La nit estrelada de Van Gogh: Anàlisi i interpretació

1. FITXA TÈCNICA. CATALOGACIÓ:

Títol: La nit estrelada

Autor: Vincent van Gogh (1853-1890)

Cronologia: 1889

Tècnica: oli sobre tela

Estil: Postimpressionista

Localització: MoMA (New York)

2. DESCRIPCIÓ FORMAL I ESTIL:

COMPOSICIÓ:

Divideix la tela en dues meitats: la inferior, on pinta una vista llunyana del poble sota unes muntanyes, i la superior, on destaca la brillantor dels astres del cel. Ambdues parts es troben unides per dos xiprers, que trenquen verticalment la composició del quadre, i per la torre del campanar del poble.

En la part inferior, les cases de la ciutat es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques: quadrats, rectangles i triangles. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats mitjançant línies corbes, però d´una manera que anul·len el dinamisme i creen una sensació d’ordre i tranquil·litat.

En canvi, tant els xiprers com el cel, on apareixen onze estels brillants i una gran lluna, proporcionen una sensació inquietant de caos i de vitalitat, com a conseqüència de fer servir una pinzellada dinàmica i sinuosa. Aquesta sensació es veu reforçada pels dos remolins que dominen el centre de l’obra i que es contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar.

CROMATISME I LLUM:

El verd, el groc taronja i sobretot el blau són els principals protagonistes cromàtics. Aquests colors no reflecteixen un model real, sinó que pretenen transmetre la visió interior de la realitat pròpia de l’artista. Aquesta llibertat es percep sobretot en el cel, on l'ús del groc i el blanc permeten mostrar una gran lluminositat en un cel nocturn.

També és important assenyalar que les línies negres que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes ajuden l’artista a dominar la mescla cromàtica. En canvi, en la meitat celeste, el groc s’expandeix i anul·la la forta presència del blau.

3. TEMÀTICA:

EXPLICACIÓ DEL PINTOR:

Aquesta obra va ser pintada per Van Gogh durant la seva estada al sanatori de Saint-Rémy. Van Gogh escriu al seu germà Theo explicant-li el que havia vist des de la seva finestra abans que es fes de dia, fent referència a l’estel del matí (Venus), representada per una gran llum blanca al costat dels xiprers.

SIGNIFICAT DELS ELEMENTS ICONOGRÀFICS:

El poble pintat és fictici, ja que la torre de l’església és del seu país natal, Holanda, fet que ens indica que el quadre està pintat des de la vessant emocional i no com un reflex fidel d’un paisatge com feien els impressionistes.

La presència del xiprer, arbre associat als cementiris, vol reflectir que per Van Gogh la mort no és ni abominable ni cruel.

Els estels brillants són importants per Van Gogh perquè sempre li feien somiar.

INTERPRETACIÓ SIMBÒLICA:

El quadre es pot entendre com a imatge de la redempció espiritual del propi autor.

4. MODELS I INFLUÈNCIES:

Els seus models són Delacroix (del qual agafa la força cromàtica), l´Impressionisme (la preocupació per la representació de la llum) i l’Ukiyo-e (l’ús del color pla sense ombres ni clarobscurs, l’expressivitat de contornejar amb una línia negre les figures dels gravats japonesos).

Al mostrar-se a favor de la utilització simbòlica del color i fer servir una pinzellada vigorosa i empastada, es va convertir en precedent del Fauvisme (pintors com Matisse o Vlaminck, que usen colors violents i aleatoris), i de l´Expressionisme (Munch).

5. CONTEXT HISTÒRIC. AUTOR I DUES OBRS:

Vincent van Gogh inicià la seva vocació als 27 anys arran d’una profunda crisi religiosa. Durant quatre anys, entre 1881 i 1885, Van Gogh es va dedicar a pintar escenes de camperols i treballadors holandesos, fins que va ingressar a l’Acadèmia de pintura d’Amsterdam.

El 1886 va anar a París, on, influenciat per l’Impressionisme i l’estampa japonesa, va abandonar el caràcter social i es va centrar en les possibilitats expressives del color. Es va instal·lar a Arles, on va conviure amb Gauguin i va pintar les seves teles més famoses gràcies a l’ajuda econòmica del seu germà Theo.

a del seu germà Theo.