Nietzsche: Veritat, Llenguatge i la Gènesi de la Moralitat

Nietzsche: Veritat, Llenguatge i Moralitat

La Construcció Humana de la Veritat i els Conceptes

L'ésser humà elabora grans construccions conceptuals, no per una inclinació innata cap a la veritat o el coneixement pur, sinó perquè aquests conceptes reflecteixen allò que nosaltres mateixos hi projectem. No descriuen el món "en si mateix".

La "Catedral de Conceptes" i la Negació de l'Objectivitat

La noció de "catedral de conceptes" subratlla la inestabilitat dels seus fonaments. Els nostres conceptes no es basen en fets objectius, sinó que són un reflex de l'activitat humana. Aquesta idea es vincula amb els principis nietzscheans de negació de la veritat i l'objectivitat del coneixement:

• No hi ha una inclinació cap a la veritat o el coneixement pur; tota inclinació està lligada al plaer.
• El paper fonamental de les convencions socials en l'estipulació de les normes de la veritat.
• L'explicació genètica d'aquestes convencions.
• La gènesi del llenguatge i el seu caràcter intrínsecament metafòric.

La Gènesi dels Conceptes i el Caràcter Metafòric del Llenguatge

Segons Nietzsche, la formació dels conceptes no té una connexió directa amb una realitat "en si" a causa d'una sèrie de "salts" o passos sense justificació epistèmica que fan passar d'una esfera a una altra amb la qual no hi ha connexió:

1. Els impulsos nerviosos generen imatges (esferes diferents).
2. Les imatges es vinculen convencionalment amb sons (de nou, esferes diferents).
3. Finalment, els conceptes consisteixen a agrupar i tractar com a igual allò que és diferent.

Així, els conceptes no tenen connexió amb la realitat. Les suposades veritats no són més que metàfores (un producte de la creativitat humana que no es correspon amb allò sobre el que hauria de ser), que s'ha oblidat que ho són.

La Funció Social del Llenguatge i l'Impuls Moral cap a la Veritat

El llenguatge té una funció eminentment social. Anomenem "veritat" a l'ús de les metàfores que socialment s'assenyalen com a acceptables i que permeten el manteniment de les relacions socials.

• El mentider és aquell que no segueix les convencions socials i els costums sobre com aplicar el llenguatge.
• A qui fa això se'ls bandeja i censura socialment, mentre que s'aprova i s'afavoreix socialment a qui segueix, sense oposar-s'hi, les convencions i costums sobre la veritat.
• Això explica que s'instauri en les diferents persones l'impuls moral envers la veritat: el sentiment de tenir l'obligació moral d'usar el llenguatge d'una manera que s'avingui amb allò que es pren com a veritable.

Nietzsche contrasta l'home racional, que viu subjecte al guiatge de les construccions conceptuals, amb l'home intuïtiu, que se n'allibera i es guia per les intuïcions, tal com exposa a "Sobre veritat i mentida", posant en connexió les seves idees sobre el caràcter antropomòrfic de la veritat.

La Gènesi i el Contrast de les Morals: Noble i dels Esclaus

Nietzsche intenta explicar la gènesi d'algunes nocions morals bàsiques, caracteritzant la moral noble i la moral dels esclaus.

Característiques de la Moral Noble

La moral noble sorgeix espontàniament, com l'afirmació d'un mateix. L'home noble és aquell que posseeix les virtuts de l'autoafirmació, la confiança, la creativitat i l'espontaneïtat.

La seva concepció d'enemic no inclou algú que consideri menyspreable. La noció de "bo" es construeix a partir de si mateix, i el concepte de "dolent" en deriva.

Característiques de la Moral dels Esclaus i la Revolta

En contraposició, la moral dels esclaus sorgeix només com a reacció, impulsada pel ressentiment envers els nobles. El ressentiment és un sentiment hostil que es dirigeix envers aquells que un identifica com a culpables de la pròpia frustració.

La revolta dels esclaus consisteix en una inversió radical dels valors morals, amb un paper clau del ressentiment i, segons Nietzsche, dels sacerdots. Aquesta inversió, amb origen en la cultura jueva i impulsada pel judaisme i el cristianisme, fa que:

• Qui abans era considerat "bo" (el noble, el poderós) ara passi a ser considerat "malvat" o "pervers".
• Els febles, humils i desposseïts passin a ser considerats "bons".

Aquesta inversió de valors, segons Nietzsche, s'havia imposat de tal manera que ja no es percebia, formant part no només de la religió cristiana sinó també de la cultura europea del seu temps.

Concepcions d'Enemic i d'Home Bo

Es contrasten dues concepcions d'enemic:

• La de l'home noble: no pot tenir com a enemic algú que consideri menyspreable.
• La de l'home del ressentiment: considera l'enemic com a pervers.

També es contrasten dues concepcions d'home bo:

• La de la moral de l'home noble: construeix aquesta noció a partir de si mateix.
• La de la moral de l'home del ressentiment: construeix aquesta noció només com a oposició a aquells que considera dolents.

Aquestes dues concepcions d'home bo es contraposen: l'home pervers de la moral del ressentiment és, precisament, l'home bo de la moral noble.

En la moral dels esclaus, el concepte de "pervers" és fonamental, i el de "bo" és derivat; en canvi, en la moral aristocràtica (o noble), el concepte de "bo" és el fonamental i el de "dolent" és derivat.

Definicions Clau en la Filosofia de Nietzsche

Antropomòrfica / Antropomorfismes

Que reflecteix la natura o l'acció humana.

Metamorfosi

La transformació d'una cosa en una altra.

Catedral de conceptes

Expressió que assenyala el caràcter inestable dels fonaments dels nostres conceptes, que no descansen en fets objectius sinó que reflecteixen la pròpia activitat humana.

Ressentiment

Sentiment hostil que es dirigeix envers aquells que un identifica com a culpables de la pròpia frustració.

Espontàniament

Partint d'un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres.

Home noble

Aquell que té les virtuts de l'autoafirmació, la confiança, la creativitat i l'espontaneïtat.

Impuls moral envers la veritat

Sentiment que es té l'obligació moral d'usar el llenguatge d'una manera que s'avingui amb allò que es pren com a veritable.

Felicitat

Plaer i absència de dolor.

Fi

Allò que ha de guiar l'acció.