Nietzsche vs. Plató: Vitalisme contra Racionalisme

Comparació entre Nietzsche i Plató

Nietzsche és un dels autors més polèmics de la història de la filosofia. Fa una crítica radical i demolidora dels valors de la cultura occidental, expressant una reacció contra el racionalisme imposat per Plató, filòsof grec deixeble de Sòcrates.

La crítica al racionalisme platònic

En primer lloc, Nietzsche defensa una filosofia vitalista. Creu que els éssers humans hem de viure una vida plena i intensa però, a causa dels valors imposats, no podem fer-ho. Nietzsche acusa Plató de ser el primer causant en centrar la vida de l'home en la raó i el coneixement, negant una part molt important d'aquest: els desitjos del cos i les passions, és a dir, la part irracional.

Apol·lini i Dionisíac: Dues forces oposades

Plató defensa la superioritat de les idees, com ara les matemàtiques, la idea de bellesa o justícia i, per sobre de tot, la idea de Bé, a la qual s'hi pot arribar exclusivament si la raó és capaç de dominar les passions i els desitjos del cos. A diferència de Plató, Nietzsche entén la vida a partir de dues forces oposades i complementàries: l'esperit apol·lini i l'esperit dionisíac.

• Esperit apol·lini: Engloba les qualitats d'ordre, mesura, raó, bellesa, llum, dia...
• Esperit dionisíac: Inclou els seus contraris, com la foscor, la nit, el caos, la desmesura, la passió, l'horror...

El Superhome contra el Filòsof-Rei

Per a Nietzsche, només pot viure d'aquesta manera el superhome, una minoria que aconsegueix passar les tres metamorfosis (camell, lleó i nen), en les quals es desfarà d'uns codis morals imposats i serà un home creatiu, capaç de crear els seus propis valors i ser completament feliç. Per a Plató, els únics capaços d'arribar a una vida plena seran aquells que acaben coneixent, per l'ascensió dialèctica, la idea de Bé, la qual dóna sentit a tota la realitat. Aquests són, per a ell, els filòsofs, que tenen l'ànima racional com a predominant i, per tant, la virtut de la saviesa (màxim coneixement). A més, considera que el cos és una presó de l'ànima, on els desitjos d'aquest ens allunyen de la felicitat veritable.

Ànima i societat segons Plató

Segons Plató, les ànimes estan classificades en tres tipus i cadascuna d'elles té un paper determinat en la societat. Per tant, està imposant d'alguna manera com ha de ser cada individu.

La unitat de cos i ànima en Nietzsche

Nietzsche, en canvi, no fa cap distinció entre cos i ànima, ja que ho veu com un tot, i defensa la llibertat de l'individu, raó per la qual considera que el determinisme de Plató afebleix o entorpeix el valor de la plenitud.

La decadència de l'home occidental

Per a Nietzsche, el món, la realitat, la vida és un flux caòtic sense sentit i cal saber viure amb l'horror i l'absurditat d'aquesta, combinant els dos pols oposats de la realitat. Però quan apareix la filosofia, sobretot Sòcrates i Plató, amb la seva defensa del coneixement només a través de la raó, aquest equilibri es trenca i comença la decadència de l'home occidental.