La nit estelada de Van Gogh: Interpretació i anàlisi

Interpretació de La nit estelada

Interpretació L’autor pinta l’obra durant una de les seves estances al sanatori de Saint Remy. Havia anat a parar allà després d’una profunda crisi depressiva i pintar no només era una afició sinó també una teràpia. Ell escriu una carta al seu germà Theo i parla dels sentiments que va tenir contemplant el paisatge en una nit d’insomni i com veu les estrelles i la lluna molt grans il·luminant el cel. Això ens permet dir que l’autor està pintant un paisatge que no pretén ser real sinó imaginari. No representa les coses tal com són, sinó com ell les viu, com les sent, en aquest sentit fa una reinterpretació de la realitat. Les espirals lluminoses del cel podrien representar el moviment de les estrelles en el cel nocturn. Per altra banda, altres detalls, per exemple, l’església pinta un campanar però recorda els campanars d’Holanda. Els dos xiprers que estan presents en moltes obres de Van Gogh normalment l’obra s’entén com una reflexió sobre la mort. Per l’autor la mort no seria un fi angoixant sinó un alliberament i és una idea que viu sempre amb esperança.

Conclusions sobre l'obra de Van Gogh

Conclusions L’autor és dels més importants del postimpressionisme i la seva obra es caracteritza per la recerca de la llum i sobretot de les possibilitats expressives del color, un color que no s’ajusta a la naturalesa, sinó a les emocions de l’individu. En aquest sentit influirà molt en avantguardes posteriors com el fauvisme, en aquest autor com Matisse o Derain utilitzaran colors violents per comunicar emocions a l’espectador. Per altra banda, la gestualitat en la pinzellada de Van Gogh anuncia l’expressionisme.

Anàlisi formal d'una obra de Van Gogh

Anàlisi formal En l’obra l’autor ens presenta una obra d’interior, probablement al bar d’un poble amb dos individus asseguts al davant d’una taula jugant a les cartes molt atentament. L’escena no es representa seguint les lleis de perspectiva tradicionals i la sensació de profunditat, la utilització de colors, més foscos al fons de l’escena i més clars en el primer pla. La composició és molt simple i desplaçada cap a la dreta. Una línia vertical ens marca un eix a través de l’ampolla sobretot a partir de la línia blanca que presenta la lluïssor del vidre. Això separa el quadre en dues parts desequilibrades. Per altra banda, la mirada dels homes cap a les cartes marquen un triangle invertit. L’autor resol l’escena prescindint del tractament tradicional de llum a base de pinzellades àmplies, planes juxtaposades unes al costat de les altres. La geometrització de les figures és especialment evident en el cas de l’individu de la pipa, una mica menys en el seu company. Respecte a la paleta cromàtica, és bastant sòbria i l’autor utilitza un recurs bàsic que és el d’intercanviar els colors en les robes dels individus, igualment, les cartes apareixen blanques en les mans de l’individu de la pipa i més grises en les del personatge més jove. En conjunt, tota l’obra comunica quietud i poc dinamisme, l’actitud molt concentrada en el joc dels individus, encara incrementa aquesta sensació.

Interpretació d'una escena quotidiana de Van Gogh

Interpretació El pintor reprodueix una escena de la vida quotidiana amb dos jugadors en un bar de poble, un dels quals es pot identificar perquè havia servit de model a l’autor per altres obres, el pintor el coneixia des de petit i tenia una relació d’amistat, l’altre personatge és desconegut. La major part dels autors pensen que l’obra no té més transcendència encara que alguns defensen que el color de les cartes més blanc indicaria que seria el guanyador de la partida.