El Niño i La Niña: Fenòmens i Prevenció

El fenomen d'El Niño

El Niño és un dels fenòmens atmosfèrics que tenen lloc a més gran escala al nostre planeta. El nom li van posar els pescadors peruans perquè es produeix per Nadal. L'aigua, normalment freda degut al corrent de Humboldt que ve des de l'Antàrtida, s'escalfava i els peixos fugien cap al sud empesos per un corrent càlid que venia del golf de Guayaquil, a l'Equador, i que van anomenar "corrent del Niño".

En situació normal, els vents alisis bufen de l'est cap a l'oest a la zona intertropical i empenyen la capa d'aigua superficial de la costa occidental sud-americana cap a l'altre extrem del Pacífic (Austràlia i Indonèsia). Això afavoreix l'ascens d'aigua profunda, més freda i carregada de nutrients. Com a conseqüència d'això, a aquesta zona hi ha una gran abundància de pesca (zona d'aflorament). Com que l'aigua és freda, també ho és l'aire que queda per sobre d'ella i no té tendència a aixecar-se. Es crea una zona d'altes pressions que originen un clima sec.

A l'extrem contrari del Pacífic, a Austràlia, les aigües són uns 8 °C més càlides i el nivell del mar és mig metre més alt que a Sud-amèrica. Aquesta elevada temperatura afavoreix l'ascens de l'aire humit i es forma una zona de baixes pressions amb precipitacions molt abundants.

Els anys d'El Niño, fenomen que es produeix amb una periodicitat d'entre 3 i 7 anys, els vents alisis s'afebleixen o deixen de bufar i les aigües de la costa sud-americana s'escalfen. Es dificulta l'ascens del corrent d'aigua freda i disminueix moltíssim la pesca. L'aigua calenta escalfa l'aire, que puja i afavoreix les precipitacions intenses que poden causar inundacions, doncs no hi ha prou vegetació per la sequedat habitual.

A les costes d'Austràlia i Indonèsia passa el contrari: les aigües són més fredes, es crea una zona d'altes pressions que estabilitzen el temps, disminuint les precipitacions, i es produeixen sequeres que poden provocar incendis devastadors.

El fenomen de La Niña

Hi ha una altra situació, que és un reforçament de la situació habitual, coneguda com La Niña.

La Niña és el reforçament de la situació anticiclònica habitual a la costa americana del Pacífic, al mateix temps que els vents alisis de l'est s'intensifiquen. Aquesta situació pot durar uns quants mesos i es presenta cada tres o quatre anys amb més regularitat que la situació d'El Niño. Durant el fenomen de La Niña s'acumula al Pacífic tropical occidental una massa d'aigua de 100 a 200 metres de gruix, amb una temperatura sovint superior als 29 °C, que és la més càlida que es genera al planeta. Els seus efectes són una intensificació de les pluges a les costes indoaustralianes, un augment de la freqüència d'huracans i una sequera intensa a l'altra banda del Pacífic.

Prevenció de Riscos Meteorològics

No podem controlar els fenòmens meteorològics, però sí minimitzar els seus efectes prenent mesures de predicció i prevenció:

• Desenvolupar mètodes eficaços de predicció de fenòmens meteorològics.
• Dissenyar plans d'actuació per a les situacions de risc que es puguin presentar.
• Cartografiar àrees de risc i establir una ordenació territorial adient.

A Catalunya, els encarregats de la predicció són el Servei Meteorològic de Catalunya, depenent de la Generalitat, i el Centre Meteorològic Regional de Catalunya, depenent del govern central. Han establert llindars que determinen situacions d'alerta. Els avisos es donen 36 hores abans que les prediccions indiquin que se superaran aquests llindars. Hi ha dos nivells d'alerta i els avisos també indiquen la probabilitat que succeeixi el fenomen (molt probable, probable, possible) per a cada comarca de Catalunya amb intervals de sis hores. Aquests avisos es transmeten a la població pels webs dels serveis meteorològics i a través dels mitjans de comunicació.