Nit Estrellada: Context Històric i Anàlisi Formal

La Nit Estrellada: Una Obra Icònica de Van Gogh

La Nit Estrellada és una obra de Van Gogh de 1889. L’estil és postimpressionista i precursor de l’expressionisme. És un oli sobre tela i actualment es troba a Nova York.

Context Històric

Van Gogh és contemporani de la segona meitat del segle XIX. Aquest pintor holandès es va inspirar en pintors holandesos clàssics. Al llarg de la seva vida, va tenir una sèrie de crisis nervioses i religioses. El 1886 va marxar a París, on va ser influenciat pels impressionistes. La seva paleta de colors era molt àmplia i hi havia una gran expressivitat del color. Va viure un temps amb Gauguin. En els seus últims anys, va viure en un asil psiquiàtric i, després de sortir-ne, es va acabar suïcidant. Va ser influenciat pels impressionistes, però després va agafar el seu propi camí i va voler representar la realitat interior, les emocions (expressionisme).

Anàlisi Formal

Aquest quadre està inspirat en la vista que tenia l’autor des de la finestra de l’habitació de l’asil psiquiàtric. El paisatge original eren uns camps de blat i el cel. Ell hi va afegir dos xiprers (que representen la mort) i un poble amb un campanar holandès. Hi ha una simbiosi entre el color i el dibuix. Al cel hi ha línies ondulants que semblen flames que surten dels xiprers. Les línies rectes només les trobem al poble amb un traç negre i bastant gruixut. La pinzellada és llarga i va formant línies ondulants i espirals (sobretot al cel). La gamma cromàtica representa els colors de la nit, però no és fidel a la realitat; l’autor ens transmet la seva impressió. El color blau domina el quadre, però queda xispejat per tocs de verd, groc, taronja, etc. (aquests són els que aporten llum i calidesa al quadre). En el quadre hi trobem dues parts ben diferenciades: a baix, el poble on destaca l’església i hi veiem llums a les finestres de les cases; a dalt, el cel on es representa la lluna i les estrelles amb formes circulars (és molt dinàmic i amb molt de moviment); al centre, trobem una franja més clara entre el cel i la terra que podria ser la primera llum del dia (darrere de les muntanyes). Els xiprers que estan en primer terme es converteixen en l’eix que vertebra l’obra i fan de nexe d’unió entre el cel i la terra (aporta profunditat). Els xiprers i el campanar de l’església són verticals en un quadre on dominen les línies ondulants. La línia de l’horitzó és molt baixa i això fa que en aquest quadre hi domini el cel, que es converteix en el tema principal de l’obra. Aquesta obra la trobem dintre del postimpressionisme (els autors parteixen dels impressionistes i agafen cadascú el seu camí i acaben influint en nous moviments). En Van Gogh predomina la representació de les seves emocions. En l’estil, utilitza el color com a recurs expressiu (les seves emocions eren dominades normalment per les seves angoixes i depressions), per tant, aquest paisatge no és un quadre on es representa la realitat tal com és, sinó que expressa les seves emocions.

Interpretació i Significació

En aquesta obra vol expressar la seva lluita interior, les seves angoixes, que acabaran amb el seu suïcidi. Aquesta obra s’ha d’interpretar des de la vessant simbòlica. Ell té un neguit religiós en un món que està canviant i busca el consol a les estrelles, al cel, etc. (tenia uns amplis coneixements religiosos degut a que el seu pare era predicador). El xiprer que uneix cel i terra podria simbolitzar la vida després de la mort. També es fan altres interpretacions d’això, com que el cel apocalíptic representaria els seus moments d’angoixa i de crisi i el poble els seus moments de pau entre crisi i crisi. A l’autor no li interessa tant la natura en si mateixa, sinó la representació de les emocions.

Funció

Amb aquest quadre, Van Gogh busca resposta als seus neguits religiosos, a les seves angoixes, etc.

Models Precedents i Consegüents

Trobem models anteriors on s’inspirarà en Delacroix, els gravats japonesos de l’època, els paisatges representats per romàntics, etc. Influirà en els expressionistes Munch, etc. També influirà en els fauvistes i en el surrealisme.