Nihilisme i Vitalisme: Anàlisi Comparativa entre Plató i Nietzsche

Nihilisme: Pèrdua de Valors i Sentit de l'Existència

El nihilisme es defineix com la negació de tot valor, la pèrdua del sentit de l'existència i dels valors. S'oposa al vitalisme i sorgeix, segons Nietzsche, com a conseqüència de la "mort de Déu" i la pèrdua de valors tradicionals. Aquest nihilisme implica la constatació de la decadència de la cultura.

Genealogia de la Moral i Transvaloració

Nietzsche fa una genealogia de la moral per buscar l'origen d'aquesta decadència. Analitza com els valors aristocràtics originals, basats en la força i la noblesa, van ser invertits pel cristianisme, donant lloc a una moral d'esclaus que valora la humilitat i la submissió. Aquesta transvaloració, segons Nietzsche, és causada per la por i el ressentiment dels febles.

Comparació Filosòfica: Plató vs Nietzsche

Tendència Filosòfica

• Plató: Idealista i racionalista.
• Nietzsche: Vitalista.

Sòcrates

• Plató: Mestre admirat, li va dedicar la seva teoria convertint-lo en el protagonista de tots els diàlegs.
• Nietzsche: Corruptor, culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental.

Concepció de la Realitat

• Plató: Existeixen dues realitats: món intel·ligible (vertader) i món sensible (còpia del primer).
• Nietzsche: Només existeix un món, la vida; la realitat és pur esdevenir.

Coneixement

• Plató: Els sentiments només serveixen per al coneixement de l'aparença; la raó ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de veritats universals.
• Nietzsche: Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La veritat és una il·lusió, és esdevenir i sempre interpretació; només la podem captar per metàfores.

Déu

• Plató: Representant de la divinitat, més que el demiürg, seria la Idea de Bé, fonament de la resta d'idees.
• Nietzsche: Nega l'existència de Déu, de les idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible.

Ètica

• Plató: Intel·lectualisme moral; el coneixement de les idees ètiques s'identifica amb la virtut. S'han de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles.
• Nietzsche: L'ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és una formulació de la moral d'esclaus que ha domesticat els impulsos vitals dels homes.

Antropologia

• Plató: Antropologia dual: l'home és una unió antinatural d'ànima i cos. El cos és la tomba de l'ànima.
• Nietzsche: Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima; el cos és l'essència de l'ésser humà.

Ésser Superior

• Plató: El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el mite de la caverna).
• Nietzsche: El superhome (metafòricament, el nen) s'ha alliberat dels valors de la moral i la tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliè a la vida.

Política

• Plató: El més important és aconseguir el bé comú dins de la república, i això s'aconsegueix amb governants justos, els filòsofs, els savis. Defensa d'una idea de política per a la comunitat.
• Nietzsche: Defensa l'individualisme, tant en l'àmbit ètic com en el polític, i rebutja l'Estat, que cataloga com "el monstre més fred" que ens menteix dient-nos "jo sóc el poble".

Vocabulari Clau

• "Senyors": Els nobles, aquells que tenen les virtuts aristocràtiques.
• "Enverinament": Degeneració que resulta de la pèrdua dels valors aristocràtics.
• "Noble": Homes superiors, els millors, els més bons; per això també s'identifica amb el superhome.
• "Imatge invertida": Contraposició d'home bo.
• "Aliena a la pròpia essència": Que no pertany a la seva pròpia moral.
• "Moral noble": És la moral d'un noble, que accepta la voluntat de poder: un home legislador, que crea les seves pròpies normes.
• "Metàfores": S'usa una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se en què es pot comparar algun aspecte d'allò que les dues expressions signifiquen.
• "Propensió moral cap a la veritat": Sentiment que es té l'obligació d'usar el llenguatge de manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.