Nit de Lluna: Anàlisi de l'Objecte Surrealista de Leandre Cristòfol

L'Objecte Surrealista: Nit de Lluna de Leandre Cristòfol

Com en el cas de Nit de Lluna, l'obra de Cristòfol resulta de la combinació d’objectes i materials d’ús quotidià que, aïllats del seu context, desproveïts de la seva funció i obligats a relacionar-se inesperadament, trenquen la lògica i la normalitat, disparant associacions sorprenents. Sovint, l'artista combina ambdós procediments. L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins de l’objecte surrealista, que té el seu origen en els ready-made de Marcel Duchamp. Però no comparteix amb Duchamp el seu nihilisme provocador dadaista. El seu llenguatge elegant i estilitzat proporciona a la seva obra un marcat lirisme. Aquest sentit poètic l’allunya dels dadaistes i l’apropa més a l’estètica dels poemes-objecte de Joan Brossa i a la sensibilitat manifestada per Joan Miró en les seves escultures-objecte.

Elements Tècnics de Nit de Lluna

Nit de Lluna és una peça escultòrica que combina tres elements de fusta trobats: l’ou de sargir, el fus de filar i una peça circular. L’escultura està feta segons la tècnica de l’assemblatge, que consisteix a unir diferents materials i objectes de manera que s’aconsegueixi un efecte tridimensional. És com un collage amb volum.

Composició i Descripció de l'Obra

En aquesta composició tan senzilla destaquen tres aspectes:

1. Senzillesa compositiva: Una gran simplicitat i elegància resultant de l’escassetat d’elements i la presència en tots ells (fus, ou, cercle) d’eixos de simetria.
2. Contrast formal: Entre la linealitat (recta) del fus de filar i la compactació formal (corba) de l’ou. La disposició lleugerament diagonal del fus dinamitza la composició.
3. Cromatisme estudiat: Que provoca una sensació de llum pròpia pel contrast entre el beix de la fusta de l’ou de sargir i del fus de filar damunt d'una peça blavosa que serveix de base. La textura llisa i brillant ajuda a reflectir la llum sobre els diferents elements de la composició.

Interpretació: Significat i Funció

Es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. El propi Leandre Cristòfol explica com la idea de perdre la seva mare algun dia el va portar a fer una composició amb un fus com els que utilitzava la pròpia mare per filar i un ou de sargir mitges que li recordava a ella. En aquesta peça també hi volia reflectir més coses, com els records d’infantesa, al costat de la família, durant les nits d’estiu en el mas que la família tenia lluny d’Ors de Balaguer, quan hi anaven per segar el cereal. Nit de Lluna reflecteix molt bé aquest món inconscient del nostre artista, que el transportava al seu passat més immediat i estimat, en què el paisatge de la comarca de la Noguera, al costat de Balaguer i de la serralada del Montsec, l'impressionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquesta il·luminació que ell va voler reproduir. Per aquest motiu va escollir uns elements molt senzills. En una altra versió, els va ubicar a l’interior d’una caixa de fusta semicircular pintada de negre, per tal que la llum de l’ou de sargir i del fus reproduïssin de la forma més exacta possible, aquell somni d’infantesa. La seva funció principal és la de retre homenatge a la seva mare, a més de tenir una funció estètica.