Nit de Lluna de Leandre Cristòfol: Anàlisi Completa

Nit de Lluna

Cronologia: 1935
Estil: Surrealisme automàtic
Material: Fusta
Tècnica: Assemblatge
Forma: Exempta
Tipologia: Grup
Cromatisme: Policrom
Localització: MNAC (Barcelona)

Context Cultural i Històric

L'obra va ser feta durant el bienni conservador 1933-1936, que es va caracteritzar pel govern de la CEDA, l'anul·lació de totes les reformes del bienni progressista i les revoltes a Astúries i Catalunya.

Context cultural: A inicis del segle XX apareixen les primeres avantguardes. Els dos principals centres artístics són París i Nova York. Així sorgiran el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, l'abstracció i el surrealisme.

Descripció de l'Obra

• Peça escultòrica formada per 3 elements de fusta: ou de sargir, fus de filar i una peana de color blau marí.
• Destaquen dos aspectes: un eix de simetria diagonal, format per la posició del fus de filar sobre la plataforma, i d'altra banda, la llum natural provinent del color beix de la fusta sobre la qual rellisca la llum creant clarobscurs.
• Fa servir una tècnica anomenada assemblatge, consistent a situar objectes de diferent forma per aconseguir un efecte tridimensional.
• Obra amb un equilibri físic i atemporal, amb un ritme de moviment fictici creat per la línia diagonal del fus i per la textura llisa, brillant i suau de la fusta.

Estil: Surrealisme Automàtic

Aquesta obra pertany al moviment del surrealisme, que es caracteritza per:

• L'any 1924 el poeta francès André Breton va publicar el manifest surrealista.
• Les idees de Breton es basaven en el seu coneixement de la psicoanàlisi de Freud i del comportament dels malalts psiquiàtrics.
• El concepte bàsic és l'automatisme, on els quadres, escultures i poemes han de sorgir de l'inconscient com si fos una mena de dictat màgic.
• Dins del surrealisme destaquen dos corrents: el surrealisme automàtic (Joan Miró, André Masson, Leandre Cristòfol) i el surrealisme oníric (Max Ernst, René Magritte, Salvador Dalí).
• Leandre Cristòfol va ser un fuster que utilitzava la tècnica de l'assemblatge, agrupant objectes de diferent forma per aconseguir un efecte tridimensional.

Significat i Funció

És una obra que reprodueix el subconscient de l'autor. Un dia, l'autor es va adonar que els seus pares es feien grans i va pensar a tenir un record de la seva mare quan aquesta cosia al costat de la finestra les nits d'estiu amb lluna a la casa que tenien a la localitat d'Òs de Balaguer.

Una altra interpretació està vinculada amb l'escultura dins d'una capsa. Alguns han volgut veure en aquesta imatge un símil de les verges pirinenques de fusta policromada i guardades dins de capses, com si la seva mare fos una verge.

Funció: L'autor volia fer un retrat de la seva mare.