Nivells i Mètodes d'Educació per a la Salut

Nivells d'Actuació en Salut

1. Digues a quin nivell pertany cada una de les següents actuacions:

• a. La dieta programada d’una persona diabètica: Prevenció Terciària (control de la malaltia).
• b. Evitar prendre el sol en hores de màxima incidència: Prevenció Primària.
• c. Anàlisis oncològics en una persona que va patir un càncer: Prevenció Secundària (detecció precoç).
• d. Manipulació d’aliments seguint la normativa: Protecció de la Salut.
• e. Fer una campanya televisiva per menjar dues peces de fruita cada dia: Promoció de la Salut.
• f. Mantenir postures i moviments ergonòmics en la realització de procediments de mobilització de pacients: Promoció de la Salut / Protecció de la Salut.
• g. Rentar-se les mans després d’atendre un pacient: Protecció de la Salut.
• h. Anar en taxi si es pensa ingerir alcohol: Protecció de la Salut.

Mètodes d'Educació Sanitària

2. Quins dos grans mètodes d’educació sanitària coneixes? Digues els avantatges i els inconvenients de cada un d’ells i quan utilitzaràs els uns o els altres.

• Mètodes Directes o Bidireccionals

  Aquells en què hi ha un intercanvi actiu entre l'emissor i el receptor.

  • Avantatges: Contacte directe que facilita l'aclariment de dubtes (ex: debats, xerrades, tallers). Permet adaptar el missatge.
  • Inconvenients: Arriba a un nombre menor de persones. Requereix més temps i recursos.
  • Ús: Per aprofundir, resoldre dubtes, canviar actituds o habilitats, amb grups petits o individus.

• Mètodes Indirectes o Unidireccionals

  Aquells en què no hi ha possibilitat d’interacció directa i immediata entre l’emissor i el receptor.

  • Avantatges: Arriba a un nombre major de persones (ex: campanyes en mitjans, fullets). Cost per persona més baix.
  • Inconvenients: No hi ha contacte directe, dificultant resoldre dubtes i adaptar el missatge. Menor profunditat.
  • Ús: Per a difusió massiva d'informació general, sensibilització, amb missatges senzills.

Afirmacions sobre Educació Sanitària

3. Digues si les següents afirmacions són certes o falses i corregeix les falses:

1. L’educació per la salut s’adreça únicament a les persones que no tenen cap malaltia.
   FALS. S’adreça a tota la població: persones sanes, en risc, malaltes, i les seves famílies o cuidadors.
2. En educació sanitària, els individus només han de fer el que diuen els experts; les decisions les prenen els altres per ells.
   FALS. L'educació sanitària busca capacitar les persones perquè prenguin decisions informades i autònomes sobre la seva salut.
3. Eliminar les conductes negatives per a la salut s’ha de dur a terme mitjançant la substitució d’aquesta conducta per una altra de caràcter més saludable.
   CERT. Sovint, substituir un hàbit perjudicial per un de beneficiós és una estratègia efectiva.
4. Els objectius de l’educació sanitària se centren exclusivament en l’individu.
   FALS. L'educació sanitària també té objectius a nivell comunitari, familiar i social, buscant modificar factors de l'entorn.
5. L’educació sanitària responsabilitza l’individu de la seva salut i elimina altres tipus de responsabilitat de caràcter més general.
   FALS. Fomenta la responsabilitat individual, però no elimina les responsabilitats col·lectives, socials o institucionals. Pretén dotar de capacitat per prendre decisions individuals o col·lectives que millorin la salut i l'entorn.
6. Només es pot realitzar educació sanitària en nens, ja que aquests són els que realment estan en el moment adequat per aprendre.
   FALS. L'educació sanitària és necessària i es pot realitzar en totes les etapes de la vida, adaptant-se a cada grup d'edat.