Nihilisme de Nietzsche: Les Cinc Etapes Clau de la Negació
Enviado por Malnascut y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
Nihilisme de Nietzsche: Les Cinc Etapes Clau
El nihilisme, definit per Nietzsche com la malaltia crònica d'Occident, és la negació pura. Ja en Plató es manifesta una forma de nihilisme, ja que nega el món sensible en funció del món intel·ligible.
El Nihilisme Platònic: Negació del Món Sensible
Plató proposava fugir d'aquest món sensible; la mort era vista com una alliberació. Aquesta negació de la vida té diverses etapes evolutives segons Nietzsche:
Les Cinc Etapes del Nihilisme Nietzscheà
1. El Ressentiment: L'Odi del Feble
És la reacció del feble quan és conscient de l'odi que dirigeix cap al fort. Aquest sentiment d'enveja és el punt de partida de la negació de la vida.
2. La Mala Consciència: El Sentiment de Culpa
Apareix quan aquest ressentiment es dirigeix cap a un mateix, generant el sentiment de culpa. 'Sóc el culpable de la meva feblesa'. S'expressa en el concepte del pecat original del judaisme: els éssers humans neixen amb la culpa del pecat original, tenint un deute amb el seu creador.
3. L'Ideal Ascètic: De la Debilitat a la Força
És el moment de la sublimació, de l'alliberament del sentiment de culpa. Consisteix a convertir la feblesa en fortalesa. Això ho fa el cristianisme: ens allibera de la culpa (el baptisme allibera del pecat original).
La redempció que suposa el cristianisme aconsegueix tergiversar-ho: Déu fet home es 'suïcida'. El bateig ens perdona el pecat, però ens origina dos nous deutes: la creació i el sacrifici de Jesús.
4. La Mort de Déu: Canvi de Fonament dels Valors
Tant la mort de Déu com tot el desenvolupament del nihilisme, en totes les seves etapes, són una constatació del camí recorregut pel pensament occidental.
La mort de Déu és un esdeveniment necessari, però no suficient per superar el nihilisme. Fins ara, el nihilisme ha negat la vida en nom d'uns valors superiors que representa el Déu judeocristià.
Per tant, per destruir aquests valors, abans cal eliminar el Déu que personalitza aquests valors. Nietzsche s'està referint al materialisme del segle XVIII-XIX (Mill, Marx i Kant).
La característica de la mort de Déu és que aquests valors perden el seu caràcter diví, però mantenen el fonament humà: la moral substitueix la religió. Per tant, tenim els mateixos valors, però canviant el seu fonament, que de diví ha passat a ser humà.
5. El Darrer Home i l'Home que Vol Morir
Amb la mort de Déu, la tendència humana és a caure en la indiferència: res té sentit.
El darrer home és el que ho posa tot en dubte, el que sent que res té sentit. És la condició per acabar d'eliminar els antics valors, però encara, tot i que s'està negant els valors cristians, és incapaç de formular uns nous valors, els de l'afirmació, els de la vida.
Després del darrer home ve l'home que vol morir: precisament veu el final de l'home oprimit pel nihilisme, vol deixar de ser aquest home i iniciar el camí del superhome.
L'home vol morir com a home per esdevenir superhome. Això significa que l'home que vol morir obre les portes a la transmutació dels valors, que és la recuperació dels valors naturals anteriors a l'aparició del ressentiment.