Nit de lluna: Anàlisi d'una escultura surrealista de Cristòfol

Nit de lluna

Aquesta escultura exempta s’anomena Nit de lluna i està feta per l’autor Leandre Cristòfol. Cronològicament la situem l’any 1935 i pertany a l’estil surrealista. Està feta de fusta i fusta pintada. Es troba al MNAC, Barcelona.

Context històric

A Catalunya, estem a la Segona República, any previ a la Guerra Civil. Època de molta tensió. Espanya estava dividida en republicans i franquistes.

Internacionalment: període d'entreguerres, revolució russa, crac del 29 i pujada del feixisme.

L'autor

L'autor va començar la seva formació com a fuster i ebenista i això el va iniciar a l'escultura amb fusta. Entra en contacte amb el surrealisme i la Guerra Civil farà que la seva activitat s'aturi durant uns quants anys.

Es trasllada a Lleida en tan sols 14 anys per aprendre els oficis d’ebenista i fuster. De formació autodidacta, la seva obra es va centrar en l'experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista. La Guerra Civil va suposar una aturada en el seu treball escultòric. Cinc anys més tard, reprèn la seva feina de caràcter experimental.

El surrealisme

Moviment inicialment literari que sorgeix a partir d'uns manifests (Manifest surrealista d’André Breton) que donen sortida lliure al subconscient, records, somnis. Dins del surrealisme pertany al corrent automatista, que es caracteritza per la transformació d'objectes quotidians en objectes poètics. A vegades, poden ser objectes abstractes que surten del subconscient o de l'atzar.

Descripció de l'obra

L’escultor lleidatà col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida. Per altra banda, cal fer notar que, malgrat que com a objectes d’ús puguin tenir una certa relació, aquí s’integren en un nou context totalment aliè que els desproveeix de la seva funció pràctica. El títol de l’obra reforça aquesta idea en proposar una lectura d’aquests dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus (arbre) i la mobilitat i la línia corba de l’ou (lluna) els quals es retallen sobre un horitzó imprecís. Per tant, l’artista és capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i que la senzillesa formal i la descontexturalització funcional dels elements.

Significat

Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tant està dedicat a la seva mare. I també als seus records d'infantesa al Mas d'Os de Balaguer, en un ambient rural. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa. Per ell era un record però la gent li va donar un significat surrealista, encara que a ell això ja li va estar bé.

Funció

Té una funció estètica i decorativa. Van fer una exposició a Lleida anomenada Logicofobista. Es va presentar a aquesta exposició. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.

Antecedents i influències

Antecedents: la seva formació com a fuster ja que utilitza la fusta com a element principal. També el dadaisme (com ara de Duchamp) i també el surrealisme automatista de Miró, concretament les seves escultures objecte.

Influències: poemes objecte de Joan Brossa.