Nit de Lluna

Autor: Leandre Cristòfol
Cronologia: 1935
Estil: Surrealisme automàtic
Material: Fusta
Tècnica: Assemblage
Forma: exempta
Tipologia: Grup
Cromatisme: Polícrom
Localització: Mnac BCN

Context Històric i Cultural
Feta durant el Bienni Conservador 1933-36 caracteritzat pel govern de la CEDA, la anul·lació de les reformes del bienni progrés i revoltes a Astúries i Catalunya.

A nivell cultural, a inicis del segle XX, les primeres avantguardes van sorgir als dos principals centres artístics, París i Nova York. Així van sorgir el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, l'abstracció i el surrealisme.

Anàlisi Formal
És una peça escultòrica formada per tres elements de fusta: ou de servir, Fus de Vilar i peana o plataforma blau marí. En aquesta composició destaquen dos aspectes: un eix de simetria diagonal format per la posició del fust de filar sobre la plataforma i, d'altra banda, la llum natural provinent del color beix de la fusta sobre la qual rellisca la llum creant clars i foscos. Cristòfol utilitza una tècnica anomenada Assemblage que consisteix a situar objectes de diferent forma per aconseguir un efecte tridimensional.

Per acabar, es tracta d'una obra amb un equilibri físic i atemporal, amb un ritme de moviment fictici creat per la línia del fust i la textura llisa, brillant i suau de la fusta.

Estil

1- El 1924 el poeta Bretón va publicar el manifest surrealista.
2- Les idees de Breton es basaven en el seu coneixement de la psicoanàlisi de Freud i el comportament dels malalts psiquiàtrics.
3- El concepte bàsic era l'automatisme en quadres, escultures i poemes. Han de sorgir de l'inconscient com si fos una mena de dictat màgic.
4- Dins el surrealisme hi ha dos corrents: l'automàtic (Miró, Massot, Cristòfol) i l'oníric (Ernst, Magritte, Dalí).

5- Cristòfol va ser un fuster que utilitzava la tècnica de l'Assemblage, agrupant objectes de diferent forma per aconseguir un efecte tridimensional.

Significat:

La obra reprodueix el subconscient de l'autor. Va arribar un dia en què l'autor es va adonar que els seus pares es feien grans i va pensar a tenir un record de la seva mare quan aquesta acostumava a cosir al costat de la finestra les nits d'estiu amb lluna a la casa que tenien a D'os de Balaguer.

Una altra interpretació de l'obra està vinculada amb l'escultura dins d'una capsa. Alguns han volgut veure en aquesta imatge un símil de les verges pirenaiques de fusta policromada i guardades dins de capses, com si la seva mare fos una verge.

Funció: Volia fer un retrat de la seva mare.