Nietzsche: Vitalisme, Superhome i Nihilisme Explicats

Nietzsche: Conceptes Clau de la seva Filosofia

87. Què és el vitalisme?

El vitalisme parla d’unes perspectives totalment diverses. Concepció de la vida d’una forma diferent a la de l’època. Per una banda, hi ha la vida en sentit biològic. En canvi, per una altra, hi ha la vida en sentit històric i biogràfic (Hem de viure el moment que no es tornarà a repetir).

88. Importància de la metàfora

Utilitza la metàfora perquè vol que la seva filosofia no sigui una cosa única per a tots, sinó que cadascú sigui creatiu amb la filosofia que exposa Nietzsche. Intenta fer-nos veure que pensem, però que no tots pensem el mateix.

89. Apol·lo i Dionís

L’Apol·lo i el Dionís són dos personatges de la tragèdia que representen dues forces estètiques oposades, però que l’un no pot viure sense l’altre (perquè en el fons són l’expressió d’una mateixa realitat). Per una banda, l’Apol·lo representa la vida individualitzada, determinada (és el sentit més racional). I per una altra banda, el Dionís representa la vida com a fons originari (és el sentit més de «bogeria»).

90. Importància de la tragèdia

La idea de la tragèdia (on, per exemple, tots van iguals amb una màscara que ni riu ni plora, l’espectador decideix) és que sigui l’espectador el creador d’allò que està veient i no el director.

91. L'home teòric i l'home artístic

• L’home teòric: Només es preocupa de sobreviure, tot i que li costa viure la vida, de renunciar-hi. Empra conceptes, intenta buscar seguretats.
• L’home artístic: Només es preocupa de viure tot, fins i tot a costa de la seva pròpia supervivència. Per a ell, res no és necessari.

92. Per què Nietzsche diu que el cristianisme "nega el temps"?

S'inventa l’eternitat. Es crea el món de les Idees com un món etern, i es duplica de forma innecessària els dos mons. Per això, el cristianisme nega el temps terrenal.

93. Moral de senyors i moral d'esclaus

• La moral de senyors: És la moral d’uns quants, és individualista. Els senyors són forts, dominadors, nobles. Afirmen la jerarquia, estimen els iguals i menyspreen els inferiors.
• La moral d'esclaus: És una moral de ramat, gregària... sorgeix del temor contra el que és superior i contra la vida mateixa. Només busca la seguretat, la seva voluntat és la igualtat, el seu desig d’anivellar a tots de la mateixa manera.

94. El nihilisme

Un cop hem matat Déu, un cop hem sortit d’aquest món transcendent que ens tenia enganyats i que ens duplicava la realitat, no ens queda res. Aquest és l’estat de nihilisme. És per aquest motiu que el nihilisme és un pas entre la mort de Déu i la nova filosofia que ens proposa Nietzsche.

95. El superhome

Estat que es té quan se surt del nihilisme, que consisteix a ser tu el Déu de tu mateix (llibertat creadora). És a dir, suposa la superació de l’autoalienació (estar sotmesos a uns valors preestablerts), i acceptar que ara és l’home el creador i experimentador. Aquest és el superhome.

96. Les tres transformacions

A. Primera transformació: L'esperit es converteix en un camell

Nietzsche empra la imatge del camell per tal que entenguem aquesta primera transformació. El camell representa l'ésser submís davant de l’omnipotència de Déu o de la llei moral que arrossega i carrega a les seves espatlles.

B. Segona transformació: El camell es converteix en lleó

El lleó simbolitza l’esperit, la lluita contra els valors, contra la moral idealista que se’ns venia presentant.

C. Tercera transformació: El lleó es converteix en nen

El nen simbolitza el superhome que és capaç de projectar nous valors.

La mort de Déu posa de manifest el caràcter d’aventura i de joc de l’existència humana. Ara ja no tenim cap Déu que ens limiti la nostra llibertat; al contrari, nosaltres som els amos i senyors de la vida. La transcendència també ens havia fet oblidar del món i del propi cos. Ara tot canvia: on hi havia Déu, ara hi ha l’home, del qual neix tot i que s’obre al món.

Ens trobem davant d’una nova forma de vida en la qual l’ésser humà alliberat i creador se supera a si mateix contínuament exercint el seu poder creador.