Nietzsche vs. Mill: Moral de Senyors i Utilitarisme

Nietzsche vs. Mill: Dues Morals Oposades

A continuació, comparem les propostes morals de Friedrich Nietzsche i John Stuart Mill, que són fonamentalment oposades. L'única cosa que podrien tenir en comú és la importància que atorguen a l'art.

La Moral dels Senyors de Nietzsche

Nietzsche defensa la moral dels senyors, que és pròpia del superhome. Aquest coneix la mort de Déu i actua en conseqüència, aplicant la voluntat de poder. La moral dels senyors és individualista i crea els seus propis valors des de la força. Aquesta seguretat instintiva el porta a la recerca de la plenitud i la intensitat vital, amb independència del plaer i el dolor, perquè per a ell és fonamental sentir-se viu, no pas sentir-se segur.

Els seus valors són:

• L'arrogància
• La falta de simpatia
• El menyspreu pels inferiors

És la moral pròpia de l'home intuïtiu i dionisíac, que vol fer de la seva vida una obra d'art. Tot el que fa per assolir el seu objectiu és bo, i en aconseguir-ho assolirà la felicitat.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

La moral de Mill parteix del principi d'utilitat o de la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Segons Nietzsche, aquesta és una moral de ramat. L'utilitarisme identifica el bé amb la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Nietzsche diria que a aquesta moral li falta seguretat instintiva, perquè qui realment busca la felicitat no té por del dolor.

Per a Mill, l'obtenció de plaers està lligada a les facultats superiors, ja que considera que els plaers espirituals són superiors als corporals. Nietzsche, en canvi, rebutja el menyspreu pel cos i la fe en la raó per proporcionar-nos felicitat. Mill associa la felicitat a l'adquisició d'una cultura intel·lectual i a una implicació en la recerca del bé comú. Segons Nietzsche, els seus valors, com la igualtat, la solidaritat i la compassió, són propis de la moral d'esclaus, que busca seguretat en el ramat.

Des de la perspectiva de l'utilitarisme, la moral proposada per Nietzsche no és acceptable perquè és egoista i, en termes d'utilitat, és contrària al principi de la màxima felicitat.

La Veritat com a Il·lusió Segons Nietzsche

Contra el mentider de qui ningú no es fia

L'acceptació de la veritat té les seves arrels en la recerca de seguretat d'aquells que no poden viure sense ser acceptats pel ramat. Hi ha dues maneres d'utilitzar el llenguatge per designar les coses:

• Intuïcions: S'utilitzen les paraules per designar una experiència única que només pot ser compresa per aquells que l'han viscuda.
• Conceptes: Són el resultat de generalitzar. Seguidament, inventem un símbol, la paraula, per designar aquelles coses o experiències. La paraula és universal i compresa per tothom.

L'Home Intuïtiu vs. L'Home Racional

Què determina que un individu faci ús d'un llenguatge o un altre, l'intuïtiu o el conceptual? Depèn de la seva manera de ser al món.

• L'home intuïtiu es guia per les seves intuïcions i busca viure en plenitud, encara que sigui a costa de la seva supervivència.
• L'home racional es guia pels conceptes perquè vol sentir-se segur i mantenir-se en l'existència, encara que sigui a costa de no viure la vida plenament.

D'aquestes dues maneres de ser al món, la segona és la que s'ha imposat en la societat i ha establert com a "veritat" una sèrie de conceptes a partir de l'acceptació col·lectiva. El ramat, la massa, oblida que aquests conceptes no designen el que és real; han perdut el seu valor sensible amb el pas del temps i de tant usar-los. Accepten veritats que realment són il·lusions. La raó per la qual s'hi adhereixen no és perquè siguin certes, sinó perquè compartir-les els proporciona estabilitat i seguretat dins la societat.

Darrere d'aquesta idea de veritat s'amaga el desig de mentir, perquè per a Nietzsche no existeix una veritat objectiva. Per tant, tota veritat és el resultat d'una determinada perspectiva, i considerar una de les possibles (la socialment acceptada) com l'única vàlida és voler mentir. No totes les perspectives valen el mateix: són més valuoses aquelles que afirmen que la vida mereix ser viscuda, i no la que ens proporciona la veritat social (la de l'home racional).