'La nit estelada': Un viatge postimpressionista

FITXA TÈCNICA

• Títol: La nit estelada
• Autor: Vincent van Gogh (Groot Zundert, Brabant, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)
• Cronologia: 1889
• Estil: Postimpressionista
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Paisatge
• Localització: MoMA (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia: 1889

Context: L'obra va ser realitzada en un moment en què a França s'estava duent a terme, per part d'una sèrie d'autors nous, una revisió de l'impressionisme. Aquests pintors experimentaven un nou concepte de la pintura i van donar lloc a diferents tendències que serien precursores de les avantguardes del segle XX. Van Gogh va entrar en contacte amb els cercles impressionistes, però va trobar el seu propi camí, que el va portar a desenvolupar una obra fortament expressiva i plena de força i color.

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per:

• La unificació d'Itàlia i d'Alemanya.
• La Tercera República Francesa i la consolidació dels EUA.
• Imperialisme: Tractat de Berlín (1884-1885), en què s'estableix el repartiment del continent africà entre les potències europees.
• Segona Revolució Industrial: noves fonts d'energia (electricitat, petroli), aparició del motor d'explosió, més mitjans de comunicació...

L'art va apel·lar al gust de les classes dominants. Però també hi va haver corrents minoritaris que van cercar noves formes d'expressió. El centre artístic va ser París, amb les noves tendències com el Realisme, l'Impressionisme, el Postimpressionisme i el Simbolisme.

ESTIL

L'obra és d'estil postimpressionista, un moviment pictòric que va aparèixer a França a finals del segle XIX. Inclou un conjunt d'artistes (Cézanne, Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec) que van partir de l'impressionisme, però que van abandonar les seves limitacions i van evolucionar cap a formes personals que prefigurarien l'art del segle XX.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Pintat amb la tècnica de l'oli sobre tela. És un paisatge nocturn que consisteix en un poble, amb un gran xiprer en primer terme a l'esquerra, i unes muntanyes darrere el poble. Les dues terceres parts del quadre estan ocupades pel cel, ple de formes circulars que representen la lluna i les estrelles.

Hi predomina el color sobre la línia, aplicat amb la pinzellada característica del pintor: densa, corba i sinuosa. La gamma cromàtica és de blaus i verds, contrastada amb tocs de groc molt viu, taronja i blanc (als astres i a les finestres de les cases), que donen calidesa al quadre. Les línies que delimiten les cases, les muntanyes i els arbres controlen la mescla cromàtica.

El traç de les pinzellades presenta ritmes diferents a tot el quadre: circular en els astres i les estrelles, ondulant en el firmament, en tirabuixons a la vegetació del fons, flamejants en el xiprer i recte a les cases. La línia és ondulada al cel i contrasta amb les formes geomètriques bàsiques (quadrats, rectangles i triangles) del poble, delimitades amb un traç negre i gruixut.

El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les muntanyes del fons, i el cel ple d'estels. Els xiprers de primer terme són els eixos vertebradors del quadre. Queden en primer terme i donen profunditat, al mateix temps que semblen unir la part inferior del quadre (el poble) amb el cel. La verticalitat del xiprer i del campanar de l'església contrasta amb les ondulacions del cel i els astres.

L'horitzó és força baix, i accentua la importància del cel, que es converteix en el tema principal del quadre. Les espirals del cel ens transmeten dinamisme i una agitació inquietant.