Nietzsche: Vitalisme, Genealogia, Superhome i la Mort de Déu

Friedrich Nietzsche: Crítica a la Filosofia i Vitalisme

Per a Nietzsche, els teus propis sentiments són bons. Vol carregar-se la filosofia perquè considera que ha estat un adoctrinament i culpa a Plató, ja que diu que tots hem buscat la veritat per culpa seva.

La base de la seva filosofia és un diagnòstic pessimista de la societat decadent. Diu que la societat és decadent perquè és una societat sense voluntat de poder (la força interna de l’ésser humà que ens impulsa a actuar). Aquesta manca es deu al fet que hem perdut les ganes de viure.

Ell és vitalista, ja que considera que el valor màxim de l’ésser humà és la vida.

La Genealogia de la Decadència

Per veure com s’ha arribat a aquesta situació, Nietzsche realitza la Genealogia: examina quan comença la decadència i com s’ha desenvolupat fins a l’actualitat. Busca els culpables de la decadència a través de dues genealogies principals:

1. Moral: El culpable és la religió, concretament Sant Pau.
2. Tragèdia: El culpable és la Filosofia, concretament Plató.

Per a ell, la filosofia mata els instints i els sentiments de l’ésser humà, ja que només dona importància a la raó. L’home té tant una part racional com una d’instintiva, i la vida consisteix en la lluita constant d’aquestes dues forces.

L'Esperit Apol·lini i Dionisíac

L’esperit està dividit en:

• Apol·lini (Apol·lo, Déu de la raó).
• Dionisíac (Dionís, Déu del sexe, esperit dels instints).

En arribar al resultat, dirà que haurem de tornar a recordar l’esperit de la tragèdia grega.

La Teoria del Martell i la Filosofia de la Sospita

La Teoria del martell es relaciona amb el llenguatge i el fet de poder dir la filosofia a martellades (Nietzsche pica a la gent) en aquesta manera d’entendre l’home i la vida. Nietzsche, juntament amb Marx i Freud, són considerats filòsofs de la sospita (dubten de la nostra societat i busquen l’origen o causa d’aquesta societat corrupta).

Classificació de la Filosofia de Nietzsche

1. Filosofia del Martell: Té la crítica (Sòcrates, Plató, Cristianisme) i la destructiva.
2. Filosofia de la Meva Taula de Valors: Constructiva (nova filosofia i proposta de Nietzsche), proposar nous valors per a la vida que seran adoptats pel superhome i una nova concepció del temps.

Zaratustra, la Mort de Déu i el Superhome

Zaratustra, profeta persa, “Així parla”: baixa de la muntanya i intenta explicar una nova taula de valors. Ningú l’entén, només un boig, i aquest boig predica la “mort de Déu”.

Nietzsche no mata Déu, sinó que confirma la seva mort. Déu ha existit a través dels seus valors. A partir d’ara, el Superhome serà l’ésser que prendrà la vida com a pròpia i no la deixarà en mans d’un ésser superior (Déu).

“L’home és un pont entre el mico i el superhome”. L’ideal és arribar al superhome; nosaltres estem de trànsit entre els dos. El superhome no es deixarà guiar pels valors establerts i concebrà el temps de manera cíclica.

La Transvaloració dels Valors

Això no significa canviar el Bé pel Mal, perquè si només fos un canvi, seguiríem operant amb valors cristians. Es tracta de superar-los, d’anar “més enllà del bé i del mal”, i significa actuar pels valors establerts per mi. Això s’anomena transvaloració o transmutació dels valors.

Hi ha dos tipus de valors: l'esperit apol·lini i el dionisíac. El cristianisme posa un sol valor: la raó (el bé) i oprimeix la vida (la nega). El màxim valor és la vida, que equival a la voluntat de poder: no deixar-me portar per ningú.

Crítica a la Moral Cristiana

Nietzsche diu que els cristians som més ressentits (com que tenim una culpa assumida, després quan la veiem, hi estem en contra). La moral antinatural forma part dels dèbils. L’home té por a la vida, per això inventa la religió, ja que per a ell tota religió és una negació de la vida.

Per a ell, Déu és una invenció de l’home pel fet de sentir-se inferior i per tenir por d’assumir la vida. L’alienació de l’home és deixar la meva vida en mans d’un ésser exterior.

Ciència, Metafísica i Nihilisme

Les ciències no ens donen veritats; també són una invenció de l’home, i la vida no s’ha d’atrapar amb paraules, s’ha de viure. Nietzsche afirma que les paraules no atrapen la vida (suggereixen, però no diuen), fent una comparació implícita amb Plató.

Nietzsche critica que la filosofia ha estat metafísica. La metafísica ha fet una inversió (canviat) dels valors, ha posat el bé més enllà i no dona valors al món terrenal. Les ciències busquen la veritat, però són una invenció de l’home i transformen el món real en aparences.

L’home està malalt, i estem en una societat decadent perquè busquem veritats que no existeixen. Llavors es cau en el Nihilisme (no trobar sentit a la vida).

Les Dues Fases del Nihilisme

El nihilisme tindrà dues parts:

1. Negativa: Així veu ell la societat. Estem en un sense sentit. Quedar-se en el nihilisme i no fer res (assumir que la vida no té sentit).
2. Positiva: Adonar-se’n i poder reaccionar. Vol superar-lo, i els qui el superen deixaran de ser homes per arribar a superhomes.

Proclamar la mort de Déu és la crítica a tot (transmort). El superhome nega tot el “més enllà” i afirma la vida aquí i ara.

Les Tres Transformacions de l'Esperit

El trànsit de l’home al superhome es produeix per la metàfora de les tres transformacions:

1. L’home com a Camell: L’home porta la càrrega de tota la tradició i tots els valors (el camell obeeix dòcilment).
2. El Lleó: Reacciona, però per reaccionar necessita un altre (encara depèn de la negació).
3. El Nen: És el superhome. El nen és el superhome perquè és egoista per naturalesa, crea les pròpies regles de joc i crea els seus propis valors.

Voluntat de Poder: Creació vs. Domini

La voluntat de poder no significa dominar l’altre, perquè si jo vull fer-ho, vol dir que l’altre encara és més important. No s’expressarà amb el domini, sinó amb la creació (creativitat, deixar fluir els instints).

Aquesta creativitat s’expressa amb l’art i el sexe. Nietzsche parla del món com a esdevenir (canvi). La paràlisi de l’enteniment (els conceptes) no et deixa viure.