Nihilisme i Transvaloració: Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental

Context històric i filosòfic

La cultura occidental, nascuda a l'antiga Grècia, havia confiat en les possibilitats de la raó per assolir els objectius que es proposava: l'accés a la veritat (objectiu epistemològic), el coneixement de la realitat (objectiu ontològic) i l'adveniment d'una societat justa d'éssers virtuosos (objectiu moral/ètic).

La raó semblava poder donar un sentit unitari a la vida humana. Les fonts de les quals neix el pessimisme sobre les possibilitats de construir mons òptims mitjançant la raó són:

Crítica a la Raó

• «Els somnis de la raó produeixen monstres». Tots els intents d'aplicar la raó a la realitat han acabat en desgràcies. La raó és autodestructiva. Ex: Revolució Francesa, que va convertir la promesa de llibertat, igualtat i fraternitat en una massa obrera empobrida obligada a conviure amb la misèria.
• La raó no és un òrgan autònom de l'ésser humà. Les accions i pensaments humans responen a motius que no són racionals: instints, interessos, estructures mentals inconscients... La raó està lligada a un cos biològic, en un temps determinat, en unes condicions econòmiques, socials, culturals...

El Nihilisme

Els fonaments en què s'ha basat tota la cultura occidental (la veritat i el bé) s'han acabat revelant com «una faula». Fins ara, els éssers humans creien que el que ells consideraven bo o roí era així perquè Déu ho havia establert com una llei eterna i indiscutible. Si no es creu en Déu, l'ésser humà i el seu destí ja no tenen cap fonament diví transcendent, sinó que l'existència humana es redueix a la vida terrenal. Nietzsche distingeix nihilisme passiu del actiu:

Tipus de Nihilisme

• Nihilisme passiu: S'entén l'operació teòrica consistent a anul·lar els valors vitals (platonisme, cristianisme, ciència). Aquestes teories han intentat reduir el valor epistemològic vital, la sensibilitat; així mateix, han obstaculitzat el valor vital moral, la instintivitat. Nietzsche anomena aquest atac la transvaloració dels valors vitals. A més, utilitza la metàfora del camell per identificar el pes innecessari, el d'uns valors improductius i contraproduents. Dins del nihilisme passiu podem ubicar el nihilisme moral.
• Nihilisme actiu: S'entén l'esforç per recuperar la força que els valors vitals haurien de tenir a l'hora de concebre el món i l'ésser humà. La manera que té de fer-ho és criticar feroçment la distorsió de la realitat i els interessos que s'amaguen en les tres teories esmentades tant en l'àmbit epistemològic com en el moral.

Després d'aquesta visió de la cultura europea contemporània, l'autor veu un gran contrast entre aquesta i la grega clàssica.

Contrast entre Cultures

• La cultura grega esdevé així, per a Nietzsche, quelcom molt superior a tot el que va venir després, cosa que desmenteix la ideologia del progrés com a avançament sempre cap a un estadi millor.
• La cultura europea comença a emmalaltir amb Sòcrates i Plató, perquè a partir de l'influx de les seves idees, s'insereix i s'escampa el conflicte entre la raó i els instints.

La hipòtesi de Nietzsche és que la Grècia primitiva va aconseguir sintetitzar, en una relació harmònica, els dos impulsos fonamentals:

Impulsos Fonamentals

:

- Allò dionisíac. El q és dionisíac expressa la força vital instintiva i l’embriaguesa creadora que brolla d’una actitud sana d’acceptació del món tal com és. L’expressió artística que li és + pròpia =música.

- Allò apol·lini. El q és apol·lini expressa l’impuls de creació de formes/figures/significats delimitats i determinats. L’expressió artística que li és + pròpia=plàstica. 

La decadència d’aquesta mena d cultura equilibrada entre el que és passional i el que és racional. Aquesta victòria de la raó sobre els instints es produeix a partir de la creença que la raó pot explicar què és el món i de quina manera funciona, una raó que descriu el món com si fora una estructura precisa de causa i efectes. L'autor critica la hipertròfia dels coneixements racionals.

Com a conseq dla superació del nihilisme, hauria de nàixer, segons l'autor, un suprahumà. Suprahumà-Übermensch= terme usat pel filòsof del martell* x designar l’ésser humà dionisíac. Al seu torn, el nihilisme se supera a partir dla decisió d’assumir la concepció d l’etern retorn. El suprahumà n representa la figura de cap ésser humà ideal/ superior a l’ésser actual. És l’ésser humà en q l’acció torna a prendre la iniciativa sobre la reacció. Aquest ésser actiu és un creador d nous models/rols.

Nietzsche defén una doble pluralitat: - La intraindividual. El subjecte individual és una pluralitat de forces i una diversitat de personatges. (No és una substancia, un nucli racional unitari.)//- La interindividual. Només hi ha individus diferents entre si i dif en valors. (No hi ha cap subjecte transcendental universal.) 

Les màscares/rols: model d conducta q, en societat, s’espera d nosaltres en cada situació concreta. Ja q ens venen imposats de fora, cal, segons Nietzsche, q mirem d crear-ne d nous

Crítica cult occi; racionalitat/moral/religió: mètode genealògic.

Dsps d’analitzar nihilisme, l'autor fa una diagnosi del present. El q és bo i el q és vertader serà el q afavoreix la vida, el q fa + saludable, + vigorosa, + intensa. I el que és roín i el q és fals, x contra, serà tot allò q la perjudica, q la fa emmalaltir i decaure. En aquest sentit, l’autoestima q els ideals morals q han caracteritzat la cultura europea desde les acaballes del món antic plantegen com a virtut l’esmorteïment i fins i tot l’anul·lació, en el cas de ser possible, dels impulsos corporals. Així les coses, la nostra cultura (europea occidental) estableix com a ideal moral una espiritualització de l’ésser humà. X això, quan Nietzsche parla de superació del nihilisme, parla sobretot de la superació de la moral tradicional en virtut d’una «transvaloració». És a dir, parla d’un canvi d valors x a fer-los conformes amb la vida; aquesta és la «transvaloració» esmentada.

Nietzsche usa un mètode a fi de criticar la cult occidental; el mètode en qüestió és la genealogia x a descobrir un frau llunyà en el temps.l’origen se situa la por d’uns homes mediocres a l’esdevindre i al canvi de les coses, la por d viure insegurs en un món q experimentem i q ens resulta enigmàtic. El nostre llinatge com a europeus occi prové dla por i no d l’amor a la veritat. ja n es pregunta quines són les cond q el converteixen és científicament vertader i vàlid, sinó quin valor representa x a la vida.

L’actitud q ha inspirat fins ara la creació d’aquestes formes cult ha estat la por a la vida. Les creacions culturals de l’ésser humà occidental, educat («domesticat») x l’esperit de la metafísica i la moral platonicocristiana, són creacions nihilistes en q es reflecteix la següent contradicció interna bàsica: la ruptura platonicocristiana entre un món aparent i un vertader, entre un ser (una realitat) i un haver de ser (un ideal), com a origen últim de la malaltia nihilista. 

Aquest dualisme platonicocristià criticat x  Nietzsche té dues cares:

- Pel que fa a la concepció de la realitat, estableix una separació entre món sensible i món intel·ligible. Segons aquest dualisme, el món sensible és enganyós i inconsistent, mentre que l’intel·ligible és el regne de la veritat i del bé absoluts.

- Pel que fa a la moral, aquest dualisme distingeix entre un ideal o un haver de ser, que no arriba mai a ser efectivament (perquè cap ésser humà és capaç de realitzar la perfecció moral absoluta), i l’ésser que, de fet, som.

El q val sempre és el món vertader i transcendent, és a dir, el món ideal de l’haver de ser, q és sempre inassolible. Aquest món en q hi som, món sensible, en canvi, no és + q un món aparent/fals/sense valor. 

L'idealisme metafisicoplatònic i cristianisme han tractat sempre d fer valdre una veritat i una moral úniques per a tothom. Cal anar, doncs, contra el platonisme i el cristianisme, i cal fer-ho a fi de materialitzar una cultura sana, una cultura pro vida. 

Les caract. dels dos tipus de moral (moral dels esclaus/senyors) són:

- Moral dels esclaus està inspirada pel ressentiment. Aquest, és x l'autor l’odi nascut de la impotència contra el q no es pot ser/no es pot tindre. Aquesta moral s’associa a la idea dla soc com a ramat.

- La moral dels forts/senyors, en canvi, està lligada a una voluntat d poder afirmativa, q cerca l’expansió dla seua força i una autosuperació contínua. No accepta els valors fixats com absoluts, sinó q inventa propis. S’associa a la idea del suprahumà. 

El cristianisme ha fet un treball d’anivellament q ha conclòs en la consagració final/universal de l’esperit del ramat.  L’idealisme metafísic, amb la defensa d’una sola veritat en si, té els mateixos efectes d’anivellament que el cristianisme.