Nit de lluna: Anàlisi i significat de l'escultura surrealista de Leandre Cristòfol

Nit de lluna

Fitxa Tècnica:

• Autor: Leandre Cristòfol
• Cronologia: 1935
• Estil: Surrealisme
• Dimensions: 71 x 40 cm
• Materials: Fusta i fusta pintada
• Localització: MNAC (Barcelona)
• Tema: Al·legòric

Context Històric:

Internacionalment, Nit de lluna va ser elaborada durant el període d’entreguerres. El Crac del 29 havia sumit el món en una profunda crisi econòmica. Van començar a aparèixer les avantguardes artístiques a causa del descontentament social. A Europa també va ser el període en què els feixismes van començar el seu alçament: Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya i Franco a Espanya. Tots sabem com va acabar això pocs anys després (Segona Guerra Mundial). A Espanya era el temps de la Segona República, concretament un any abans de l’esclat de la Guerra Civil, on la tensió entre franquistes i republicans es palpava gairebé de manera física a l’ambient.

Anàlisi Formal:

Nit de lluna és una escultura formada per tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau, que fa de base. És una obra purament formal, sense cap ornamentació afegida, en la qual hi trobem un joc de contrastos: els dos objectes quotidians (el fus i l’ou) estan descontextualitzats, desproveïts de la seva funció pràctica. En ells trobem, en canvi, un significat poètic. La composició és també molt senzilla: un eix diagonal que ve donat per la posició del fus de filar, i que contrasta amb la mobilitat de la línia corba de l’ou, i amb la peça circular de la part inferior. Això, sumat a l’efecte que dóna la llum natural, ens diu que l’obra té un equilibri físic i real, i atemporal alhora.

Estil:

Leandre Cristòfol té un estil, dins del surrealisme, molt propi. Es basa en l’automatisme pur. El surrealisme, en general, va aparèixer l’any 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per André Breton (ideòleg del grup). L’estil es confecciona a partir de les teories psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat en l’automatisme (entre d’altres): es busca la representació del fet psíquic elemental i pur, i trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes allargades, espais buits, opressius...

Interpretació:

Significat:

Obra simbòlica. El fus de filar i l’ou de sargir són una reproducció de l’inconscient de l’artista. En paraules del mateix Cristòfol: “Va arribar un moment que vaig pensar que els perdria (referint-se als pares), i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’aquells amb els que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare (...). Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”. Per tant, trobem reflectits en l’obra els records d’infantesa, al costat de la família, de l’autor. És un reflex del món inconscient de Cristòfol, el que el porta al seu passat més estimat.

Funció:

Decorativa, lúdica i il·lustrativa.

Models i Influències:

Leandre Cristòfol està relacionat, quant a la transformació dels objectes quotidians en objectes poètics, amb Marcel Duchamp, tot i que no amb el mateix sentit. L’actitud del català s’acosta més a la de les escultures objecte de Miró o als poemes objecte de Joan Brossa.

Autor:

Leandre Cristòfol Peralba va néixer a Os de Balaguer el 1908 i va morir a Lleida el 1998. Va ser un escultor espanyol. Se'l considera un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya i a tota Espanya. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.