Nietzsche: Vitalisme, Apol·lo, Dionís i Crítica de la Raó

La Realitat: Defensa del Vitalisme Nietzscheà

Nietzsche rep influència de Schopenhauer i altres pensadors. Pren la idea que el món està governat per un principi irracional que comporta dolor, lluita, destrucció i incertesa, que anomenem Vida. Tots dos comparteixen que la vida no es pot reduir a la raó; per comprendre-la, el mètode més adequat és la intuïció i no la raó conceptual. L'essència del món i de la vida es podia explicar a través de l'art, ja que l'art permetia descobrir el fons de les coses més enllà de les aparences.

El Naixement de la Tragèdia: Apol·lo i Dionís

En l'obra El naixement de la tragèdia, Nietzsche analitza el que ell considerava la màxima expressió artística de la civilització grega. Entenia que en les tragèdies gregues es manifestaven dues forces: l'element apol·lini (raó) i el dionisíac (vida). Aquestes manifestaven dues concepcions oposades de la realitat:

Apol·lo: Ordre, Raó i Bellesa

• Divinitat de la llum, la claredat, l'ordre, la proporció i l'equilibri.
• Se l'associa amb la bellesa, la perfecció i la serenitat.
• És sinònim de forma, finitud i raó.
• Vol fugir de tot allò imprevisible.
• Les manifestacions artístiques que li són pròpies són les arts plàstiques i l'epopeia.
• En la tragèdia estaria representat pels personatges principals: els herois.

Dionís: Instint, Caos i Vida

• És la divinitat del vi, la fecunditat, la vegetació i la salut.
• Se l'associa amb totes les forces instintives i passionals.
• Sinònim de caos, esdevenir, infinitud i foscor.
• Viu en harmonia amb la natura.
• Manifestacions artístiques: la música i la dansa.
• En la tragèdia estaria representat pel cor tràgic.

Crítica a Sòcrates i Plató: La Decadència Occidental

Nietzsche acusa Sòcrates i Plató de ser els responsables de l'inici de la decadència i l'error. Els acusa d'imposar valors morals i intel·lectuals i de lliurar-se a l'optimisme epistemològic. Segons Nietzsche, Sòcrates i Plató representen el predomini històric de tot allò que és lògic i racional. Intentaren donar sentit i ordenar racionalment la realitat (metafísica).

Nietzsche pensa que el predomini d'aquests punts de vista ha fet molt de mal a Occident i que cal recuperar la visió tràgica. Per això es converteix en un gran defensor de l'actitud dionisíaca. Esdevé molt crític amb l'actitud de renúncia a la vida que defensaven Sòcrates i Plató.

El Coneixement: Crítica del Llenguatge, Ciència i Filosofia

Nietzsche es planteja el problema del coneixement a partir de la seva concepció de la realitat. Des de sempre, la cultura ha intentat fixar la realitat a partir de conceptes, lleis i teories. Els éssers humans parteixen del convenciment que amb l'intel·lecte poden assolir la veritat. Però Nietzsche no hi està d'acord. Estudia el concepte de veritat i va ser molt crític amb tots els intents de reduir la realitat i la vida a conceptes. L'intel·lecte només havia servit per conrear l'engany, la mentida i el frau.

• Arriba a la conclusió que els éssers humans, per viure en certa pau entre ells, necessiten un pacte a través del qual es fixi allò que serà veritat. Així s'inventa el llenguatge. Ara bé, si admetem això, el llenguatge és una simple convenció i, per tant, no representa l'essència de les coses. No existeix un ésser immutable i estàtic en un món estàtic i immutable. Aquesta creença és un error. Nietzsche vol fer-nos adonar que amb el llenguatge no podem conèixer la veritable realitat de l'ésser. Per aquest motiu, hem d'entendre el llenguatge com un sistema de metàfores.
• En La gaia ciència, Nietzsche reflexiona sobre com la ciència, a través de conceptes, ordena el món empíric dels fets i formula lleis i teories. La ciència intenta explicar objectivament la realitat per tal d'amagar i negar tot allò que horroritza els éssers humans. En opinió de Nietzsche, no hi ha ciència positiva i objectiva. Sobre els fenòmens que tenen lloc en la realitat no hi ha veritat ni falsedat, simplement interpretacions diferents. Conèixer la realitat equival a interpretar-la.