter social i està marcat per una intenció comunicativa. La intenció comunicativa és pragmàtica.

El Concepte d'Alfabetització Funcional

El concepte d’alfabetització funcional fa referència a aquelles persones que, després d’haver fet els estudis obligatoris, continuen tenint dificultats que requereixen aquestes habilitats.

Tipus de Contextos Segons Halliday

Els tipus de contextos que es poden trobar, segons Halliday, són:

• Situacional: Realitat extralingüística.
• Cultural: L’època en què té lloc una determinada comunicació.
• Intratextual: Fa del mateix text el seu context.
• Intertextual: Juga amb textos de diversos contextos.

Materials Curriculars per a l'Ensenyament

Els materials curriculars per a ensenyar a llegir i a escriure poden ser:

• Materials comercialitzats: Quaderns, cal·ligrafies.
• Materials de l’entorn: Receptes, tiquets.
• Materials relatius a les TIC.

Els Components de l'Alfabetització Segons Tolchinsky

Segons Tolchinsky, l’alfabetització té tres graus o components:

• Pràctic: Vinculat a la utilitat, perquè necessitem el llenguatge per a viure en societat.
• Científic: Vinculat al poder, perquè s’utilitza el llenguatge per a fer o desfer coses.
• Artístic o Estètic: Vinculat a l’educació estètica i amb una educació de la sensibilitat.

El Currículum Ocult

També existeix el currículum ocult, que són una sèrie de materials que, tot i ser presents en l’entorn educatiu, no eren reconeguts pel currículum oficial.