La noblesa feudal

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,16 KB

VOCABULARI

ESTAMENTS: Son els grups socials de l'Edat Mitjana (van apareixer entorns els s. IX i X) estaven dividits en 3 grups tancats, el 1r era la noblesa, el 2n el clergat i el 3r els pagesos, artesans, soldats... (sirvents).

TORRE DE L'HOMENATGE: Torre més alta del castell, servia de residència, vigilància o d'habitatge per la guarnició.

SENYOR FEUDAL: Administrava la seva propietat, estava somès a les ordres del rei i tenia una jurisdicció pròpia, la jurisdicció senyorial.

VASSALLATGE: És un sistema de relacions personals de domini i submissió entre dos nobles que apareixen en el FEUDALISME. 

FEU: Extensió de terres propietat del Senyor Feudal, que es entregat a canvi de fidelitat.

CLERGAT: Pertany a l'estament privilegiat. La funció del clergat es mantenir la unitat dels creients i regular tota la vida social i privada de la comunitat. Les persones que partanyien al clergat eren els bisbes, abats, arquebisbes, els capallans de la parròquia, cardenals, frares, monges i monjos.

DELME: Impost per mantenir l'Església ( delme= 1 desena part de la collita).

NOBLESA: Classe social formada per les persones que tenien títols noblaris concedits pel rei o heretats dels seus avantpassats.

PAGES LLIURE: Eren posseïdors de terres i podien fer actes sense demenar permís al rei o senyor.

SERF: Treballaven les terres d'un senyor i no podien abandonar les terres, casar-se ni deixar herència sense permís del senyor.

CLAUSTRE: Era un pati en el qual hi havia un jardí central cobert pels costats en els que els monjos meditaven i passejaven.

GREMI: Agrupació d'artesans d'un mateix ofici i solien viure al mateix carrer i li posaven el nom del gremi. Ex: el gremi dels fusters, ha donat el nom al carrer Gremi fusters.

ÀRAB: Minoria procedent d'Aràbia, controlaven l'estat i conformaven la noblesa. Grup social de la religió musulmana.

BERBER: Majoria de la població procedent del nord d'Àfrica, es dedicaven principalment a l'agricultura. Grup social de la religió musulmana.

MOSSÀRAB: Cristians hispanovisigots que conserven la religió cristiana.

SIRIANS: Procedents de Siri, la seva principal activitat era el comerç.

JUEU: Jueus hispano-visigots que conserren el judisme com a religió.

Muladí: Cristians convertits a l'Islam.


La societat durant el faudelisme estava dividida en dues parts. Els privilegiats que eren: el rei, la noblesa i el clero que ocupaven el 10% de la població i els no privilegiats que eren: els comerciants, els artesans, els pagesos, els ramaders i els soldats que ocupaven un 90% de la població.

LA SOCIETAT FEUDAL

La societat feudal neix a l’Europa cristiana del segle IX/X, i es caracteritza per:


la seva desigualtat jurídica i social, la divisió en estaments.

La societat feudal es divideix en tres estaments:

PRIVILEGIATS 1r estament: noblesa, 2n estament: clergat (església) NO PRIVILEGIATS 3r estament: pagesos i artesans (burgesos)
ELS PRIVILEGIATS eren una minoria de la població, gaudien de tots els drets, eren propietaris de la major part de les terres (feus), no podien realitzar cap feina manual, ocupaven tots els càrrecs polítics, no pagaven imposts.

LA MONARQUIA

  Els reis o monarques sempre pertanyen a l’estament noble. ➔A partir del Segle X, arreu d’Europa apareix la figura de la MONARQUIA FEUDAL.

Característiques de la MONARQUIA FEUDAL

➔El poder del rei era feble. Compartit a la resta de noblesa. El territori d’un regne es dividia en petits territoris comandats per altres nobles. ➔Els reis eren considerats representants de Déu a la Terra. ➔No tenien residència fixa, i es traslladaven d’una part a l’altra del regne per controlar les seves possessions.

Atribucions i poders exclusius dels reis:

➔Dirigir campanyes militars. ➔Recaptar impostos per a guerres, coronacions, casaments reials... ➔Exercir de jutge suprem en casos de competència reial (crims molt greus).

El govern:

➔Per governar comptaven amb l’ajuda d’un CONSELL REIAL, format per un grup de bisbes, abats, comtes, ducs, etc. Que l’aconsellaven. ➔El rei sempre anava acompanyat per un seguici de persones que formaven la CORT (familiars, amics, nobles i consellers). ➔Vivien en castells, que eren residències fortificades. LA NOBLESA ● És un estament privilegiat. ● Es divideix en: ➔Alta noblesa. ➔Baixa noblesa. ● Durant l’Edat Mitjana la guerra era l’activitat principal de la noblesa. ● Eren els únics que podien portar armes. ● Els seus fills eren educats i entrenats com a guerrers: ➔Primer de jovenets eren PATGES.
➔Després passaven a ser ESCUDERS d’altres cavallers. ➔Als 18 anys se’ls armava CAVALLERS, a través d’una cerimònia on se’ls donava les armes.  Feien la guerra per: ➔Defensar el seu territori. ➔Enfrontar-se a altres nobles rivals. ➔Ajudar al monarca o a un noble superior al qui deuen obediència. ● La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses, que feien augmentar el seu poder.  En èpoques de Pau, els nobles feien tornejos entre ells, per divertir-se i entrenar-se per al combat. ELS CASTELLS DELS NOBLES  Eren les residències fortificades dels senyors feudals. ● Solien situar-se en un lloc central dels seus territoris ● En temps de Pau: ➔Era la llar del noble i la seva família. ➔També era la llar dels soldats i dels servents. ➔S'hi feia un mercat setmanal de productes de la comarca.


En temps de GUERRA:
➔Es convertia en una fortalesa. ➔Era el lloc de refugi de la resta d’habitants del feu. ● Com eren? ➔Austers, amb mobiliari escàs. ➔Per combatre el fred:  Es cobria el trespol amb catifes.  Es penjaven tapissos a les parets.  S’encenien focs a les diferents estances. ● S’il·luminava amb torxes per la nit. EL CLERO També pertanyia a l’estament privilegiat. ● Es divideix en: ➔Alt clergat (càrrecs importants de l’església com bisbes, abats, arquebisbes...). ➔Baix clergat (capellans de parròquia, molt més propers al poble no privilegiat).

Funcions del clergat:

➔Mantenir la unitat dels creients i regular tota la vida social i privada de la comunitat:  Oficiar les cerimònies religioses.  S’encarregava de l’ensenyament.  S’encarregava de l’assistència als pobres i malalts.  Demanava la caritat i la donació de béns dels creients a l’església a l’hora de la mort.

Obligacions religioses dels creients:

➔Resar. ➔Anar a missa. ➔Dejunar durant la Quaresma. ➔Confessar-se mínim una vegada a l’any. ➔Combregar per Pasqua ➔Es recomanava fer algun pelegrinatge als llocs sants, si era possible:  Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la. 

Monestirs:


Eren un conjunt d'edificis on vivien els frares o les monges. Eren dirigits per l'abad o l'abadessa. Les construccions més importants eren l'esglèsia, el claustre, la casa de l'abat, enfermeria, biblioteca, hospedaria, celler, etc...

ELS NO PRIVILEGIATS

Eren la majoria de la població (3r Estat): ➔Pagesos ➔Artesans ➔Comerciants ● Tenien molts pocs drets. ● La seva funció era treballar i mantenir els altres dos estaments. ● Estaven sotmesos a forts impostos. Els pagesos ● Dins el tercer estat la majoria de població és pagesa. ● Es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. ● Hi ha dues categories: ➔Pagesos lliures ➔Serfs Els pagesos
Dins el tercer estat la majoria de població és pagesa. ● Es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. ● Hi ha dues categories: ➔Pagesos lliures ➔Serfs Els artesans
Vivien a les ciutats, que eren els centres productors d’objectes manufacturats. ● Eren lliures. ● Els que treballaven en un mateix ofici s’agrupaven en organitzacions anomenades gremis. ● ● Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven normalment en un mateix carrer. 

Entradas relacionadas: