Nietzsche: Vitalisme, Crítica i Superhome - Anàlisi Filosòfica

Nietzsche (1844-1900)

Per a ell, la cultura pagana grega era una cultura que valorava la vida. Amb l'aparició del pensament socràtic-platònic es va fer una transvaloració, donant una valoració negativa als valors vitals. Rep influències de la cultura grega presocràtica, de la música de Wagner, el qual l'inspira en la teoria del superhome, i de Schopenhauer, que l'inspira en el vitalisme, la vida com a dolor i patiment i com a única realitat. Per a ell, la vida és voluntat de poder.

Critica el pensament socràtic i l'idealisme platònic, la religió judeocristiana en la Genealogia de la moral. També critica la ciència occidental perquè deixa de banda la vitalitat, i també critica la Il·lustració, que pretén la realització de l'home a partir de la racionalitat. Per a ell, la racionalitat no és el que pot realitzar l'home. El seu vitalisme el fa seguir les passions, el desig de viure, la voluntat de poder.

Pensament de Nietzsche

Critica el dualisme de dos mons de Plató, dient que només existeix un món que és el físic.

Coneixement

Critica la ciència i el positivisme (que dona per bo el que està contrastat empíricament). Nietzsche no vol el bé per a la comunitat sinó per al senyor.

L'home

Critica el dualisme platònic i cristià, nega el transcendent, l'existència de l'ànima. Ell distingeix dos tipus d'home: el fort i el dèbil. Defensa el racisme contra els jueus i els de color. Considera la raça ària com la dels homes més forts. Proposa el superhome que és un ideal humà.

Ètica

Considera la moral dels cristians, platònics, socràtics com la moral d'esclaus, i la compara amb la moral dels senyors, la del superhome.

Política

Critica el socialisme i la democràcia.

Religió

Critica el judaisme. Nega un déu transcendent i també que la vida sigui transcendent després de la mort. Diu que Déu ha mort per a poder fer aparèixer el superhome. Proposa una concepció cíclica de la història.

Dionís i Apol·lo

La tragèdia grega fa l'equilibri amb aquests dos personatges: Apol·lo, l'ordre, i Dionís, la confusió, que per a Nietzsche és el que fa viure la vida.

Dionís

Representa els valors de la vida, la voluntat irracional, la nit, el dolor, les passions. Per a Nietzsche, l'important és Dionís, amb el qual la vida no es troba limitada i es pot fer el que les passions demanin. Representa la realitat, pensa que l'individu és una cosa passatgera, que quan mor ja no pot fer res. Relaciona el concepte de superhome amb la forma d'afrontar la vida independentment del que pugui passar. Dionís, doncs, és la forma de representar el vitalisme de Nietzsche.

Apol·lo

Dóna els valors a la raó mentre que Nietzsche als sentiments. Apol·lo representa el somni, el dia. Critica a Sòcrates, Plató, el cristianisme perquè diu que la moral que segueixen és antinatural, va en contra de la vida. Per a Nietzsche, només hi ha un món, el físic.

Moral d'esclaus

És una moral que proposa el domini de les passions i dels instints, estableix normes contra els instints vitals i assegura un món espiritual que és inexistent. En aquesta moral han triomfat els valors d'Apol·lo, la vida sotmesa a normes. És la moral dels dèbils, els que no han pogut realitzar els valors de la vida, neix amb el judaisme i el cristianisme on segueixen una religió esperant una recompensa en una altra vida que no existeix. Els fa por la vida, el que els fa viure malament practicant un nihilisme passiu. Tenen ressentiment als que han sabut viure la vida, els forts. Els dèbils consideren dolents els valors dels vitalistes com viure la vida, la llibertat, l'egoisme... La moral d'esclaus sorgeix d'una transvaloració.

Moral de senyors

És la moral dels forts, dirigida pels instints, regida per Dionís. Segons Nietzsche, s'ha de tornar a fer una transvaloració que faci tornar els valors veritables, els anteriors a la moral d'esclaus. És la moral del superhome. És una moral que fa un nihilisme actiu ja que el fort accepta els perills de la vida i viu la vida, els perills no el fan tirar enrere. Els forts saben que l'home sol és un devenir del cosmos vital, i encara que es mori la vida dels altres segueix.