Nit estelada van gogh

LA NIT ESTELADA

FITXA TÈCNICA

Títol: La nit estelada.

Autor: Vincent Van Gogh.

Cronologia: 1889.

Tècnica: oli sobre tela.

Mides: 74x92cm.

Estil: postimpressionista.

Tema: paisatge.

Localització: MoMA (Nova York).

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Vincent Van Gogh va iniciar la seva vocació artística als 27 anys arran d’una profunda crisis religiosa, convençut que a través de la pintura podria portar algun consol a la humanitat. Durant quatre anys, entre 1881 i 1885, Van Gogh es va dedicar a pintar escenes de camperols i treballadors holandesos, fins que, aconsellat, va ingressar a l’Acadèmia de pintura d’Àmsterdam. L’any 1886 va anar a París, on la seva pintura, influenciada pel descobriment de l’Impressionisme i l’estampa japonesa, va abandonar el caràcter social i es va centrar en les possibilitats expressives del color. L’any 1888, el pintor holandès es va instal·lar a la localitat francesa d’Arle, on va conviure una temporada amb Gauguin i va pintar les seves teles més famoses, gràcies a l’ajuda del seu germà Theo. No obstant, el delicat estat mental de Van Gogh el va portar a patir constants crisis nervioses, que finalment el van dur a la mort, el juliol de 1890, al poble d’Auvers-sur-Oise, on s’havia traslladat pocs mesos abans per estar més a prop del seu germà.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Van Gogh divideix la tela en dues meitats: la inferior, on pinta una vista llunyana d’un poble sota unes muntanyes, i la superior, on destaca la brillantor dels astres al cel. Ambdues parts es troben unides per dos xiprers, que trenquen verticalment la composició del quadre, i per la torre del campanar del poble. Aquesta separació entre les dues parts es reforça en la manera com el pintor ha representat els objectes. En la part inferior, les cases de la ciutat que hi apareixen es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques: quadrats, rectangles i triangles. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats mitjançant línies corbes, però seguint uns paràmetres de repetició que anul·len el dinamisme i creen una sensació d’ordre i tranquil·litat. En canvi, tant els xiprers com el cel, on apareixen onze estels brillants i una gran lluna, desperten en l’espectador una sensació inquietant de caos i vitalitat, fruit de la utilització d’una pinzellada dinàmica i sinuosa. Aquesta sensació es veu reforçada pels dos remolins que dominen el centre de l’obra i que es contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar. El verd, el groc taronja i sobretot el blau esdevenen els principals protagonistes cromàtics del llenç. Aquests colors no reflecteixen el model, sinó que pretenen transmetre la visió interior de la realitat pròpia de l’artista. Aquesta llibertat es percep sobretot en el cel, on l’ús del groc i blanc permeten a Van Gogh mostrar una gran lluminositat en un cel nocturn. També és important assenyalar que les línies negres que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes ajuden l’artista a dominar la mescla cromàtica, detall que no utilitza en la meitat celeste, on el groc s’expandeix i anul·la la forta presència del blau.

TEMÀTICA

Aquesta obra va ser pintada durant l’estada que Van Gogh féu al sanatori de Saint-Rémy, on fou internat després d’un dels seus atacs. En una carta enviada al seu germà Theo, escrivia el següent: “Aquest matí he vist el camp des de la meva finestra molt abans que es fes el dia, sense cap altra cosa que l’estel del matí, que semblava molt gran”. Aquest estel del matí, Venus, pot ser la gran llum blanca que Van Gogh pinta al costat dels xiprers. D’altra banda, cal observar que el poble que es representa en aquest quadre és fictici, perquè la torre de l’església evoca clarament el seu país natal, Holanda. Així doncs, l’obra ha de ser interpretada des del vessant emocional i simbòlic de l’artista i no pas com un reflex més o menys fidel d’un paisatge, a la manera dels impressionistes. En aquest sentit, i sabent que per a l’artista la mort no era abominable i cruel, es pot arribar a entendre el quadre com a imatge de la redempció espiritual del propi  pintor representada pel xiprer, arbre tradicionalment associat als cementiris, i els estels brillants, dels quals l’artista afirmava que sempre el feien somiar.

MODELS I INFLUÈNCIES

La força cromàtica de la pintura de Delacroix, la constant preocupació de l’Impressionisme per la representació de la llum, i l’ús del color pla, sense ombres ni clarobscurs, i l’expressivitat de contornejar les figures amb una línea negra pròpia dels gravats japonesos de l’ukiyo-e, esdevenen el veritable punt d’arrencada de la pintura de Van Gogh. Després d’una breu influència del puntillisme de Seurat, Van gogh va abandonar la doctrina impressionista en favor de la utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i empastada. Aquest fet el converteix en precedent d’artistes fauves com Matisse o Vlaminck, que van aposatr per l’ús de registres cromàtics violents i aleatoris, i de l’emotivitat pròpia del moviment expressionista.

EL DINAR CAMPESTRE

Títol: Déjeuner sur l'herbe

Autor: Édouard Manet

Cronologia: 1863

Tecnica: oli sobre tela

Dimensions: 2.08 x 2.64 m

Estil: realista impressionista

Tema: escena costumista

Localització: Musée d'Orsay ( París)

CONTEXT HISTÒRIC

Segona meitat del Segle XIX. II revolució industrial, època de canvis, innovacions tecnològiques que provoquen que la societat també es transformi. Canvien les maneres de pensar, de viure, i es dóna menys importància a la religió o es qüestionen els principis morals i religiosos.

A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se'n va sortir i va sorgir la III república. El mateix any de la III República també comença la guerra entre França i Prússia.

ANÀLISI FORMAL

Descripció: En el centre hi ha una dona nua, i dos homes vestits i al darrere una altre dona amb roba interior refrescant-se al riu. Hi ha un paisatge natural envoltat d'arbres i al davant la roba de les dones i la resta del dinar.

Tècnica: oli

Suport: Tela

predomini del color per sobre del dibuix

Predomini de colors freds (gamma de verds) i neutres (el blanc del cos de la dona i els negres dels vestits dels homes) per sobre dels càlids. Els colors son plans i brillants i la pinzellada és solta i visible.

Composició: s'organitza en tres plans. En el primer pla cap a l'esquerra s'hi troben els vestits i el menjar. En el segon pla hi ha la dona que mira a l'espectador amb els homes vestits. En el 3r plà hi ha la dona del riu. Aquests tres plans es poden integrar en un triangle on el punt de fuga és el tros petit del cel pintat a la part alta de la tela. Aquests personatges no tenen relació entre ells, no es miren. Tots aquests personatges estan integrats en un paisatge on domina el color verd. El pintor crea el paisatge amb diferents tonalitats de verd.

Perspectiva: Té una perspectiva lineal una mica alterada. Figures planes sense volum que no donen sensació de profunditat.

Llum: La llum està repartida uniformement, no hi ha clarobscurs. Les obres son taques més fosques del mateix color.

ANÀLISI Estilístic

Estil

A mig camí entre el Realisme i l'impressionisme. Característiques:

-pinta a l'aire lliure, pinta a base de taques, no hi ha clarobscurs, pinzellada solta, colors plans, etc.

Ell no es considera impressionista però el impressionistes el consideren el seu mestre i el precursor de l'impressionisme del moment.

Antecedents: el judici de París de Rafael, i també es basa en el concert campestre de Ticià. Manet també va viatjar a Espanya i li va agradar molt Velázquez i el considera el mestre dels pintors de la historia. Agafa també inflñuència dels gravats japonesos.

Influències: Impressionistes i Picassó que va fer una sèrie de pintures basant-se en aquesta obra.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Tema: dos artistes i les seves models fent una pausa per dinar. Hi ha una teoria que diu que

un és el germà de Manet (el del bastó) i l'altre, és un escultor. La dona despullada és la model preferida de Manet, que es diu Victorine Meurent.

A París es feia un saló d'art oficial un cop a l'any, on els artistes exposaven les seves obres i els clients les podien veure i les compraven. Aquesta obra va ser rebutjada però es va exposar al saló dels rebutjats.

Com que s’hi representava una dona nua i no era un tema mitològic, va escandalitzar bastant i també va ser criticat per la tècnica, ja que no seguia les normes academicistes.

Per altre banda va haver-hi grans artistes que el van agafar com a model, innovador de l'art. Es va començar a parlar d'avantguardes (estils que tenen una durada curta però estan a primera línia de l'art en aquest moment).

Funció: Aconseguir exposar-lo al saló oficial i vendre'l. També volia renovar el llenguatge pictòric, llenguatge pictòric nou fora de l’academicisme.