Nit de Lluna: Anàlisi i Context de l'Obra de Leandre Cristòfol

Nit de Lluna

1. Fitxa tècnica

Autor: Leandre Cristòfol (Lleida 1908 – 1998)

Tipologia i materials: fusta i fusta pintada

Cronologia: 1935

Estil: surrealista

2. Descripció formal

Elements iconogràfics: es tracta d’un ou de sargir i un fus per filar, ambdós de fusta i col·locats sobre una base rodona també de fusta.

Concepte de puresa formal: és una obra que destaca perquè no té cap tipus d’ornamentació afegida, és d’una gran puresa formal.

Canvi de context: decontextualització funcional dels elements. Es tracta d’objectes d’un ús normal però fora del seu context original i sense la seva funció pràctica. Ara posseeix una funció estètica.

Jocs de contrastos: hi ha una contraposició entre el fus (arbre) caracteritzat per la rigidesa i la línia recta i l’ou (lluna) caracteritzat per la mobilitat i la línia corba. Els dos objectes es retallen sobre un horitzó imprecís.

Senzillesa compositiva: és una característica bàsica d’aquesta estructura creada únicament a partir de dos elements.

3. Temàtica

Dues vies d’expressió creativa: surrealisme i descontextualització. L’autor inicia la seva trajectòria artística dins el camp de la no-figuració. El primer llenguatge que fa servir és el surrealisme, utilitzant formes orgàniques sorgides d’una relaxació deliberada (conscient) del control de la raó. El segon llenguatge que farà servir és el de la descontextualització, que consisteix en fer servir matèries industrials del nostre entorn, però buidades de la seva funcionalitat original i adquirint una altra funció. Aquesta funció acostuma a tenir un contingut simbòlic personal.

Significat de l’obra: és un retrat matern, perquè pensa que s’està vivint un moment en què perdrà allò que significava la seva mare i vol recordar-la amb alguns objectes que formaven part de la seva personalitat.

Intencionalitat: és un homenatge íntim de l’escultor per la seva mare. Amb una altra escultura fa el mateix amb el seu pare.

4. Models i influències

S’inspira en:

1. Marcel Duchamp (que es dedica a transformar objectes quotidians en objectes poètics que es relacionen amb el “ready-made”). La seva obra es relaciona amb el surrealisme de l’objecte “trobat”.
2. Joan Miró que realitza escultures – objecte carregats d’una gran poètica i dins de l’estètica surrealista.
3. Joan Brossa, escriptor i artista plàstic que treballa els poemes – objecte coneguts com a poemes visuals.

Influeix a:

5. Context històric, biografia i dues obres

Leandre Cristòfol abandona el seu poble als 14 anys i es trasllada a Lleida per aprendre l’ofici de fuster i acabarà especialitzant-se en l’ofici d’ebenista.

A partir d’aquí s’orienta de forma autodidacta cap a l’art i de seguida es vincula al moviment surrealista participant en 2 mostres a París i Tòquio als anys 30. La guerra civil suposa una aturada en el seu treball escultòric i quan acaba la guerra va viatjar a París on reprèn la seva feina de caràcter experimental i es converteix en un artista reconegut de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Dues obres: “De l’aire a l’aire” i “Aureola astral” (en record al seu pare).