Nit de lluna (1935): Anàlisi de l'Assemblage Surrealista de Leandre Cristòfol

Nit de lluna: Leandre Cristòfol (1935)

Documentació General

• Museu: Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.
• Còpia: Sense vidre, 71 cm x 40 cm al MNAC.
• Materials: Fusta i vidre.
• Tècnica: Assemblage.
• Estil: Surrealista.
• Caràcter: Al·legòric.
• Dimensions: 42 cm x 32 cm x 22 cm.

Context Històric

Dècada dels anys 30 del segle XX. En el context econòmic i social, destaquem l’emigració del camp a les ciutats i la crisi del sistema capitalista amb el Crac de 1929; en el polític, el colonialisme, l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, l'aparició dels moviments feixistes i la Segona Guerra Mundial.

L’art de la primera meitat del segle XX serà un reflex d’aquesta societat activa que modifica amb un ritme frenètic totes les seves estructures anteriors. Per aquest motiu, després del Modernisme, el segle XX s'inicia amb l'esclat de les Primeres Avantguardes Artístiques que es van desenvolupar al continent europeu.

Els principals països on van sorgir aquests corrents van ser bàsicament: França i Alemanya. Des d'aquests indrets es van estendre per tota Europa i, concretament, París es va esdevenir el centre artístic fins finalitzada la Segona Guerra Mundial. Des de 1905 fins gairebé 1924, París es va esdevenir, conjuntament amb Dresden i Munic, els nuclis de moviments artístics com: el Fauvisme, l’Expressionisme, el Cubisme, l’Abstracció i el Surrealisme, entre d'altres.

Anàlisi Formal: Surrealisme

Nit de lluna és una peça escultòrica representada amb tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau. L'assemblage és la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta escultura, que consisteix a unir diferents materials i objectes de manera que s'aconsegueixi un efecte tridimensional.

Destaca la puresa formal, sense ornamentació afegida. Són dos objectes quotidians que guarden certa relació d’ús, però Cristòfol els desproveeix de la seva funció pràctica, com deduïm del títol, Nit de lluna. Contrasta la rigidesa de la línia recta (fus) amb la mobilitat de la línia corba (ou), col·locades sobre una fusta també corba i retallades sobre un horitzó imprecís.

Composició

• Un eix de simetria diagonal, determinat per la posició del fus de filar damunt de la fusta i davant l’ou, també circular.
• La llum natural de l’obra, que prové del color marró de la fusta de l’ou de sargir i del fus de filar damunt de la peça circular blavosa.

Es tracta d’una obra amb un equilibri físic i atemporal, ja que representa un tema transcendent, amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.

Interpretació: Contingut i Significat

Nit de lluna és una obra que reprodueix el món de l’inconscient de l’artista, tal i com ell ho va descriure en vida:

«Us explicaré —diu Leandre Cristòfol— com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’aquells amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és.»

Dona un significat poètic a uns objectes d’ús quotidià. En aquesta escultura també hi volia reflectir més coses, com els records d’infantesa, al costat de la família, durant les nits d’estiu en el mas que la família tenia i on anaven per segar el cereal. Nit de lluna reflecteix molt bé aquest món inconscient de Cristòfol, que el transportava al seu passat més estimat, en què el paisatge de la comarca de la Noguera l'impressionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquella il·luminació que va voler reproduir mitjançant aquesta peça escultòrica.

Per aquest motiu, va escollir uns elements molt senzills per tal que la llum de l’ou de sargir i del fus reproduïssin de la forma més exacta possible aquell somni d’infantesa.

Funció

Des del punt de vista del significat, es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. En canvi, la seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la manera en què treballava l’escultura Leandre Cristòfol. El 3 de juliol de 1986, la seva obra va ser exposada, conjuntament amb la d’altres grans artistes com Miró i Alberto Giacometti, en la mostra Qui est-ce que la sculpture moderne? del Centre Georges Pompidou de París.

Models i Influències

Aquesta transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els Ready-Made de Marcel Duchamp, malgrat que s’aparta del no-significat de les obres de Duchamp, per esdevenir, segons paraules del mateix Cristòfol, «una intuïció d’amor envers tot allò que et crida l’atenció». És una actitud que l’acosta a la poètica de les escultures objecte de Joan Miró, que, com Leandre, utilitza l’automatisme pur, i als poemes objecte de Joan Brossa.

Comparació d'Obres

Aquesta escultura es pot comparar amb Nit de lluna, per la seva senzillesa compositiva, que fa servir també dos únics elements, i el joc de contrastos, tot i canviant alguns materials (suro i agulles de cap).

Aquest element és alt i de formes dinàmiques, mentre que l’altre, un esberlacanyes de fusta d’olivera, és petit, massís i de forma troncocònica.